Infermeres de Castelló impulsen un estudi pioner per reduir les subjeccions mecàniques en pacients psiquiàtrics

L’ús de subjeccions mecàniques als ingressos psiquiàtrics sempre ha
estat en debat. Encara que cada vegada hi ha més evidències dels seus escassos beneficis, encara es
empren en hospitals, limitant la capacitat de decisió dels mateixos pacients.
Amb l’objectiu de conèixer quins factors influeixen en l’aplicació d’aquestes mesures i cercar alternatives
més humanes, un grup d’investigadors de la Universitat Catòlica de València, la Universitat Jaume I
(UJI) de Castelló i la Universitat CEU Cardenal Herrera de Castelló —en col·laboració amb el
Hospital Clínic Universitari de València i el Consorci Hospitalari Provincial de Castelló— ha posat
en marxa l’estudi Relació de les característiques sociodemogràfiques i clíniques amb la contenció
mecànica utilitzada a un hospital psiquiàtric d’Espanya. L’equip està liderat per Isabel Almodóvar,
infermera i presidenta del Col·legi d’Infermers i Infermeres de Castelló, i Montserrat Cañabate,
de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Clínic Universitari de València.
El propòsit d’aquesta investigació és detectar factors que permetin a les infermeres i els professionals
sanitaris dissenyar intervencions personalitzades per reduir l’ús de les subjeccions físiques a
pacients psiquiàtrics. Per identificar quins pacients tenen una necessitat especial d’ús de les
restriccions mecàniques, és de gran ajuda l’avaluació de les característiques sociodemogràfiques de
aquests pacients per part de les infermeres i diferents professionals sanitaris. Això contribueix a la
reducció del seu ús quan es consideri innecessari ia un ús més responsable i personalitzat a
casos concrets.

En la publicació, els investigadors assenyalen que “les mesures coercitives s’han aplicat a l’àmbit
salut mental al llarg de la història sense cap benefici per a aquests pacients. Hi ha estudis
que relacionen algunes variables amb les mesures de restricció (MR) en entorns psiquiàtrics, però
hem pogut trobar variables capaces de predir aquestes mesures de restricció, com ara l’ingrés
involuntari, l’ús previ de MR, la presència de símptomes psicòtics positius i el consum de
cafeïna”.
Les troballes d‟aquest estudi permeten reduir l‟aplicació de les MR en unitats psiquiàtriques: “Les
característiques sociodemogràfiques i clíniques relacionades amb la MR ajudaran els professionals a
identificar quan ingressa un pacient per implementar intervencions específiques dirigides a prevenir el
ús de MR durant l’ingrés”.
Consum controlat de cafeïna
Aquest estudi indica, per primer cop, una relació entre el consum de cafeïna i lús de MR. “Seran
necessaris més estudis per verificar si la suplementació controlada amb cafeïna durant l’ingrés a
unitats psiquiàtriques podria convertir-se en una estratègia addicional que contribueixi a prevenir la
aplicació de MR, específicament en persones que consumeixen cafè o begudes amb cafeïna diàriament”,
exposa lequip que ha elaborat el treball.
Aquesta investigació ha analitzat 91 casos de persones amb problemes de salut mental ingressades en dos
centres hospitalaris públics valencians. Per això, s’ha recorregut a qüestionaris i escales clíniques
que ajuden a avaluar aspectes com el nivell de consciència sobre la malaltia, la presència de
al·lucinacions o idees delirants i el grau d’impulsivitat o el nivell d’ansietat per extreure’n els
factors predictius més relacionats amb laplicació de les mesures de restricció físiques.
Segons els resultats obtinguts, “els pacients amb més probabilitat de ser sotmesos a restricció
mecànica eren persones més joves, amb menor consciència dels seus símptomes i malaltia, amb
ingressos previs en un hospital psiquiàtric i convivint amb els seus pares o familiars.” Així mateix, el
ingrés involuntari, l’aplicació prèvia de restriccions mecàniques, la presentació de símptomes
psicòtics més positius i el consum habitual de cafeïna també van ser factors predictius de lús de
restriccions mecàniques.
D’aquesta manera, aquest estudi planteja una oportunitat d’actuació a les primeres fases d’ingrés de
els pacients psiquiàtrics i suggereix la posada en marxa de programes de detecció precoç i
estratègies alternatives per reduir l’ocupació d’aquestes mesures coercitives que cada dia estan més a
desús.
Pots accedir a la investigació en aquest enllaç: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/39046147/#full-view-
affiliation-1