Guimarães serà la Capital Verda Europea de 2026. La ciutat portuguesa arreplegarà el llegat de València 2024
Guimarães serà la Capital Verda Europea de 2026. La ciutat portuguesa ha sigut designada amb este reconeixement en un acte protocol·lari que ha tingut lloc este dimecres al Palau de l’Exposició de València, presidit per l’alcaldessa, María José Catalá, junt amb el director general adjunt de Medi Ambient de la Comissió Europea, Patrick Child, el qual ha comptat amb la presència també de la regidora d’Innovació, Paula Llobet, i de nombrosos membres de la corporació. Catalá ha felicitat la ciutat triada, a la qual ha animat a continuar impulsant el camí de la sostenibilitat i el desenvolupament equilibrat dels països.
D’esta manera, Guimarães arreplega i prolonga el llegat de València Capital Verda Europea 2024, que tindrà la continuïtat l’any que ve amb la capital de Lituània, Vílnius, i que es prolongarà amb la designació coneguda hui de Guimarães com a Green Capital 2026.
En el mateix acte s’ha conegut la designació ex aequo d’Águeda (Portugal) i Vaasa (Finlàndia), les dos amb el títol Green Leaf 2026. Es tracta un reconeiximent especial per a aquelles poblacions entre 20.000 i 100.000 habitants, que no són prou grans per a competir pel títol de Capital Verda Europea, però que desenvolupen igualment polítiques de sostenibilitat i de millora de la gestió mediambiental.
València 2024: la reconstrucció sobre el llegat de la Capital Verda
L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha felicitat les guanyadores en nom de tota la ciutat, i ha començat la seua intervenció amb una expressió de “dolor i solidaritat davant el mal causat per la dana que fa un mes va colpejar València i la província”. Esta cerimònia de hui, ha assenyalat l’alcaldessa, “es produïx en un moment especialment dolorós per a la nostra terra, després d’una catàstrofe que ens deixa un balanç de molt de sofriment i de pèrdues humanes irreparables”.
Per això, ha començat per subratllar la realitat del canvi climàtic: “la crisi climàtica és un fet –ha afirmat- Els fenòmens extrems no són una amenaça llunyana, sinó una realitat que estem patint i que afecta la nostra vida quotidiana, común a molts punts del planeta, però amb un impacte en la conca mediterrània especialment greu i urgent”.
Per això, ha continuat Catalá, “en este context, la Capitalitat Verda Europea de València adquirix sentit i rellevància”. “Sobre éste llegat i amb eixe esperit, iniciem ara una tasca si cap encara major: la reconstrucció”, ha subratllat, i ha destacat els tres eixos que la ciutat vol conjugar: “sostenibilitat, seguretat i creixement”.
Tal com ha argumentat la primera edila, estos tres eixos es concreten en tres accions principals: abordar les infraestructures hidràuliques i de prevenció necessàries davant episodis com el del passat 29 d’octubre; la recuperació i reactivació de l’economia, generant els mecanismes i fortaleses suficients de cara a possibles afectacions futures; i la protecció del patrimoni natural, amb especial atenció a l’Albufera. “El que hem viscut ha de servir com a palanca per a aconseguir una solució definitiva per a l’Albufera –ha defés Catalá- La declaració com a Reserva de la Biosfera és, hui més que mai, una necessitat i un símbol”, ha dit.
El necessari suport europeu
En este sentit, Catalá ha subratllat la necessitat de comptar amb el suport econòmic d’Europa. “València sempre serà una Capital Verda Europea ha afirmat- i la ingent tasca que enfrontem ha de servir també com a espill per a altres ciutats i regions per tal de que sàpien com protegir-se, preparar-se i adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic, especialment en la conca mediterrània”. “Però no podem fer-ho en solitari”, ha subratllat l’alcaldessa. “És indispensable que la Comissió Europea active el Fons de Solidaritat i que agilitze la concessió de les ajudes”.
Tal com ha subratllat Catalá, “el primer impacte en la reconstrucció és fonamental, i atendre les necessitats més urgents és vital per a les poblacions afectades i per als seus ciutadans. Però també cal mirar al mitjà i llarg termini: la nova Comissió Europea –ha subratllat- ha de ser conscient que les ciutats Mision necessitem un marc financer plurianual estratègic i específic, fuera del marc genèric de la resta de ciutats”.
“Com a única Capital Verde de la conca mediterrània, tenim l’obligació de ser guia en les adaptacions que necessitarem les ciutats mediterrànies, per a garantir alhora seguretat, desenvolupament i sostenibilitat”, ha conclòs l’alcaldessa, qui ha exposat que “la reconstrucció després de la dana és una oportunitat per a reforçar el projecte europeu, construir ponts entre Europa i els ciutadans, que se senten part activa d’un projecte real solidari, pròxim, segur i sensible cap a les persones; una oportunitat de demostrar que Europa està amb els ciutadans i no sols per a ells, i que les seues polítiques són respostes concretes als nostres problemes reals”.
Guimarães, Green Capital 2026
L’alcaldessa de València ha conclòs la seua intervenció dirigint-se a les ciutats designades Green Capital i Green Leaf 2026. “Teniu un desafiament important però molt bonic per davant: liderar l’agenda transformadora i les polítiques verdes que han de guiar els passos d’Europa en les pròximes dècades”.
L’alcalde de Guimarães, Domingos Bragança, ha agraït l’elecció de la seua ciutat com a Capital Verda Europea 2026, i ha començat la seua intervenció amb una menció especial a la riuada patida per València i l’àrea metropolitana el passat dia 29 d’octubre. Bragança ha expressat “l’abraç solidari per a València”, i ha assegurat que “hi ha un planeta, hi ha una ciutat, i eixe és el futur; no hi ha altres camins”.
La ciutat que serà Capital Verd Europea 2026, Guimarães (Portugal) és una urbs històrica, coneguda com el “bressol de Portugal” pel seu paper protagonista en els primers anys de la història del país. Situada geogràficament al nord , es famosa per la seua arquitectura medieval ben conservada (amb exemples com el Castell de Guimarães o el Palacio dels Ducs de Bragança). De fet, el barri antic está declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i compta amb festivals, museus i espais d’art contemporani. La designació com a Capital Verd Europea 2026 respon a les seues pràctiques de gestió de residus i economia circular (que inclouen la prohibició de materials d’un sol ús en els esdeveniments de la ciutat, i la promoció de programes per a previndre el desaprofitament d’aliments). A més, el municipi ha millorat l’eficiència de l’aigua en reduir el consum en edificis públics, i ha implementar la detecció precoç de fuites i reparacions, i la creació d’estacions públiques d’aigua.
Águeda (Portugal) i Vaasa (Finlàndia), Green Leaf 2026
De manera paral·lela, el jurat de la Comissió Europea ha seleccionat les ciutats d’Águeda (Portugal) i Vaasa (Finlàndia) com Green Leaf 2026.
Águeda (Portugal), és especialment coneguda pel seu festival anual AgitÁgueda, que presenta instal·lacions d’art públic, actuacions de carrer i el famós Umbrella Sky Project, que decora els carrers amb paraigües de colors suspesos en l’aire. A banda del seu centre històric, la ciutat destaca pels entorns naturals, com la Pateira de Fermentelos, el llac natural més gran de la península ibèrica. La designació com a Green Leaf 2026 respon al seu “Pla d’Acció Climàtica”, l’objectiu del qual és reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en un 90% en 2050, en referència a 2005. A més, destaca també el projecte BeÁgueda, que introduïx un sistema de bicicletes elèctriques compartides per tal de millorar l’eficiència del transport, reduir les emissions de CO2 i fomentar estils de vida saludables.
Pero la seguda banda, Vaasa (Finlàndia), en la costa oest, oferix arquitectura històrica i moderna, amb monuments destacats com el Tribunal d’Apel·lació, l’Ajuntament i la plaza del Mercat, i también és reconeguda per les seues institucions educatives, com la Universitat de Vaasa. L’urbs compta amb patrimoni natural, com l’arxipèlag de Kvarken, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que oferix paisatges i activitats a l’aire lliure i, a més, la seua ubicació costanera la convertix en un centre per a activitats marítimes. La designació com a Green Leaf 2026 respon a la implementació de sistemes innovadors, com l’aplicació web Water Account, per a monitorar en temps real el consum d’aigua dels usuaris. A més, compta amb el primer centre comercial de reciclatge a Finlàndia, Minimossen, enfocat en el consum sostenible.
Informació i Foto: Ajuntament de Valencia