Helena Ferrando presenta a Canàries el model de la renda valenciana d’inclusió
Ferrando ha assistit a les Jornades sobre la futura renda de ciutadania de Canàries convidada pel Govern autonòmic per conèixer els principals aspectes de el model valencià, el seu marc normatiu així com la seva implantació. A les jornades també han participat representants d’un altre governs autonòmics i municipals.
Actualment el 30,2% de la població valenciana està en risc de pobresa o exclusió social, segons dades de 2018 de l’Institut Nacional d’Estadística. Davant d’aquesta situació, ha explicat Ferrando, “el Consell de l’Botànic va decidir flexibilitzar els requisits per a poder sol·licitar la renda, reduint a un any l’obligació d’estar empadronat a la Comunitat Valenciana, exigint únicament la residència efectiva i ampliant l’edat per poder sol·licitar-la a els 18 anys, alhora que es va eliminar el límit d’edat per percebre-“.
Així mateix, la secretària autonòmica ha assenyalat un altre dels “grans beneficis” que té la renda valenciana d’inclusió i és que unifica en una única subvenció tots els ajuts que pugui necessitar una persona o una unitat familiar en situació d’exclusió social, entre els quals ha citat les escolars, les sanitàries i també les habitacionals i energètiques.
D’aquesta manera, s’evita a les famílies en situació d’exclusió social “passar més temps completant impresos per demanar subvencions, eliminant burocràcia i facilitant-los la reconstrucció del seu itinerari de vida”, ha manifestat la secretària autonòmica qui ha indicat que en aquests moments la quantia mitjana de la renda valenciana d’inclusió ascendeix a 685,9 euros.
Així, una persona beneficiària de la renda valenciana d’inclusió té accés directe a les beques educatives per a l’ensenyament no obligatori les ajudes a menjadors escolars, i compta amb un percentatge, sobre la quantitat inicial, perquè les persones beneficiàries puguin fer front a l’pagament de l’lloguer o de la hipoteca, així com de el rebut de l’aigua, la llum o el gas.
En aquest sentit, la secretària autonòmica ha indicat que només el 9,99% de les rendes que s’han sol·licitat des de l’entrada en vigor de l’ajuda no compten amb cap complement, mentre que prop de l’20% tenen el complement d’habitatge, i el 71,04% el de caràcter energètic.
Balanç de les ajudes
Pel que fa a el perfil dels principals sol·licitants de la renda, la secretària autonòmica també ha apuntat que tres de cada quatre són de nacionalitat espanyola, el que representa un 76,51%, davant el 23,49% que vénen d’altres països. Així mateix, la majoria compta amb entre 41 i 64 anys, i hi ha un percentatge d’al voltant de el tres per cent que tenen menys de 25 anys, un col·lectiu que abans no podia sol·licitar aquest tipus d’ajudes.
El balanç de l’aplicació d’aquest ajut evidència que dues de cada tres persones que sol·liciten la renda són dones, el que en opinió de la secretària autonòmica “feminitza també la pobresa”, i en aquest sentit ha assenyalat que moltes de les famílies més empobrides són monoparantales i estan encapçalades per una dona.
La secretària autonòmica ha conclòs la seva intervenció incidint en el compromís de Consell en “rescatar” a aquelles persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat.