Ferrando reclama davant de la Conferència de Regions més fons al Corredor Mediterrani i planteja incloure el Cantàbric-Mediterrani en la propera revisió
El secretari autonòmic de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Lluís Ferrando, ha reclamat a la 46a Assemblea General de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes (CRPM), l’ampliació de fons de la Comissió Europea per accelerar el Corredor Mediterrani, més protagonisme de les regions en el disseny d’infraestructures i la necessitat d’incloure en la nova revisió de la Xarxa Transeuropea de Transports, el Corredor Cantàbric-Mediterrani.
A la sessió sobre Accessibilitat i Transports de la CRPM, Ferrando s’ha referit a la transcendència del Corredor Mediterrani que, de no fer-se, el PIB de la Unió Europea seria un 1,8% més baix, amb una reducció de 294.000 milions d’euros , i per cada euro invertit en els corredors transeuropeus, es generarien 6 euros de PIB addicional en 2030 i per cada 1.000 milions d’euros invertits, gairebé 20.000 llocs de treball. Per a Ferrando, «el Corredor Mediterrani és una inversió important però més cara seria la seva no construcció».
Més fons per a un transport mediambientalment sostenible
Així, el secretari autonòmic ha platejat que «la Unió Europea ha de liderar aquesta nova política que prepari el nostre territori per a albergar una economia ambientalment sostenible, socialment responsable i alhora competitiva a nivell global», i ha subratllat «la importància de la sostenibilitat mediambiental en el Mecanisme Connectar Europa, per això és necessari un augment de fons als modes de transport que tinguin efectes positius enfront del canvi climàtic «.
D’altra banda, Ferrando ha assenyalat que la Comissió «ha de fer un esforç per incloure criteris de gestió compartida dels projectes, així com de consulta a les regions en la fase de valoració i el desenvolupament de normes que regeixin la política d’informació i transparència en totes les fases de la selecció, aprovació i execució dels projectes «.
Un corredor ferroviari al servei de 90 milions de persones
Sobre el Corredor Mediterrani Europeu, ha recordat que «serveix a 90 milions de persones, el 18% de la població de la UE-28, i representa un 17% del seu PIB, amb un mercat actual de 150 milions de tones de mercaderies que podria arribar a 267 milions el 2030 «, però ha insistit que» una xarxa col·lapsada, amb colls d’ampolla, sense connexions amb els ports i les plataformes logístiques, suposarien que l’eficàcia i la competitivitat del corredor es redueixin considerablement «.
Com ha apuntat Ferrando, «els ports mediterranis recolzats pel Corredor Mediterrani permetran una millora en la competitivitat empresarial i per això són fonamentals les inversions en els nodes logístics per a un intercanvi modal àgil i competitiu, especialment en els accessos ferroviaris als ports, per potenciar la intermodalitat de mitjans marítims i ferroviaris eficients i baixos en carboni «.
Connexió València-Madrid i Sagunt-Saragossa
A més, ha reivindicat «l’ampliació de la xarxa bàsica del Corredor Mediterrani amb les connexions València-Madrid i Sagunt-Saragossa en la revisió de la RTE-T, imprescindible per completar la connexió dels cinc nodes urbans peninsulars de l’Estat espanyol».
La connexió del Corredor Mediterrani amb Aragó, Navarra, la Rioja i el País Basc és «vital per a consolidar els tràfics de mercaderies que passen pels ports valencians, ja que es crea un corredor amb una àrea d’influència suposa gairebé el 40% de la superfície espanyola, un 33,4% de la seva població i un 34,4% del PIB i suposa la interconnexió efectiva entre regions industrials i ofereix als València i el seu port una altra sortida cap a Europa, passant pels ports de la cornisa cantàbrica «, ha manifestat.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana