És prioritari enfortir la salut pública, el pacte valencià de desescalada i l’acord de reconstrucció.
PEL DRET a decidir del poble valencià planteja, tres prioritats en relació en la crisis del coronavirus en el moment actual de la pandèmia: el desconfinament adaptat a la realitat de Valéncia, l’enfortiment del sistema de salut pública, en particular l’atenció primària, i un acort de país per a la reconstrucció econòmica i social. El President Nacional, Raül Cerdá, a traslladat als mijos de comunicació els detalls d’esta triple proposta.
Sobre el desconfinament, PEL DRET està compromés en la “precaució” per a que la desescalada siga segura “i per a evitar donar passos arrere tirant per terra lo que s’ha conseguit en tant esforç”. Sense opondre’s a l’existència de criteris generals acordats, PEL DRET emfatisa que les decisions de les mesures que deuen prendre’s per a recuperar la normalitat “deuen prendre’s en Valéncia perque existix un major coneiximent de la nostra pròpia realitat, autogovern”.
En este sentit, el nacionaliste insta a Puig a prendre les decisions en Les Corts Valencianes, per un desconfinament que, en qualsevol cas, té que estar d’acort en les forces polítiques i els agents socials. PEL DRET senyala alguns criteris, com que la referència “deu ser comarcal i distinguir la realitat rural de l’urbana”. En qualsevol cas, la prioritat és estar segur i per açò és urgent que les maixqueretes siguen obligatòries i es distribuïxquen de forma gratuïta, aixina com realisar proves massives i el personal necessari per a controlar el virus entre la població.
“¿Pot Puig garantisar que hi haurà maixqueretes, proves i persones per a rastrejar els casos detectats? Tindre la tasca feta des de Valéncia és clau per a fer un desconfinament segur”, va dir Cerdá.
Per a recolzar el sistema de salut públic, PEL DRET posa sobre la taula medides concretes, començant en un pla per a enfortir econòmicament l’atenció primària, ya que este és el més afectat per la gestió de retallades del PP. Ademés, garantisar equips de proves i protecció per al personal de salut i recupere les gestions d’atenció primària en capacitat operativa i presupost propi. “Una de les lliçons que nos ensenya este virus és que necessitem un sistema de salut públic sòlit per a enfrontar esta pandèmia i les que puguen sorgir en el futur, per lo que és una prioritat revertir les retallades i les privatisacions i devem treballar en eixa direcció”, va dir el President Nacional.
En l’àmbit econòmic i social, els efectes són tan devastadors que PEL DRET propon un acort de país per a la reconstrucció econòmica i social. “Una acció política solvent deu anticipar i definir els pilars d’un nou model per a Valéncia post-COVID19 perque els efectes d’esta pandèmia no poden abordar-se des de la rutina sino en polítiques excepcionals en llínea en el desafiu”, va dir Cerdá. Aixina mateix el President Nacional de PEL DRET tendix la mà a Puig per a treballar junts per la reconstrucció i pel pacte Nacional Valencià.
Enfortix la capacitat de decidir.
“El neolliberalisme i els seus dogmes han fracassat, i d´esta crisis no eixirem en retallades en els salaris de la classe treballadora o retallades en la capacitat del sector públic, sino apostant per un nou paradigma que implique enfortir les polítiques públiques i l’enfortiment. La capacitat de decidir des de Valéncia sobre aquells temes que són clau per a la nostra economia, és apostar per un nou model productiu”, va dir el líder de PEL DRET.
Este acort Nacional Valencià, en totes les forces polítiques i agents econòmics i socials, deu inspirar-se en cinc principis: defensa del sector públic com a motor del desenroll econòmic i garant de la justícia social; impulsar el teixit productiu, autònoms, chicotetes i mijanes empreses, “les familiars”; compromís estratègic en la ciència i el coneiximent; enfortir els servicis públics i les solucions al canvi climàtic.
“En estos principis, Valéncia té un futur”, va subrallar. I en esta reformulació del paradigma, PEL DRET no descarta l’intervenció de sectors estratègics, com l’energètic, “per supost, lo que no podem fer és una intervenció pública per a nacionalisar pèrdues com en el rescat bancari, sino per a preservar les ocupacions dignes”, va explicar.