Bravo defensa que les comunitats autònomes assumeixin competències per a la reforma de la Justícia si el Govern no ho fa

La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha instat el Govern central a que permeti a les comunitats autònomes assumir les competències necessàries per dur a terme una reforma integral de la Justícia que acabi amb el model “obsolet i ineficaç “en què està vigent.

Gabriela Bravo ha defensat aquesta iniciativa en la conferència que ha ofert aquest dimarts al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, acompanyada pel president de l’Audiència Nacional, José Ramón Navarro, que ha actuat de presentador de l’acte.

La consellera ha recordat que, fa un any, -i en el mateix fòrum- va defensar la necessitat de tancar un nou pacte d’Estat per la Justícia en la gestació es havia de comptar amb les comunitats autònomes amb competències en la matèria. No obstant això, un any després, “les autonomies seguim sense ser escoltades”.

Encara Gabriela Bravo ha explicat que el lideratge d’aquest pacte d’Estat havia de ser assumit pel Govern de la nació, si aquest “no està disposat a exercir aquesta funció, és preferible que les competències oportunes siguin assumides per les comunitats autònomes, sempre amb el corresponent suport constitucional “. La consellera ha lamentat que s’acumulen “dues legislatures perdudes” ja que “des de 2011 no s’ha produït ni una sola proposta legislativa de calat”.

Gabriela Bravo ha explicat que la Justícia espanyola pateix “d’una estructura i organització arcaica que impedeix rendibilitzar les inversions de forma satisfactòria”. El constant increment d’unitats judicials durant aquests anys “no ha estat capaç de reduir l’embús provocat per l’augment de la litigiositat” i, a més, ha provocat que el sistema organitzatiu dels jutjats sigui “molt costós i poc rendible”.

En aquest sentit, la consellera de Justícia ha recordat que l’organització territorial judicial espanyola “data de principis del segle XIX” i per això, cal “acomodar-la a la realitat política, econòmica i demogràfica actual” perquè, per exemple, no té sentit que el territori nacional segueixi dividit en 422 partits judicials ja que l’eficàcia requereix “partits judicials de major extensió i grans seus” atès que les distàncies són més fàcils de salvar avui que fa 200 anys, la qual cosa, segons la consellera permetria “redistribuir el mapa judicial i concentrar seus compatibles amb la creació d’una justícia de proximitat “.

En aquest concepte de justícia de proximitat és on les comunitats autònomes, segons Gabriela Bravo, haurien de tenir el seu paper protagonista. No obstant això, en matèria de Justícia, “la transferència de competències no ha quedat ben resolta” tot i que “la gestió és complexa per la diversitat d’institucions que conflueixen en la política judicial del país”.

La consellera ha recordat que la Justícia a Espanya està descentralitzada entre el Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial i, al seu torn, descentralitzada en part amb set comunitats autònomes amb competències transferides que es limiten a la gestió de mitjans materials, de l’ personal i el servei de justícia gratuïta.

En aquest model, les autonomies no poden actuar sobre dues de les variables que més influeixen en el funcionament de la justícia: la creació de places i l’organització judicial. Per aquest motiu, la consellera ha lamentat que la inversió autonòmica en Justícia durant l’última dècada ha estat “estèril” perquè els governs regionals “no disposen dels instruments legislatius necessaris per incidir en les variables que més condicionen l’activitat judicial”.

295.300.000 per millorar la Justícia a la Comunitat

Gabriela Bravo ha assegurat que, malgrat tot, a les comunitats “no ens queda més remei que seguir invertint en un model anacrònic”. En aquest sentit, en aquest 2018, la Conselleria de Justícia disposa d’un pressupost de 295.300.000 d’euros, un 20 per cent acumulat superior al 2015. És una xifra que permetrà atendre “el lamentable estat de les seus judicials de la Comunitat Valenciana “on” el 85% “necessita actuacions de millora”.

Per a això, segons la consellera “hem dissenyat un full de ruta que ens permet abordar aquesta comesa de manera integral mitjançant una planificació a curt, mitjà i llarg termini”. A més, la consellera ha recordat que durant el passat 2017 es van posar en marxa vuit grans projectes de remodelació integral d’edificis.
Al llarg de 2018 seran altres deu, en els quals s’invertiran 22 milions d’euros. També, a finals d’aquest any, s’haurà superat les noves fases del procés d’implantació de la nova oficina judicial, un sistema d’organització del treball basat en criteris d’agilitat, desburocratització, treball en equip, especialització, concentració i proximitat al ciutadà. La consellera ha apuntat que en aquest 2018 “posarem les bases per superar l’endarreriment tecnològic de la Justícia valenciana.

 

 

Informació i Foto: http://www.gva.es