Fisabio participa en un estudi que analitza la presència de microplàstics en begudes envasades
Un estudi dut a terme per l’Àrea de Recerca en Seguretat Alimentària de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabi) de la Conselleria de Sanitat i el Grup de Recerca en Química Analítica Aplicada (AChem) de la Universitat de La Laguna, que forma part de l’Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries, ha revelat la presència de microplàstics i altres partícules antropogèniques en begudes envasades consumides habitualment per la població espanyola.
En aquest context es consideren partícules antropogèniques, a més dels microplàstics, aquelles partícules d’origen manufacturat que poden tenir un origen natural (com és el cas del cotó o el lli) o aquelles a les quals s’afegeixen determinats additius per millorar-ne les propietats o donar-los color.
En aquest estudi, que s’ha publicat a la revista ‘Food Chemistry’, s’han analitzat un total de 73 mostres de begudes, incloent aigua, cervesa, vi, refrescos, sucs, preparats de te i begudes energètiques i isotòniques envasades en ampolles de plàstic, vidre, llaunes i brics. S’hi han identificat un total de 1.521 micropartícules d’origen antropogènic, amb una concentració mitjana de 42 ítems/L.
Entre aquestes partícules s’inclouen tant microplàstics de diferents mides, formes, colors i composició química com a partícules cel·lulòsiques naturals (cotó, lli) i semisintètiques (raió, viscosa).
A les mostres d’aigua analitzades s’ha trobat la concentració més baixa de partícules (7,2 partícules/L), mentre que les mostres de cervesa presenten els valors més alts (amb fins a 95,5 partícules/L). A més, s’ha observat que les fibres són la forma predominant en tots els casos i representen el 82 % del total. Pel que fa a la coloració, les partícules incolores o blanques són les més comunes, seguides per les de color blau i vermell.
Pel que fa a la composició, els resultats obtinguts mostren que les partícules de naturalesa cel·lulòsica van ser les més freqüentment identificades a les mostres analitzades (entre un 78 i 86 %, depenent del tipus de beguda), moltes de les quals presentaven coloració. A més d’aquestes, també es van identificar partícules 100% sintètiques (microplàstics) de polièster, polietilè, polipropilè, poliamida i poliuretà, entre altres materials polimèrics, que constituïen entre el 14 i el 22% del total de partícules.
Exposició per l´alimentació
Els resultats obtinguts per aquest estudi, units al consum generalitzat de begudes envasades, posen de manifest l‟exposició de l‟ésser humà a aquest tipus de micropartícules a través de l‟alimentació. La gran majoria de les begudes solen ser filtrades abans del seu envasat, però podria estar tenint lloc algun tipus de contaminació addicional que a priori no s’estaria tenint en compte i que és important identificar i eliminar. Durant els darrers anys, el nombre d’estudis que han reportat la presència de microplàstics en aliments com el marisc, l’arròs, la sal, la mel o el sucre, a més d’aigües embotellades, cerveses i refrescos, ha augmentat.
L’exposició a aquestes micropartícules pot suposar riscos per a la salut de l’ésser humà que encara no se saben. “Seria interessant aprofundir en estudis on s’investiguin els microplàstics ampliant el tipus de mostres alimentàries i ambientals, així com fer avaluacions del risc d’aquestes substàncies desenvolupant estratègies que es puguin transferir a futures regulacions per tal de protegir la salut de la població”, ha explicat la doctora Clara Coscollá Raga, cap de l’Àrea de Recerca en Seguretat Alimentària de Fisabio-Salud Pública.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana