Entrevista del Tau Castelló a Frederic Castelló

Frederic Castelló afronta la seva segona temporada dirigint a el segon equip de l’TAU Castelló, que tornarà a militar a la lliga EBA, al costat dels seus ajudants José Galotxa i Javi Cavilla. No podia ser d’una altra manera després dels èxits collits en la passada temporada en què es van superar totes les expectatives i ens vam quedar amb la incògnita de què hauria passat si la pandèmia no hagués obligat a aturar la competició. L’equip ha perdut a alguns dels jugadors més importants, però el tècnic de la Vall d’Uixó ha tornat a trobar solucions al planter per completar la plantilla.

-El primer, felicitar tant a el cos tècnic com els jugadors que estàveu la temporada passada pel rendiment de l’equip. La pandèmia ens va privar de veure fins on podíeu arribar, però vau aconseguir 16 victòries en 21 partits. Quines sensacions et queden?

-Les sensacions de l’any passat no poden ser altra cosa que bones. A l’inici de la temporada teníem dubtes de què podíem fer, de si podríem guanyar algun partit i, sobretot, de si podríem mantenir la categoria. A la fin vam estar fins i tot a un partit de pujar. De fet, si haguéssim guanyat a Paterna, d’acord tallen la lliga per la pandèmia, haguéssim estat primers de grup i haguéssim estat en posició de pujar a LEB Plata. Va ser un any excepcional, crec que vam fer un treball molt bo. Els resultats són molt positius, ja que hem revaloritzat als xavals, que era un dels nostres objectius. Joel ara està al primer equip i Pedro ha tingut l’oportunitat de fitxar fora. Per tant, això és un triomf per a mi.

-La suspensió de la lliga, el confinament, la desescalada … ha passat molt temps des que l’equip va disputar el seu últim partit oficial. Com han arribat els jugadors a la pretemporada? ¿La situació sanitària us ha condicionat d’alguna manera especial a l’hora de preparar els entrenaments?

-La pandèmia crec que sí que ens ha afectat, però com a tots. Els veiem entrenar i ens sembla que estan una mica més cansats del normal, així que probablement la causa sigui aquesta aturada tan llarg d’inactivitat. Així mateix, també hi ha més lesions del que és habitual, però no sé si atribuir-ho a l’aturada o és infortuni. No obstant això, els jugadors de l’EBA no han arribat a parar de el tot perquè cada setmana feien com a mínim quatre sessions de preparació física amb Javi Cavilla a través de videotrucades. Durant aquests mesos també hem fet sessions de millora individual a força de xerrades i debats. En relació amb els entrenaments, seguim amb la mateixa planificació. L’únic que sí que ha canviat és que ara hi ha uns protocols que hem de seguir com són la forma d’entrar a la pista, les màscares o la desinfecció de l’material.
Temps mort de Frederic Castelló en un partit de la temporada passada

-Després disputar diversos amistosos, com has vist a l’equip?

-Crec que és un equip molt diferent, perquè han desaparegut tres jugadors que l’any passat eren els pilars de l’equip: Joel Sabaté, Pau Chaparra i Pedro López. Per suplir aquestes absències, hem pujat a tres júniors. Hem guanyat joventut, però hem involucionat cap a un equip una mica més inexpert, perdent qualitat i perdent, per exemple, el fet de saber com jugar en determinats moments de el partit.

-Centrándonos en els jugadors que han pujat de el júnior, com analitzes aquestes noves incorporacions?

-Els veig a tots amb moltes ganes, molt il·lusionats i amb molta gana. Són jugadors amb prou projecció i podem treure molt d’ells. Estic segur que els tres -José Torres, Pablo Arnau i David García van a fer un pas endavant, perquè van a ser jugadors fonamentals per a l’equip i segur que van a tenir minuts importants. A més, aquesta temporada tant David Romero com David Arnau van a tenir ja fitxa amb nosaltres. També considero que és una cosa positiva la creació d’un Sènior C, amb el més que podem treballar conjuntament perquè els jugadors progressin i puguin arribar a reforçar a el primer equip.

-De cara a la competició, com veus aquesta temporada?

-Com ho veig? Negre. Ho veig complicat perquè no només hem perdut la qualitat de Joel, Pere i Pau, també hem perdut el seu lideratge i experiència. Tenim il·lusió per treure el màxim rendiment als xavals de l’equip i això no consisteix només en fer-los jugar, sinó també en el fet que entenguin que estan al mig d’un procés de maduració. La situació és comparable a la que tenia quan entrenava el Júnior, és a dir, ara cal començar “de zero”. Els jugadors han de fixar-se en els moments de el partit, aprendre d’aquestes situacions i que quan les revisquin no cometin els mateixos errors. Quin és l’objectiu? No m’ho he plantejat a llarg termini, però diria que competir i posar els jugadors a un bon nivell. Si després podem guanyar partits doncs millor, però vull que quan qualsevol equip vingui a aquesta pista diguin: “aquests de Castelló són lluitadors i saben jugar”.

-Una de les baixes esmentades és la de Joel, a què portes entrenant des que era cadet i ja doblava amb el Júnior. Encara que sigui una baixa important per al EBA, per a tu deu ser un orgull que oficialment formi part del primer equip, no?

-Sí, és clar que és un orgull. No sé com ho sent ell, però jo ho sento com si fos meu. Crec que he estat molt a sobre d’ell durant molt de temps, sobretot a el principi, quan va passar de Cadet a Junior. Ens va dir que volia dedicar-se a jugar a bàsquet i li exigim uns paràmetres de pes i comportament en pista. Em vaig quedar flipant perquè el va seguir a peu de la lletra. Normalment els xavals a aquestes edats es despisten una mica i encara que et diguin que sí després no ho compleixen … Però ell és molt metòdic i treballador, ha sabut detectar els seus punts febles i millorar-los i, sobretot, ha tingut paciència. Els xavals en l’etapa Junior solen tenir molta pressa, però Joel mai l’ha tingut, mai ha exigit jugar més minuts, mai ha volgut anar-se’n a un altre lloc i sempre ha seguit els nostres consells. Ara veurem si és capaç d’explotar en el primer equip, però estic súper content.

 

 

 

Informació i Foto: Tau Castelló