Investigadors de la UA creuen necessari conscienciar sobre el consum de productes aqüícoles respectuosos amb el medi ambient

Espanya és el segon país europeu, només superat per Portugal, amb el consum més gran de productes procedents de l’aqüicultura. Anualment, cada espanyol consumeix de mitjana 42 quilos d’aquests aliments, cosa que els converteix en una de les principals fonts de proteïna animal a les llars.

Els investigadors de la Universitat d’Alacant Javier Atalah, Investigador Distingit María Zambrano, i Pablo Sánchez, catedràtic del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada, han fet recentment un estudi sobre els hàbits alimentaris de les famílies espanyoles en relació amb els productes provinents de l’aqüicultura, que porta com a títol “On the wrong track: Sustaïnable i low-emission blue food diets to mitigate climate change” a la revista Frontiers in Sustainable Food System i presentat el mes de novembre passat a Cadis durant la celebració del XVIII Congrés Nacional d’Aqüicultura.

Per fer aquest estudi han pres com a base les dades de 12.500 unitats familiars, recollides entre l’any 1999 i el 2021, i la seva conclusió és reveladora, ja que han pogut observar una caiguda en picat del consum dels peixos tradicionals i de proximitat, com ara la sardina o el seitó, alhora que es produeix un ascens continuat de la inclusió al carret de la compra de peix ‘carnívor’ procedent de granges, com la daurada, el llobarro, i el salmó (que es consumeix principalment en conserva) . D’altra banda, hi ha un increment del consum de tonyina a llauna que suposa un gran impacte ambiental pel transport i l’envàs. Alhora, es constata la disminució progressiva del consum de bivalves com el musclo, que prové també de granges, i del qual Espanya és líder en producció.

Aquests canvis en els hàbits de consum van en detriment del medi ambient, tal com explica Pablo Sánchez, ja que els peixos carnívors provinents de l’aqüicultura, com el salmó, tenen l’origen en granges remotes i, a més, requereixen una gran quantitat d’aliment, que es produeix a partir de peixos petits d’espècies pelàgiques. Per contra, els bivalves es crien localment alimentant-se dels nutrients del seu entorn (fitopancton). D’aquesta manera, ens trobem que l’empremta de carboni (emissions de gasos d’efecte hivernacle) és molt més gran en la cria d’espècies carnívores en granges intensives que es troben en llocs distants, tant per la forma de producció com pel transport requerit .

Per tot això, tots dos investigadors han arribat la conclusió que cal generar polítiques d’orientació als consumidors perquè es promogui la compra de productes aqüícoles amb un impacte baix sobre el canvi climàtic, com són els bivalves. “Són una font saludable de proteïna, rics en micronutrients essencials, minerals i àcids grassos”, assegura Sánchez, alhora que destaca la baixa empremta de carboni generada per aquest producte. “És una oportunitat excel·lent perquè els ciutadans facin una elecció responsable i reduir així el dany mediambiental relacionat amb els sistemes de producció alimentària”, assegura l’investigador, a qui li agradaria que a Espanya es tingués en compte més aquest aspecte en els productes que comprem, tal com passa a alguns països on s’etiqueta els aliments informant de la petjada de carboni que genera la seva producció.

“Estem en el camí equivocat –afirma Sánchez– ja que hem de reflexionar sobre quin tipus de peix consumim ia quin cost. El fet que provingui d’una piscifactoria no vol dir que sigui més sostenible si l’han de portar des de l’altra punta del planeta”. L’investigador anima els ciutadans a fer un consum conscient i responsable per Nadal amb l’adquisició, per exemple, de productes d’aqüicultura de proximitat, com ara els bivalves.

Informació i Foto: Universitat Alacant

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: