Entrevista de l’Amics Castelló a Ximo Ribelles
Amics del Bàsquet és la imatge viva d’un projecte que va més enllà del primer equip. Els èxits del planter any rere any en són un bon exemple. Les persones que dia a dia treballen per situar el nostre planter al mapa de bàsquet de formació són la punta de llança d’aquesta equació. Seiem a parlar amb Ximo Ribelles, entrenador de l’equip júnior, per repassar una temporada històrica, en convertir-se en el primer equip júnior del club a classificar-se per a una fase final del Campionat d’Espanya. Amb la seva visió estratègica i la seva dedicació infrangible, ha guiat l’equip a través d’obstacles i desafiaments, fomentant el creixement personal i l’esperit d’equip a cada pas del camí. Durant la nostra conversa, explorem els moments de la temporada, els desafiaments superats i l’impacte generat.
Amics del Bàsquet: El Campionat d’Espanya era un objectiu a principi de temporada?
Ximo Ribelles: A l’inici de la temporada, el campionat d’Espanya no era necessàriament als nostres plans. Teníem un grup completament nou, amb jugadors recentment incorporats. Tot i això, vam començar la pretemporada d’hora, el 16 d’agost, amb l’objectiu d’iniciar com més aviat millor el treball, enfortir la cohesió de l’equip i assegurar-nos que els jugadors entenguessin la nostra filosofia de joc.
Ens plantegem metes pas a pas. Al principi, l’objectiu era superar la fase prèvia i classificar-nos pel campionat autonòmic. Posteriorment, vam proposar-nos l’objectiu d’arribar a la Final 4 autonòmica. Va ser al gener quan ens vam adonar que, encara que seria difícil, assolir el campionat d’Espanya podia ser una fita assolible. La fase de campionat autonòmic va ser bona, nosaltres vam quedar tercers classificats a la competició autonòmica, per la qual cosa vam poder jugar la final autonòmica que es va disputar a Calp. Un cop dins d’aquesta final l’opció d’aconseguir la tercera plaça que donava peu al campionat d’Espanya hi era. Finalment vam fer una molt bona final autonòmica que ens va donar la classificació.
Ni molt menys va ser un objectiu a principi de temporada, realment ens vam anar marcant objectius a poc a poc, etapes que vam anar complint de mica en mica fins a guanyar-nos la nostra plaça a Huelva.
A: Com a entrenador, què vol dir portar el teu equip al Campionat d’Espanya?
X.R: A nivell personal, participar en un Campionat d’Espanya és una gran satisfacció, és la recompensa de la feina ben feta. Com a entrenador anar a un Campionat d?Espanya és el màxim. No es tracta exclusivament d’arribar-hi i jugar-lo, sinó de competir-ho. Un cop allà, tens l’oportunitat de veure jugadors que estan a punt de fer el salt a equips ACB; això ho fa encara més emocionant.
A: Quins van ser els principals desafiaments a què es va enfrontar l’equip al llarg del torneig?
X.R: Al llarg de la temporada hem hagut de superar molts desafiaments. Un dels reptes més grans va ser la nostra limitació en centímetres i la feina al rebot. En comparació amb altres equips, sempre érem inferiors físicament, però intentem contrarestar aquestes limitacions amb diferents estratègies i amb un joc intel·ligent. No ha estat una cosa exclusiva del torneig, durant tot l’any hem treballat a millorar el nostre rendiment en aquest aspecte tant a la nostra competició autonòmica com al Campionat d’Espanya.
A: Quines lliçons creus que lequip pot extreure daquesta experiència?
X.R: Per als jugadors és un mirall on veure’s reflectits. Tenen l’oportunitat de presenciar com competeixen els millors jugadors d’Espanya, el ritme, la velocitat, l’eficàcia en el joc. Estar a aquest nivell suposa un repte per a ells, i l’experiència els ajuda a millorar ia comparar-se amb altres jugadors de més nivell. Això és una part que no està a la feina del dia a dia i que els fa ser millors jugadors.
A: Des de la banqueta les coses es veuen diferents, quin aprenentatge personal t’emportes després del campionat?
X.R: Una competició de tal magnitud requereix un compromís absolut amb el torneig; ja no només des de la preparació de les trobades o la direcció de l’equip, també s’ha d’organitzar el desplaçament, controlar els temps de descans, planificar les sessions de tir, els horaris… Formar part d’aquesta dinàmica i estar immers en un entorn on només es respira bàsquet és molt enriquidor per a qualsevol entrenador, independentment de la categoria o del nivell. Nosaltres, com a entrenadors, també hem de fer passos endavant, participar en un Campionat d’Espanya impulsa el nostre creixement.
A: Per acabar, quina seria la valoració final de la temporada?
X.R: Crec que hem fet una temporada excel·lent. El nostre repte era intentar ser millor equip i ho hem aconseguit, la plantilla s’ha esforçat a millorar individualment i ho ha aconseguit, en aquest aspecte la valoració és molt positiva a nivell global. Tot i que sempre es pot fer millor, és especialment satisfactori considerant que la meitat dels jugadors eren de primer any i que la temporada que ve seguiran competint en categoria júnior. El progrés i el desenvolupament que s’ha mostrat al llarg de la temporada és estar orgullosos, tant a nivell de jugadors com de cos tècnic. Aquí cal destacar la tasca d’Andreu Beltrán i de Rus Bonfiglio, que han estat vitals en la millora de l’equip. Sense la seva ajuda i la seva feina, els èxits obtinguts no haurien estat possibles.
Informació i Foto: Amics Castelló
