Europa reconeix la gestió política del Consell en l’acollida de persones refugiades de l’Aquarius
La directora general d’Inclusió Social, Inma Carda, ha explicat a Atenes les polítiques del Consell en matèria d’acollida de persones refugiades, convidada per «la visió oberta i basada en la defensa dels drets humans que realitza des de juny de 2015, ratificada amb decisions importants i el màxim exponent ha estat la gestió de l’operació humanitària d’acollida de 629 persones del vaixell Aquarius «.
Així, Inma Carda, participa a Atenes en la conferència conjunta dels programes europeus ESPON-Interact que durant dos dies analitza l’evolució dels fluxos migratoris de persones refugiades, les polítiques d’integració i les millors pràctiques a la Unió Europea, i on ha exposat les principals conseqüències del canvi polític a la Comuniat Valenciana a nivell social i les línies d’actuació del Consell en matèria de persones refugiades.
En aquest sentit ha argumentat que després de «20 anys de polítiques conservadores i enfront del malbaratament del govern conservador», l’actual Consell «recull les demandes socials per convertir-les en la realitat mitjançant el Pacte del Botànic», un acord que va significar desenvolupar accions per » garantir els drets bàsics de les persones «, i restablir drets» extingits amb l’anterior govern, com l’accés a la sanitat universal «.
Carda s’ha referit a la crisi humanitària de 2015 de les persones que fugien de les accions bèl·liques i la vulneració de drets humans a Síria i altres regions orientals, posterior a altres crisis com la de l’Afganistan, Iran, Somàlia, Sèrbia.
En totes elles, ha assegurat, hi havia un element en comú, «la vulneració de drets humans de la població civil per part d’organitzacions militars» i també la sensibilitat per part dels governants quedava en «una mera declaració institucional».
No obstant això, ha recordat que en, setembre de 2015, «el Govern valencià del Botànic va aprovar una declaració que reflectia el ferm compromís de l’Executiu autonòmic en la creació d’una xarxa d’acollida i posterior petició al Govern d’Espanya perquè es creés un corredor humanitari i poder noliejar un vaixell de 1.100 persones refugiades des de la regió grega de Lesbos «.
Respecte d’això, ha evidenciat l’obstinació de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en la declaració institucional perquè era «una obligació legal, política, moral i humana d’ajuda a les persones refugiades».
També ha adduït que, «davant la falta de suport del Govern d’Espanya, presidit llavors per Mariano Rajoy, respecte de la proposta humanitària del Govern valencià, al febrer de 2016 la mateixa vicepresidenta va visitar les illes de Mitilana i Leros a Grècia on es albergaven camps de persones refugiades per conèixer la realitat de milers de refugiats «.
Segons ha defensat Carda, al marge dels governs i de la vergonyosa discussió produïda a la Unió Europea sobre quantes persones s’han d’acollir als països, s’ha comprovat un «sentiment de solidaritat de la ciutadania europea» que, al seu parer, ha de ser «el motor que faci que els governs obrin fronteres i així s’acullin a les persones que fugen de la mort, de les bombes i l’horror».
Pel que fa a les accions concretes realitzades a la Comunitat Valenciana en 2016 i 2017 per millorar la situació de les persones migrants i refugiades, la directora general s’ha referit a l’enfortiment de l’accés a drets bàsics com la sanitat, educació, serveis socials i també accions per accedir a itineraris d’inserció sociolaboral, tant per a persones immigrants en situació regular com irregular.
Un altre canvi legal, ha precisat Carda, ha estat l’accés de les persones migrants i refugiades a una prestació econòmica com a dret subjectiu unida a una intervenció social i laboral dels serveis socials.
També ha postil·lat que «el canvi de govern del conservador Mariano Rajoy al socialista Pedro Sánchez suposat un canvi de dinàmica i una obertura a les polítiques socials».
esperança Mediterrània
D’aquesta manera, ha indicat, al juny d’aquest any el port de València va tenir l’oportunitat d’acollir a 629 persones refugiades que havien estat rescatades al mar Mediterrani pel vaixell Aquarius de l’Organització No Governamental Open Arms i que es trobava sense autorització d’amarratge en els ports més propers d’Itàlia i Malta.
Sobre això, la directora d’Inclusió Social ha volgut posar en valor el treball desenvolupat per les administracions i la societat valenciana en l’operació ‘Esperança Mediterrània’, com a bona pràctica política en matèria d’acollida de persones refugiades, que va aconseguir tornar a la societat valenciana , «la seva dignitat com a poble acollidor, solidari i humanitari».
Informació i Foto: Generalitat Valenciana