Finalitza la cinquena edició de les Residències de Creació i Investigació en Art Contemporani del MUA
La cinquena edició del programa de Residències de Creació i Investigació en Art Contemporani PLUS del Museu de la Universitat d’Alacant, finalitza demà divendres 26 de juliol, després de dues setmanes de treball creatiu amb els sis artistes seleccionats en aquesta convocatòria.
Del 15 al 26 de setembre, els cinc artistes seleccionats realitzen el seu projecte artístic a les dependències del MUA, convertint el museu en un espai de creació i investigació multidisciplinària. A més, aquestes residències es complementen amb trobades amb diferents agents culturals per potenciar la projecció i la professionalització dels artistes.
Helena Aguado i Manuel Sanz (Col·lectiu DD Mart), Ana Pastor, Luisa Pastor, Víctor Plans i Abel Jaramillo finalitzen demà la vostra estada i ultimes seus projectes creatius. Les seves propostes artístiques conformaran una exposició en el MUA que serà inaugurada el proper 13 de setembre i romandrà oberta al públic fins el 10 de novembre
Els artistes participants enguany han mantingut trobades amb diversos especialistes en art i artistes, com la comissària d’exposicions Diana Guijarro, els artistes Lidó Rico i Zuazo, i les galeristes Mª Ángeles Sánchez Rigal (Galeria Artnueve) i Begoña Martínez Deltell (Galeria Aural) .
els projectes
INTER-FAZ
DD MART (Helena Aguado / Manu Sanz) Aquest projecte neix a partir de la inquietud davant el desenvolupament exponencial de realitats fictícies en el món virtual, que es solapen sobre els fets objectius i els oculten. A través de les xarxes socials hem deixat de relacionar-nos físicament per fer-ho virtualment. La frivolitat portada a l’extrem edulcorat dels filtres, qüestiona la visió subjectiva de qualsevol circumstància exposada. En aquestes escultures l’espectador interactua amb les obres de forma conscient i inconscient, formant així una relació amb l’avatar (objecte i subjecte). Es plantegen espais de trànsit que convidin a endinsar-se en un món paral·lel en el qual es inciti a la reflexió. Es relaciona aquest espai físic amb els espais virtuals; les xarxes socials; les noves fronteres entre l’àmbit privat i l’àmbit públic; i la confusió generada per l’ocupació massiva d’informació poc fiable o completament falsa.
TOT ESTÀ PASSANT
Abel Jaramillo
Tot està passant aborda les interferències i relacions entre text, imatge i cos a partir d’un guió de cinema i la seva pel·lícula homònima: Li Camion (1977) de l’escriptora i cineasta francesa Marguerite Dures. El projecte planteja un film expandit i disseccionat, que excedeix els seus límits cap al cos i l’objecte. En aquesta línia, el projecte tracta de compondre un film més enllà de la imatge en moviment, on elements escultòrics i objectuals componen parts de la pel·lícula, així com textos i instal.lacions, provocant un acostament a la idea de cinema que es desprèn de la pantalla i es desplega en altres estructures.
INTER-SER
Ana Pastor
Artista alacantina formada entre Alacant i Londres, la seva obra segueix dues línies d’investigació que parteixen de l’angoixa existencial i es bifurquen en la crítica cultural a l’imperatiu de la felicitat i en la recerca de la identitat individual. Des d’un punt de vista existencialista i ateu, la seva exploració sobre la identitat s’ha basat en aspectes físics, fisiològics i psicològics, adoptant el cos humà com a referència i material de treball. En el projecte “Inter-ser” que desenvolupa a la Residència PLUS, treballa amb el microbioma, el conjunt de bacteris que poblen el nostre organisme i que gairebé tripliquen en nombre a les nostres cèl·lules. Un interessant treball on amb vídeo i material de laboratori Pastor mostra d’una manera alhora pràctica i poètica l’abast dels nostres contactes diaris i com a produir-se el intercanvi bacterià ens “contaminem” els uns dels altres i acabem, més que sent, “inter -sent “. Més informació a http://www.anapastorarte.com
TOTS SÓN TROFEUS DE CAÇA FURTIVA
Luisa Pastor
Aquest treball parla de l’empremta que deixa l’animal al mercat il·legal del nou colonialisme capitalista. Ara, la forma corpòria de l’animal esdevé un trofeu que té el seu valor en or -signe de la mercaderia i de la seva forma de representació- que impulsa el perfecte funcionament del sistema hiperconsumista del comerç il·legal. Així, la seva intenció és treballar la figura de l’animal com a metàfora, per tal d’analitzar les relacions de poder que motiven l’espoliació, la colonització, la caça furtiva i l’esclavitud com a característiques del món contemporani.
L’Argonauta
Víctor Plans
El plàstic suposa al voltant del 10 per cent de totes les escombraries que produeix la humanitat, i no obstant això, a diferència de la majoria de deixalles, és un material obstinadament durador. Els plàstics afecten des de fa molts anys al sistema endocrí humà i animal que també regula l’aparell reproductor.
Informació i Foto. Universitat Alacant