Especialistes de l’Hospital de la Plana estudien el moment idoni per pinçar el cordó umbilical i la seva relació amb els dipòsits de ferro

Es tracta d’un assaig clínic dirigit per un equip integrat pel pediatre Pasqual Gregori i el llevador Javier Orenga, tots dos professionals de l’Hospital Universitari de la Plana i que ha comptat amb la col·laboració del cap de Pediatria de l’Hospital La Fe de València, el doctor Emilio Monteagudo; de la Universitat CEU Cardenal Herrera a través de la doctora en Bioquímica, Paula Sánchez; i de la Universitat Nacional de la Patagònia, a l’Argentina, amb la doctora María Angélica Fajardo.

L’objectiu de l’estudi, que ha comptat també amb la col·laboració del Servei de Maternitat, Pediatria i Laboratori, ha estat evidenciar els efectes d’un pinçament precoç (anterior al minut de vida), versus el pinzamineto tardà (després del primer minut de vida) , tenint en compte la repercussió que aquest moment pugui tenir sobre els dipòsits de ferro.

El llibre, editat per la Fundació Dávalos Fletcher de Castelló, incorpora un recorregut al llarg de la història de la lligadura del cordó umbilical: «El costum mil·lenària ha estat lligar el cordó minuts després del naixement, en general, quan cessaven les pulsacions, una situació que sol ocórrer entre un i tres minuts després del naixement. Transcorreguts diversos segles, probablement amb l’inici de la medicina científica en la segona meitat del XVIII, va començar a promoure la lligadura del cordó en els primers segons de vida «, explica el doctor Gregori.

Aquesta controvèrsia, ja qüestionada en publicacions científiques de primers del segle XIX, encara persisteix en la pràctica clínica actual. D’aquí que l’objectiu d’aquest treball, realitzat íntegrament a Castelló, hagi estat avaluar la relació entre el temps de lligam primerenca / demorada, amb la morbiditat secundària neonatal, els dipòsits de ferro en el nounat i el lactant i la descripció dels efectes materns associats a aquesta intervenció.

Per això, s’han analitzat els parts d’un total de 156 dones embarassades, assignades de forma aleatòria a un dels dos grups d’estudi (pinçament d’hora / pinçament tardà), que van finalitzar la seva gestació en la sala de parts de l’Hospital Universitari de la Plana entre març de 2015 i desembre de 2016. els controls als nounats s’han realitzat en el moment del postpart, en els primers 28 dies de vida i als 5/6 mesos.

conclusions

Les conclusions de l’estudi llancen evidència sobre el moment òptim per al pinçament del cordó umbilical que, en condicions normals, es troba al voltant dels 3 minuts de vida. Així, en el nounat es documenta l’absència de complicacions i l’augment dels dipòsits de ferro, el que redueix el risc d’anèmia en l’època lactant. Per la seva banda, en la mare, la investigació reporta efectes associats a la seva salut hematològica, la satisfacció amb el part i la millor adherència a la lactància.

Així i tot, en el nostre sistema sanitari, si el pinçament es realitzés quan aquest deixa de bategar, fet que pot ocórrer més enllà dels tres minuts, no s’evidencia cap complicació materna o neonatal. Actualment no hi ha cap evidència científica que justifiqui, en general, el pinçament precoç com a pràctica de major benefici per al nadó o per a la seva mare.

Cal destacar que en aquest treball no es va reportar cap lactant, als sis mesos de vida, amb anèmia ferropènica que precisés suplement de ferro, però l’estudi sí que considera important demorar, com a mínim, la lligadura fins al primer minut de vida, pel augment en la reserva de ferro i per contribuir a una transició natural del nadó cap a la vida extrauterina.