Entrevista Carmen Ibarra presidenta de FEADCV

Perfil:
Carmen Ibarra Damià (València, 1962). Llicenciada en Pedagogia, treballa al sector de
atenció a la discapacitat des que tenia 15 anys, com a voluntària. Com a professional,
des que va acabar la carrera, el 1985. Presidenta de FEADCV, és gerent de l’associació
Atenció a la Diversitat Les Sorts (ADIS) a Villar de l’Arquebisbe, que gestiona una
residència, centre ocupacional, centre de dia i habitatge tutelat, a més d’atenció a
famílies, respirs familiars, club de lleure i viatges.
Proposta de titular
Carmen Ibarra: “Per a les associacions sense ànim de lucre de la
discapacitat és fonamental ser viables econòmicament”
Autor: Paco González
Fotografia: Javier Zapata
Abans de començar l’entrevista m’agradaria traslladar el meu condol més sentit a totes les
persones i familiars afectats per la DANA. La tràgica pèrdua de vides, llars i
treballs s’ha gravat a foc a la societat valenciana, i encara més en col·lectius
vulnerables com les persones amb discapacitat. Hem estat treballant des del
primer minut per oferir el nostre suport tant a la Conselleria d’Afers Socials com a
a totes les entitats afectades i des d’aquí vull enviar-los una forta abraçada i
seguim a la vostra disposició per al que calgui.

Després d’uns mesos al càrrec, ja que va ser escollida el juny de 2024, i des de la seva
experiència anterior, quina és la situació general del sector?
El sistema públic valencià de serveis socials, a través de lacció concertada, ha
tingut un avenç important. Tot i que és veritat que hem progressat molt, encara
cal reconèixer que dista molt de ser allò òptim; és a dir, encara cal que
segueixi millorant i hi ha coses pendents encara per treballar, per optimitzar i per avançar.
Per exemple, és molt important, i això encara és un repte, aconseguir que ladministració
realment cobreixi el 100% del cost dels nostres serveis. Les nostres entitats estem
oferint els nostres serveis allà on l’administració no arriba. De fet, els centres i
serveis que gestionem formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis
Socials i, per tant, han d’estar cobertes les despeses al 100%; no podem ser
centres deficitaris perquè, si no, a la llarga farà que no puguem sobreviure. I això no ens
interessa a ningú: ni a les entitats, ni a les persones, ni a les famílies. Però tampoc a la
Administració.
Si no ho cobreix la Generalitat, com es cobreix aquest dèficit?
Com sempre hem funcionat. Totes som entitats sense ànim de lucre i
has de recórrer a buscar finançament d’altres parts: bé siguin altres administracions,
ajudes a través de programes, bé siguin rifes, loteries, gales, actes benèfics…. Però
és clar, això no ha de ser així. Està molt bé que aquestes coses vinguin, però només per
activitats o despeses afegides i no ens podem estancar. Per créixer cal invertir i
necessitem ingressos, i és important que l’Administració doni suport al 100% de les despeses
de funcionament, per exemple, el transport; encara que ha millorat, continua sent molt
insuficient.

Com es concreta aquest finançament insuficient?
L’accés de les persones ateses als nostres centres no és fàcil fer-ho amb transport
públic, fins i tot en molts casos és inviable (més d’un 90%) i necessitem fer
transport privat. El cost d’aquest transport a les entitats ens suposa una despesa molt
important que no està cobert pel finançament que ens dóna la conselleria. Un exemple
molt clar: les comarques rurals, on el transport públic no existeix i cal fer
rutes privades a totes les localitats, per recollir els usuaris, amb distàncies
quilomètriques molt llargues. Un altre cas és el de les cadires de rodes: per cada cadira de rodes
treus tres o quatre places en una furgoneta o un microbús, que de 25 places se’t queda
en nou, o sis, o quatre… a més de ser necessària la figura de l’auxiliar. Tot això
encareix molt el servei de transport.
Centrant-nos a FEADCV. Quina és la seva representativitat al sector? A quantes
entitats agrupa i quin nombre dusuaris, o persones ateses, i familiars
aglutina?
FEADCV agrupa 40 entitats sòcies, però representa més de 130 associacions del
sector, perquè els afecten totes les negociacions, decisions i acords de la patronal.
Representem més de 300 serveis d’atenció a la discapacitat intel·lectual i salut
mental: centres de dia, centres ocupacionals, centres d’atenció primerenca, centres
residencials, habitatges, col·legis específics i la gestió de programes que duen a terme
moltes de les entitats.
Des de FEADCV atenem més de 10.000 persones i representem més de 40.000 persones
treballadors i treballadores, del sector de la discapacitat intel·lectual i salut mental.
Dins l’acció concertada, en què estem grans, infància i menors, inclusió
social i el sector de la discapacitat, som el sector més gran.
Els programes que es gestionen a través de les nostres entitats també mereixen de
dotar-los de la rellevància que tenen,
doncs proporcionen serveis a moltes persones amb
discapacitat, i cal proporcionar-los la seguretat econòmica per a la seva viabilitat i
manteniment.
En quines línies de treball esteu centrats ara mateix des de la federació
FEADCV?
Com a federació, els nostres objectius sempre els hem marcat en tres línies o eixos: les
persones amb discapacitat, les entitats que representem i la negociació amb
ladministració. Són les tres línies de treball en què FEADCV com a patronal
estableix la seva estratègia. Pel que fa a la primera, les persones amb discapacitat,
evidentment, són la nostra referència i el nostre punt de partida és que les nostres
entitats els puguin prestar els suports necessaris per dur a terme els seus millors
projectes de vida.
Pel que fa al segon eix, gairebé el 99 % de les entitats que representem està
format per associacions, per les mateixes famílies. Totes sense ànim de lucre i/o de
utilitat pública. Venim d´un moviment associatiu familiar dels anys 60-80. I
el nostre principal objectiu és la sostenibilitat d’aquestes associacions; és a dir, és
fonamental ser viables econòmicament, que els centres i serveis que ofereixen
les nostres entitats tinguin la suficient garantia econòmica de poder atendre totes les
necessitats. És clar que representem, ara com ara, al voltant del 80% de les places
públiques per a persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana i les nostres

entitats no poden desaparèixer. Deixaríem sense atenció milers de persones amb
discapacitat, cosa que suposaria a les famílies haver de deixar els seus treballs per poder
atendre’ls.

D’aquí ve la importància de la col·laboració i l’enteniment amb la Generalitat…
És molt important treballar estretament amb lAdministració. Necessitem que la
Administració se sent amb nosaltres. Som els que estem a peu de carrer amb els
centres, amb els problemes, amb la realitat. Ja hem iniciat alguna reunió per, per
exemple, millorar els propers concerts.
Quina és la situació dels concerts amb la Vicepresidència i Conselleria de
Serveis Socials, Igualtat i Habitatge després del canvi de Govern el 2023?
No m’agrada parlar d’anterior i actual, perquè crec que cada administració funciona de
acord als seus principis i polítiques. Nosaltres el que hem de fer és treballar,
de la manera que sigui. No podem dir ni valorar si una és millor o pitjor, sinó que la nostra
objectiu és que se’ns escolti. Sí que és cert que a nivell de finançament de costos
la nostra experiència és important, i sí que és veritat que la valoració que FEADCV,
com a patronal, faci, defensi, argumenti i transmeti a l’administració sobre què
finançament necessitem per cobrir els costos és crucial.
Bé, i que sense les entitats, centres i places de FEADCV, el sistema no
funcionaria…
Però poder cobrir tots els costos és important. L’administració en treu una
convocatòria de concerts públics, de pública concurrència i competitiva, però abans de
aquesta convocatòria ha de conèixer i contemplar les despeses de finançament necessàries per al
personal, per a les despeses generals, el transport i les despeses de compliment obligat,

com són contractes de manteniment, auditories,… És a dir, totes les despeses que
nosaltres coneixem a la perfecció, perquè estem a peu de carrer i hem de
comunicar això a ladministració.
Quin és el dèficit que hi ha en el finançament de les entitats?
Hi ha un dèficit important en el tema de despeses generals.
Sense incloure, ni tan sols, les despeses de transport.
No, transport a part. En despeses generals hi ha un dèficit important, perquè
portem funcionant amb mòduls de referència molt antics. Des del 2018 que es
va estancar el mòdul fins al 2022. Sí que és cert que el 2023 es va pujar el 5,7 de l’IPC i
el 2024 s’ha pujat el 3,1 de l’IPC, però si anem al dèficit acumulat des del
2018 al 2024, l’augment de l’IPC és molt més gran. Aleshores, com a despeses generals, ho
que una factura de llum costava el 2018 i el que costa el 2024, l’augment és
considerable. No ho podem cobrir amb el finançament. I com la llum, podem parlar de
l’alimentació: tots sabem què ha pujat l’oli, la llet, el pa… Tot.
Aleshores, les entitats tenen despeses a preus del 2024 i un finançament gairebé a
els preus del 2018.
Tenim despeses del 2024 i finançament gairebé a preus del 2018, perquè del 2018 al 2022
no va pujar res. Hem de començar a treballar com més aviat millor en el proper concert.
I que la convocatòria d’un concert a un altre sigui tan menys lesiva com sigui possible. Volem que
s’actualitzin els mòduls el 2025, perquè les despeses pugen i no podem congelar els
mòduls de finançament.

Es dóna per fet que la convocatòria de concerts serà lesiva? Truca molt la

atenció.
A veure, no és que ho assumim, és que l’experiència última, és a dir, el pas dels
concerts del 2000 que va acabar el 2022 a aquests del 2022-2026 va ser així. Va trigar molt a
sortir la convocatòria, va trigar molt a resoldre’s i les entida
donem patim molt perquè
no teníem cap resolució en què se’ns deia que se’ns concedia tant d’import
econòmic per al sosteniment dels nostres centres. Sense aquesta resolució els bancs no
concedeixen crèdit. Però ni el mateix IVF, sense una resolució, pot donar-te una línia de
crèdit a què acollir-te. No és que tinguem clar que seran lesius, és que la
experiència anterior del pas d’un concert a un altre ha estat molt perjudicial per a les nostres
entitats. Això va suposar que entitats estiguessin sense poder pagar els professionals
durant mesos. I a més és un peix que es mossega la cua: tu no tens diners i no
pots pagar els professionals o proveïdors. , però has d’estar al corrent en
les obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda per poder optar als concerts.
Vam patir molt el 2022 per poder fer front a aquesta situació.
És a dir, que el 2022 vam estar a prop del tancament de milers de places.
Sí, hi va haver centres que van estar a punt del col·lapse. I bé, molts professionals sense
cobrar i el que això suposa per a les famílies que tenen hipoteques, préstecs, nens i
nenes per atendre.
Perquè els ciutadans sàpiguen com funciona el sector, quant de temps de demora
hi ha de mitjana per aconseguir una plaça a cada tipus de centre?
Bé, doncs no descobreixo res si dic que les llistes d’espera són interminables. Fan
manca places en tots els recursos: residències, centres ocupacionals, de dia, habitatges i
centres d’atenció primerenca. Diàriament, ens truquen per veure si tenim places lliures.
És molt dur que et truquin les famílies, que t’expliquin les seves situacions i que no puguem
donar-los respostes. És cert que hi ha casos greus que potser en cinc mesos tenen
de donar resposta urgent per situacions de molta necessitat. I hi ha altres casos que no
tenen tanta urgència i les famílies hi són esperant set, vuit, fins i tot deu anys
esperant plaça.
Les persones que atenem als nostres recursos romanen amb nosaltres fins que,
per diferents causes, requereixin del trasllat a un altre tipus de recurs (serveis específics,
majors, …), però això són casos comptats pel que generem poques places
vacants. Tot i això, moltes persones acaben cada any la seva etapa d’escolarització i
és complicat que trobin plaça als nostres serveis. Aquest és un dels grans
problemes a què hem de, juntament amb l’administració, intentar buscar solució.

Informació i Foto: Comunicació FEADCV