Hisenda modernitza la regulació i el funcionament de la Caixa de Dipòsits i Fiances de la Generalitat
La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic ha tret a Informació Pública el nou reglament de funcionament de la Caixa de Dipòsits i Fiances de la Generalitat (La Caixa) que gestiona la Tresoreria de la Generalitat i que té com a objectiu “la modernització de la seva regulació i funcionament com ha explicat el secretari autonòmic d’Hisenda, Francesc Gamero.
La Caixa de Dipòsits i Fiances és l’òrgan on s’han de constituir totes les garanties i dipòsits previstos a les diferents normatives que són de competència autonòmica. Així, per exemple, hi ha les fiances dels llogaters (Llei d’Arrendaments Urbans) o les garanties que han de prestar les empreses adjudicatàries de contractes i concessions administratives (Llei de Contractes del Sector Públic).
Sobre això, el secretari autonòmic d’Hisenda ha destacat que, amb aquesta nova normativa, que refondrà i actualitzarà la regulació de la Caixa, “es persegueix una simplificació administrativa i una modernització dels processos, que, entre d’altres coses, implicarà la possibilitat de realitzar els tràmits de manera digital, facilitant les gestions a la ciutadania.En el cas, per exemple, de les fiances dels llogaters ja no caldrà el dipòsit en efectiu en una sucursal bancària en horari de caixa, que són cada cop més reduïts “.
Les garanties i els dipòsits
Tal com ha explicat Gamero, caldrà presentar davant de la Caixa les garanties que s’hagin de constituir a favor de l’administració de la Generalitat, els ens del sector públic de la Generalitat, les universitats públiques i la resta d’ens públics de la Comunitat Valenciana .
Les modalitats de garanties previstes continuaran sent en efectiu, avals, assegurances de caució atorgades per entitats asseguradores; o valors de deute de lEstat o de les comunitats autònomes.
Així mateix, es poden constituir davant de la Caixa diferents modalitats de dipòsits i entre les seves novetats es preveuen els dipòsits constituïts per ens del sector públic de la Generalitat a disposició de l’administració de la Generalitat; per Entitats Locals de la Comunitat a disposició de si mateixes o d’ens vinculats o dependents de si mateixes, així com de la Generalitat.
Sobre aquestes noves modalitats, Gamero ha ressaltat que “d’aquesta manera es podria aprofitar la liquiditat del conjunt de les administracions públiques valencianes en benefici d’augmentar la rapidesa en els pagaments a proveïdors i persones de la Generalitat, incloent-hi les mateixes entitats locals, universitats i resta d’ens públics dipositants, i minimitzar les tensions de Tresoreria que en alguns moments de l’any, el mateix sistema de finançament autonòmic actual i el mateix infrafinançament valencià pot provocar fins que es tramiten el FLA o les bestretes per part de l’Estat”.
Per la seva banda, els ens dipositants també es beneficiarien perquè s’estalviarien les comissions pel saldo, que les entitats bancàries han començat a aplicar en un context de tipus d’interès negatius.
Igualment, si escau, es poden constituir davant la Caixa, els dipòsits i les consignacions judicials quan així es prevegi per la corresponent normativa estatal. Uns dipòsits i consignacions judicials que, si bé comunitats com la valenciana han assumit competències en matèria d’administració de justícia, segueixen sent gestionats per l’Administració general de l’Estat mitjançant una entitat de crèdit col·laboradora.
Segons les dades del Consell del Poder Judicial, el 2020, es va produir un moviment en aquests dipòsits judicials de més de 550 milions d’euros a la Comunitat Valenciana, tenint els comptes un romanent d’uns 370 milions d’euros en finalitzar l’exercici.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana