La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha proposat una reforma “profunda” que adeqüi l’organització judicial “a la nova realitat social, política econòmica i demogràfica de l’Espanya actual” i que passi per “més cogovernança” i “el federalisme judicial”.
Així ho ha manifestat en la seva conferència en el marc de la Tribuna Mediterrània de Nova Economia Fòrum que ha ofert aquest dimecres a València en què ha reclamat “un protagonisme més gran de les comunitats autònomes en la creació de les unitats judicials i en l’organització per a alleugerir les càrregues de treball, perquè si les comunitats som Estat, ho hem de ser amb totes les conseqüències”.
Bravo ha recordat que, en els darrers vuit anys «s’ha incorporat la dignitat a les seus judicials» gràcies al Pla d’Infraestructures amb més de 270 milions d’euros d’inversió per a la millora del parc immobiliari judicial de les tres províncies i entre les iniciatives del qual destaquen projectes emblemàtics com la nova Ciutat de la Justícia d’Alacant o la reforma integral de la seu del Tribunal Superior, que ja s’estan executant.
En aquest sentit, la consellera ha explicat que a la fase següent del Pla d’Infraestructures s’inclouran noves seus judicials a Sagunt, Sueca i Elda o la reforma integral del complex de Benalúa d’Alacant.
A més, ha anunciat que es durà a terme la construcció de la Segona Ciutat de la Justícia de València, «que portarà el nom d´Ascensió Chirivella, la primera advocada valenciana» atès que l´edifici actual «s´ha quedat petit i ja no admet més òrgans judicials”.
La consellera també ha desgranat altres èxits com el Pla d’Eficiència Energètica; la creació de 46 noves unitats judicials; l’augment en un 64% del pressupost de personal de l’àrea de Justícia o el Pla de Digitalització que ha permès la posada en marxa de l’expedient judicial electrònic.
Tot i així, «malgrat que la Generalitat és la que ha dut a terme el major increment d’inversió en Justícia de totes les comunitats autònomes i que superem la mitjana nacional, aquesta aposta no es tradueix en una millora d’acord amb l’esforç realitzat, perquè no podem actuar sobre les dues variables que més influeixen en el funcionament dels jutjats: la creació de places i l’organització judicial”, ha assegurat la consellera.
Per aquest motiu, per a Bravo, «ha arribat el moment d’obrir el debat sobre l’oportunitat de crear els consells autonòmics de justícia». Aquesta iniciativa seria “un primer pas per adequar el Poder Judicial i l’Administració de Justícia a l’Estat de les autonomies i corregir així, després de gairebé mig segle de vigència de la Constitució, un aspecte de la nostra arquitectura institucional que no està ben resolt”.
Paper essencial de l’Administració
Bravo també ha defensat el paper essencial que l’Administració ha de tenir per «desplegar les polítiques econòmiques i socials necessàries en aquest moment d’inflexió i aprofitar l’oportunitat històrica que suposa la gestió d’uns fons europeus inèdits». En aquest sentit, ha reivindicat que allò públic «ha de ser un factor competitiu essencial a l’Economia a més d’un actor innovador de primer ordre».
La consellera ha proclamat que la Generalitat “ha assumit el repte” i per això ha posat en marxa “el procés de selecció de capital humà més gran des dels anys 80”, alhora que s’estabilitza un de cada tres llocs de treball a través de les ofertes de feina pública que sumen un total de 10.442 places. “I, tot i així, –ha dit– seguirem tenint gairebé la meitat dels empleats públics que la mitjana estatal. 27 per mil habitants enfront dels 45 per mil, és a dir, la ràtio més baixa de tot Espanya”.
Gabriela Bravo ha destacat que, durant els darrers vuit anys, “el Consell liderat per Ximo Puig ha consolidat un projecte polític de progrés que, per a la Comunitat Valenciana, ha suposat més drets, més prestacions, més inversions, més activitat econòmica i més treball ”.
Un projecte, ha afegit Bravo, “que no ha deixat ningú enrere” gràcies al “gran escut social aixecat per ajudar les famílies” i “les ajudes directes a empreses i autònoms”.
Per tot això, segons la consellera, «enfront del soroll» la Comunitat Valenciana «és estabilitat, treball, gestió, benestar social, igualtat d’oportunitats i, en definitiva, futur».
Lluita contra la violència de gènere
La consellera ha dedicat la darrera part de la conferència a la lluita contra la violència de gènere i l’atenció a les víctimes que “des de fa vuit anys ocupen un lloc prioritari en la gestió”.
Gabriela Bravo ha recordat que “gairebé 90.000 víctimes assistides en cinc anys –la majoria, dones en situació de vulnerabilitat social i econòmica–, són dades que per si mateixos evidencien la important tasca desplegada pels gairebé 200 professionals que, dia a dia, atenen i protegeixen les víctimes des de la xarxa pública d’oficines d’assistència, un servei integral únic a Espanya”.
“Som la primera comunitat autònoma que s’ha proposat abolir la prostitució i que lidera aquest procés a tot Espanya. Per això estem impulsant iniciatives destinades no només a modificar lleis sinó, sobretot, a canviar mentalitats per acabar amb aquesta forma de discriminació masclista”, ha conclòs Gabriela Bravo.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana