Gabriela Bravo insta el Legislatiu a promulgar una llei integral contra el tràfic i a reformar el Codi Penal per abolir la prostitució

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha instat a l’Poder Legislatiu a promulgar “una llei integral contra el tràfic i l’explotació sexual que acabi amb aquesta nova modalitat d’esclavitud de segle XXI que és la prostitució”.

Bravo ha realitzat aquesta petició en el transcurs de la conferència que ha impartit aquest dimarts al Consell de Graduats Socials d’Espanya sota el títol “Una societat sense violència masclista”.

La consellera ha definit la prostitució com una altra de les violències que s’exerceix contra les dones, tot i que està “tàcitament acceptada per la societat” i ha recordat que prostitució, pobresa i discriminació per raó de gènere “són cares diferents de la mateixa poliedre”.

Gabriela Bravo ha assegurat que, tot i que no hi ha xifres oficials, es calcula que al voltant de 100.000 dones exerceixen la prostitució a Espanya -el 80% d’elles, forçades a fer-ho- en més de 1.500 bordells, pisos o als carrers per a quinze milions d’ clients en un negoci que va moure més de 3.700 milions d’euros l’any passat.

“Aquesta xifra -ha dit la consellera- s’entén millor si es compara amb una altra: el 2019, els espanyols es van gastar en entrades de cinema un total de 624 milions d’euros. Sis vegades menys, pel que és evident que tenim un problema . Un problema enorme “.

Segons Bravo, “abans fins i tot, d’escometre la creació d’aquesta nova normativa, s’ha de revertir la reforma de el Codi Penal de 2015” i, especialment, l’article 187.1, que exigeix ​​demostrar vulnerabilitat de la víctima i / o abusos en l’exercici de la prostitució, “com si la realitat no fos prou clarificadora quan ningú dubta que la prostitució i la pobresa estan íntimament lligades”.

El resultat d’aquella reforma, segons va quedar patent ja en la memòria de la Fiscalia General de l’Estat de 2016, és que aquell any, el primer de vigència de la nova regulació, no va prosperar ni un sol procediment per aquesta infracció i es va instaurar una mena de “proxenetisme consentit” que, en la pràctica “és el millor escut protector dels traficants de dones perquè la majoria d’elles acabava retractant de la denúncia per por de les represàlies”, ha explicat la consellera.

Normativa contra el tràfic

Mentre s’emprèn “aquesta necessària reforma de el Codi Penal i s’avança en la normativa integral per lluitar contra el tràfic, algunes comunitats autònomes, com la valenciana, hem començat a caminar”, ha explicat Gabriela Bravo.

D’aquesta manera, ha afegit que el president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va avançar el passat 27 de gener que havia encarregat a l’Advocacia autonòmica “un informe per veure fins on podem arribar en l’àmbit de les nostres competències, com restringir l’activitat dels locals i pisos on s’exerceix la prostitució, alhora que es potencien els programes de reinserció laboral d’aquestes dones i s’emprenen campanyes de conscienciació especialment dirigides als joves i als potencials consumidors de sexe pagat “.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que la Generalitat ha modificat tota la normativa autonòmica per adaptar-la als preceptes que estableix el Conveni d’Istanbul.

A més, a la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública “tenim un ambiciós programa que s’articula en tres eixos: més recursos per ajudar les víctimes, més i millor coordinació dels serveis públics i més formació per als professionals que, des de tots els àmbits implicats, atenen les dones que pateixen maltractament “.

oficina especialitzada

Segons ha explicat Gabriela Bravo, els resultats d’aquesta aposta “estan sent esperançadors”. Ha posat com a exemple la xarxa d’Oficines d’Assistència a les Víctimes de l’Delicte -que ja és la més gran d’Espanya- on s’han atès a 47.544 persones des de la seva posada en marxa fa dos anys. Entre elles, a més de 17.000 víctimes de violència, és a dir, a 24 dones cada dia.

A més, la consellera ha destacat que la valenciana “és la primera -i fins ara, l’única? Comunitat autònoma que ha creat una Oficina Especialitzada en Denúncies de Violència de Gènere que, des que es va posar en marxa a l’abril de l’any passat, ha atès un total de 601 dones “que ja estan aixecant aquesta llosa de silenci i, d’elles, la meitat ha interposat denúncia”.

També ha destacat que la Comunitat Valenciana ha estat la primera a posar en marxa, el passat mes d’abril, les unitats comarcals de valoració integral de risc, tan demandades per jutges i fiscals. “L’any 2017 el nombre d’informes emesos era zero, mentre que en els últims 6 mesos a la província de València s’han elaborat un centenar d’informes”, ha explicat.

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana