Enrique Cerdán Tato i el Moviment d’Objecció de Consciència, entre els homenatjats en l’acte anual de l’Arxiu de la Democràcia
L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant celebra un any més de vida amb el tradicional homenatge a les persones i entitats que han fet donacions de fons documentals al llarg de l’any. L’acte se celebrarà aquest dijous a partir de les 20 hores a la sala de conferències de la seu Ciutat d’Alacant, a l’edifici Sant Ferran, 40, conduït per Carles Cortés, vicerector de Cultura, Llengües i Esports, i presidit pel rector de la UA, Manuel Palomar.
Amb catorze anys de vida ja, el projecte iniciat el 2004 per la Universitat d’Alacant no ha deixat de créixer a través de les donacions de fons documentals escrits, gràfics i sonors de persones o entitats destacades en el món de la política, la cultura o l’economia alacantines, especialment des del final del franquisme fins als nostres dies. És el cas de l’arxiu d’Enrique Cerdán Tato, escriptor, crític literari, professor, periodista i cronista d’Alacant desaparegut el 2013. En els fons que la família ha donat a la UA enguany cal destacar distincions, premis i títols; fotografies; escrits i publicacions pròpies; documentació sobre Miguel Hernández; documentació relacionada amb la legalització del PCE el 1977 a Alacant, així com també papers interns del PCE acabat de legalitzar; documentació sobre les seves sancions, multes i processament per difusió de propaganda il·legal.
També destaca aquest any l’arribada de l’Arxiu històric del Moviment d’Objectors de Consciència del País Valencià, en què trobem documentació original, cartells, revistes i fotografies amb imatges com les de la marxa per la pau celebrada al Saler de València, campanyes contra els joguines bèl·liques, de manifestacions, o de processos judicials; publicacions com ara El Caragol (butlletí desorientador del MOC), En Peu de Pau o La Puça i el General; enregistraments sonors i audiovisuals; dossiers de campanyes de suport a processos judicials i projectes per regular el moviment d’objecció de consciència, a més de quatre llibres d’actes del MOC, que, tot i ser una organització il·legal, aixecava acta de les seves reunions i debats.
L’acte començarà amb la intervenció del vicerector de Cultura, Esports i Llengües, Carles Cortés, i seguirà amb el resum anual de l’arxiu a càrrec del seu coordinador, José María Perea. Per part dels donants intervindrà Pascual Pastor Gordero, del Moviment d’Objecció de Consciència del País Valencià, i finalment el rector, Manuel Palomar, serà qui tancarà l’acte.
Precisament, el rector ha assenyalat que «l’Arxiu de la Democràcia és sens dubte una iniciativa que ens enorgulleix com a institució pública. Un projecte que ja compta amb catorze anys de vida dedicat a recuperar la memòria democràtica de la nostra societat a través dels seus protagonistes i gràcies a la confiança que dipositen en l’arxiu i en la seva magnífica gestió ».
donants
El rector serà l’encarregat de fer el lliurament de les distincions de l’arxiu als donants, que aquest any -a més de l’Arxiu del Moviment d’Objecció de Consciència del País Valencià i del d’Enrique Cerdan Tato, que recollirà la seva filla, Maite Cerdán- seran concedides a Basilio Fonts Alarcón (recollit per la seva filla, Olga Fuentes), advocat de reconegut prestigi i professor de Dret de la UA i de la UNED; Esperança Lavella Ortiz (recull la distinció Rosana Gutiérrez), militants del PSOE molt vinculada als moviments feministes; Rafael Azuar Ruiz, antic alumne del CEU i actor del grup de teatre que dirigia Antonio González.
Ha donat fotografies del grup de teatre del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant; Antonio Mula Franco, professor de la UA. Ha donat còpies de fotografies personals sobre el Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (CEU) dels anys setanta; Begoña Romero Ferre, antiga alumna de la UA. El seu treball de fi de màster tracta de la moguda alacantina i ha donat còpies de fotografies i altres documents de la moguda alacantina de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta; Arxiu de l’Associació de Veïns del Barri La Tafalera d’Elda (recull la distinció Josefa Zamora García); Arxiu d’Àngel Pascual Devesa (recull la distinció la seva néta Mercedes Pascual Artiaga). Metge pediatre de la Beneficència d’Alacant i intel·lectual molt destacat del republicanisme alacantí que en els anys 20-30 va desenvolupar una intensa activitat social, cultural i política i que va patir la repressió franquista. El seu arxiu està format pels seus escrits i fotografies, que han estat cedits a l’Arxiu de la Democràcia per a ser digitalitzats.
Informació i Foto: http://www.web.ua.es