Fotografies (IVC) exposicions RECLINAR LA IMATGE, TORÇAR EL GEST i FILTRACIONS a l’ESPAI D’ART DE CASTELLÓ
Reclinar la imatge, torçar el gest és un recorregut per tres peces de l’artista Nicoleta Moise, que es proposa com un lloc d’obertura, un espaitemps per a parar atenció, reflexionar i imaginar a través de l’arxiu.
El seu treball retrotrau imatges que ens possibiliten qüestionar-nos els processos d’alteració del cos al llarg de la història, en concret els de les socialitzades com a dones, convidant-nos a pensar el nostre present, però, sobretot, a imaginar-nos altres futurs que siguen possibles.
Per a l’EACC Moise presenta tres investigacions: Nu sîntdeplin fericită decât aici, în țara pixa (No soc plenament feliç llevat que siga ací, al meu país) (2016); Nu-el meu plau numaimarea, dar și muntele! (No m’agrada només la mar, també m’agrada la muntanya!) (2014) i s+s=bff , Liga Femeilor Gorjene (s+s= bff, Lliga de les Dones de Gorjene) (2020). Estes, guarden relació amb el joc de muntatge i composició de la imatge, la cerca de significació del gest i l’elaboració de nous enunciats a través de processos assatgístics. En elles, es pensa sobre i a través dels cossos constituïts com a femenins, de la seua domesticació i el seu intent per a alliberar-se.
Nicoleta Moise (Bucarest, 1989) és artista, escriptora i periodista. Treballa des de la pràctica arxivística i documental hibridant imatge i text en un fer que recupera, registra i compon relats que han sigut desplaçats. Estes històries les emplaça a través d’una pràctica artística visual que es combina amb altres processos d’investigació.
ARTISTA: Nicoleta Moise
CURADURIA: Elena Rocamora Sotos / Irene Sánchez Mora/ Maria Vidal Soria
L’emplaçament que avui ocupa l’edifi ci de l’EACC fou anteriorment un dels patis de la Casa de Beneficència, una institució que donà aixopluc a vells i xiquets o un lloc per a l’educació de persones sordes. L’entitat duia l’empremta de l’educació de les monges de la Consolació, que trobava als seus patis un espai d’ensomni i esbarjo. També trobem en la ubicació de l’EACC, un passat d’aigua, ja que molt a prop hi transcorria la Sèquia Major, sent l’aigua una substància encara present a l’arquitectura de l’Espai i una constant temàtica al treball de l’artista.
Pilar Beltrán se serveix d’aquestes ressonàncies per a treballar el passat a partir de la imatge de la fi ltració. Un concepte potent que implica el llenguatge de l’aigua, i alhora, la capacitat incisiva de la història. Entenent el passat com una filtració, l’artista presenta una instal·lació a l’EACC amb la que refl exiona sobre les maneres d’estar i posicionar el cos en institucions educatives com ara l’EACC o l’antiga Beneficència. Un treball de reflexió poètica al voltant de l’encreuament dels passats i els presents i les seues (in)filtracions.
Pilar Beltrán (Castelló, 1969), artista i docent de la Facultat de Belles Arts de València. L’obra de Beltrán transita entre els llenguatges de la fotografi a, la instal·lació i l’escultura per a abordar temes com els fluxos de moviment de cossos i objectes que s’estructuren a escala global, o les tecnologies tangibles i simbòliques d’ordenament de la realitat. Amb un posicionament i un pensar situat, la praxi artística de l’artista precisa d’entendre els ecosistemes en els quals intervé, obrint un diàleg i una investigació amb els seus passats, presents i futurs per tal d’entendre la seua complexitat.
ARTISTA: Pilar Beltrán
