Fundació Caixa Castelló exposa al Palau d’Abatellis de la Galeria Nacional de Sicília, a Palerm, Itàlia
La producció de panells ceràmics de caràcter devocional, i el protagonisme de primera magnitud dins del camp de les arts sumptuàries espanyoles aconseguit per la ceràmica valenciana, coincideix amb el gran impuls que va suposar la popularització de noves pràctiques de devoció popular a partir de la segona meitat del set-cents, afavorides gràcies a l’expansió demogràfica i econòmica, tant agrària com a industrial, viscuda a les comarques del llevant espanyol, que per altra banda és comú a tot Europa Occidental.
Una evidència que ratifica aquest tipus d’obres és la dispersió geogràfica. De fet, no és una tipologia exclusiva de l’àmbit llevantí. Poden trobar-se a la resta de la Península i altres països com Portugal o el sud d’Itàlia. En aquest context, la rajola valenciana, va dedicar especial atenció a la producció de panells ceràmics. Són obres de caràcter únic. El seu interès artístic, estètic, històric, i fins i tot antropològic, constitueix un patrimoni singular, present a moltes poblacions de les comarques valencianes des de la segona meitat del segle XVIII.
La Verge del Pilar entre Sant Jaume i Sant Pasqual, Retaule ceràmic de la Reial Fàbrica de Ceràmica d’Alcora
Aquest panell dels fons artístics de la Fundació Caja Castellón, des de la seva adquisició el 1965, està considerat una de les produccions de rajola més interessants de totes les que van sortir dels forns de la Reial Fàbrica de Ceràmica d’Alcora. A més del valor estètic intrínsec que presenta aquest panell de 126×84 cm., amb una placa central de 63×42 cm., envoltat de rajola de 21×21 cm., té la singularitat que es trobava instal·lada al pati d’entrada de l’edifici fundacional. La composició es presentava realçada per un marc rectilini d’estuc coronat per una gran venera entre garlandes simetritzades de fulles i flors. La placa central narra l’aparició sobre una columna de jaspi de la Mare de Déu del Pilar (de clares al·lusions a la condició aragonesa dels comtes propietaris), amb el Nen als braços entre núvols i querubins. Al fons de la composició es veu el riu Ebre i la ciutat de Saragossa. Als peus de la columna presenta agenollats a l’apòstol Sant Jaume, també anomenat sant Jaume, patró d’Espanya, i sant Pasqual Bailó, no només també aragonès de Torrehermosa, sinó patró de la fàbrica en la denominació oficial de la qual figurava amb capella i festa anual, a més de ser un dels sants més representats a les plaques ceràmiques que van sortir de la Reial Fàbrica.
Des de 2013 es troba a la Casa Abadia de la Fundació Caixa Castelló i ha estat exhibida a llocs com el Museu de Belles Arts de Castelló; al Museu de Ceràmica d’Alcora; al Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de València; al Museu Nacional d’Arts Decoratives de Madrid i al Museu de la Ceràmica Manolo Safont d’Onda.
Aquest projecte expositiu, amb què es continua la tasca de divulgació d’aquesta obra, ha estat comissariat pel personal de les dues institucions organitzadores, Valeria Sola, responsable de col·leccions artístiques del Palazzo Abatellis de Palerm i el tècnic de cultura de la Fundació Castelló , Alfredo Llopico. Reforça, en paraules del seu president, Joan Serafí Bernat, la línia d’internacionalització de la Fundació Caixa Castelló, amb la finalitat d’impulsar el sector artístic castellonenc i les seves indústries creatives, promovent la circulació i la presència d’obres, produccions, artistes, creadores i creadors, agents i professionals culturals de la província de Castelló.
Informació i Foto: Fundació Caixa Castelló