Elx CF – Albacete Balompié; un clàssic de Segona Divisió

EL PRIMER ANTECEDENT VA SER FA 66 ANYS

La història entre tots dos clubs, a Segona Divisió, arrenca la tarda d’el 22 de gener de 1950, amb els dos equips enquadrats en el Grup II, en un partit molt emocionant i que va estar ple d’alternatives el que va fer vibrar a l’aficionat. Es va avançar l’Elx C.F., amb un tant Pierita i poc abans de la mitja part va empatar l’Albacete. Ja en la segona part serien els manxecs els que es posaven per davant en el marcador el que va obligar els homes de Ramon Balaguer a fer un gran esforç sobre l’embarrat gespa d’Altabix, per donar-li la volta a la truita i amb gols de Esclapez, Mendi i Pierita i posar el definitiu 4-2 amb el qual acabaria el partit.

El primer 11 franjiverde que va vèncer a l’Albacete Balompié va ser el format per Marín, Teleret III, Iborra, Polet, Villagrasa, Gran, Mendi, Ros, Esclapez, Pierita i Lahuerta.

VICTÒRIA IL·LICITANA A LA DECADA DELS 80

Trenta-sis anys passarien des d’aquell primer partit disputat a Altabix perquè tots dos equips tornessin a disputar els punts en la categoria d’argent, en un xoc que acabaria amb la victòria franjiverde per la mínima a l’rematar Paco un centre de Belanche, mancant dos minuts per al final, en un partit molt pla i gairebé sense ocasions. Cal destacar que en les files de l’Albacete Balompié va jugar Luis Ernesto, pare de l’ex franjiverde Javi Draps.

L’DECADA DELS 90 TAMBÉ VA TENIR COLOR franjiverde

Els tres antecedents disputats en els 90 van deixar dues victòries del conjunt il·licità i un empat, en la 1999/2000, sent aquesta la primera vegada que els manxecs puntuaven en terres il·licitanes.

En la campanya 1990-1991 els il·licitans aconseguien una importantíssima victòria davant del Formatge Mecànic de Benito Floro, que portava tres mesos sense conèixer la derrota, amb un gol de Jesús i un altre de el del planter Gomis. Aquella tarda i amb tan sols 16 anys Gali debutava amb l’Elx C.F.

Després del pas de l’equip per Segona Divisió B, el 8 d’abril de 1998 els manxecs tornaven de nou a al Martínez Valero on caurien derrotats per un rotund 3-0, amb dos gols de Juanjo i un Eloi, en un partit molt còmode per els homes de Rielo. L’Albacete Balompié només inquiet la meta de Patxi Iru, amb un tir de Vulevic a el pal, que va ser respost en la següent jugada amb dos gols il·licitans, en tot just un minut, que van sentenciar el partit. Aquella seria l’última victòria de l’Elx C.F. aquella temporada.

La dècada dels 90 es tancava amb la qual era la cinquena visita manxega a terres il·licitanes i la primera en què l’Albacete Balompié puntuava a Elx. Alejo avançava als il·licitans a la primera part i després de la represa i mancant 3 minuts, el serbi Vanic de penal empatava un partit. Els protagonistes d’aquell empat van ser Iñaki, Carmelo, Izquierdo, Asier, Alejo, Edu Gràcia, Armentano, Dani Borreguero, Huegún, Ino i Silas.En la segona part Tolo Plaça donaria minuts a Claudi, Tito Vilanova i Tinaia que debutava amb la franjiverde .

L’Albacete Balompié, amb Julián Rubio a la banqueta va sortir d’inici amb Julio Iglesias, Juanlu, Aitor Ocio, Juli, Padilla, Sala, Jesús Muñoz, Vanic, Rokki, Javi Guerrero i Sales. A la recta final de la trobada jugaria l’ex franjiverde Miguel Melgar.

ONCE PARTITS AL SEGLE XXI

El primer dels onze precedents data de el 29 d’octubre de 2000 i va ser la primera victòria manxega al Martínez Valero. El partit va ser molt anivellat, però amb el pas dels minuts el conjunt de Julián Rubio va ser més ambiciós i va ser prenent el control de el partit si bé la primera ocasió clara de el partit la tindria el Elx CF, en les botes de Socors que fallava una penal i la possibilitat de posar a l’equip per davant. A falta de 20 minuts Javi Guerrero marcava el gol de l’triomf manxec. Els ex franjiverdes Asier i Edu García van jugar a les files de l’Albacete Balompié.

La temporada següent, en l’interval de quatre dies, els dos equips es veien les cares en dues ocasions, es ja que es van enfrontar a la Copa de Rei, al Carlos Belmonte, eliminat els manxecs als il·licitans, després de guanyar 1-0.

El partit, que va ser poc vistós i va servir de revenja de la derrota en Copa. Un penal molt discutit a el tall de l’descans, que va materialitzar Nino, va ser l’únic gol de el partit. A la segona part l’argentí Dure va tenir diverses ocasions molt clares per l’Albacete Balompié que va desbaratar Valerio.

Ja en la 2002/03 es viuria un bon partit de l’Elx CF, que va posar tot al camp per guanyar, però que va tenir al davant un Albacete Balompié letal a les contres, sent el protagonista de la tarda l’ex franjiverde Jesús Perera autor de els dos gols, que posaven als manxecs, entrenats per Cesar Ferrando i amb els ex franjiverdes Parri, Perera i Jandro líders de Segona Divisió.

Tres temporades més tard, en la campanya 2005/06, es viuria un partidàs com feia anys no es veia a l’estadi. Es va avançar l’Elx C.F. amb gol de falta de Rubén. Va empatar l’equip de Cesar Ferrando per mediació de Juanlu i a el tall de la mitja hora Rubén, de falta directa, tornava a posar per davant als il·licitans. Només començar la segona part, Gat tornava a empatar el partit; Nino marcava el 3-2 i mancant 15 minuts, Mario Bermejo, que arrenco en posició dubtosa, empatava per tercera vegada el partit i tot seguit Abel Buades estavellava una pilota al travesser. Però el millor encara havia d’arribar. Raúl Ivars, al minut 83 entrava al camp i amb prou feines 20 segons després en la primera pilota que tocava marcava el 4-3 definitiu.

Cal destacar que el quart gol de l’Elx C.F. era el nº 800 com a local a Segona Divisió i el primer de l’Albacete Balompié, era el núm 400 que l’equip encaixava com a local en la categoria de plata. Just 400 gols de diferència a favor dels franjiverdes.

Els protagonistes d’aquella emocionant tarda de futbol van ser Unanua, Noguerol, Benja, Bernaus, Carlos Quesada, Quique Medina, Alfredo, Rubén, Toledo, Nino i Alfredo i amb Julián Rubio aquest cop a la banqueta franjiverde i Rubén Martin, Garrido, Buades, Catalá, Mingo, Álvaro Rubio, Bauzà, Ferrón, Juanlu, Gat i l’ex franjiverde Parri van formar l’onze inicial de l’Albacete Balompié amb Cesar Ferrando a la banqueta.

La temporada següent l’Elx C.F. arrencava a casa la temporada precisament davant l’Albacete Balompié, en el debut de Luis García Plaza com a tècnic franjiverde i en el que seria l’última victòria dels manxecs a Elx. Dos gols de Libero Parri, un de penal i un altre de falta, n’hi va haver prou per a la victòria dels manxecs que van arribar a al Martínez Valero amb Cesar Ferrando a la banqueta i amb els ex franjiverdes David Sánchez, Fran Noguerol i Parri. Aquesta tarda debutava amb la franjiverde Joaquín Calderón.

Després arribarien dos empats consecutius; a un gol a la temporada 2007/08, en un just repartiment de punts. Es van avançar els manxecs amb un gol de Peña a jugada assajada de córner i 5 minuts després, Coelho de penal, marcava el definitiu 1-1.

L’Albacete Balompié, entrenat per Quique Hernández, es va quedar durant 25 minuts amb un jugador menys, per expulsió d’Alegre, sense que els homes de David Vidal aprofitessin la superioritat numèrica.

A la 2008/09 i després d’onze jornades de competició, a l’equip de Claudio Barragán se li resistida la primera victòria de lliga al Martínez Valero. El partit no va tenir ocasions i només un tir de David Fuster al cep de el pal, va despertar a l’aficionat de les seves butaques, en una trobada que va acabar sense gols.

Ja en la 2009/10, en el partit oficial número 750 disputat al Martínez Valero, es viuria un partit molt igualat. Es va avançar l’Elx CF, a la vora de l’descans amb un golàs per l’esquadra de Saül .A falta de 30 minuts per al final Willy Caballero cometia un penal sobre Altobelli i era expulsat, el que va provocar la sortida de camp de Trejo i el debut amb l’equip de el jove porter Leandro, que no va poder aturar la pena màxima que va executar Stuani.A tot i jugar amb un futbolista menys els franjiverdes eren els qui buscaven la victòria amb més afany i veien com Hevia Obres li anul·lava dos gols als locals. Minuts després s’assenyalava un nou penal a favor dels manxecs, que tornaria a llançar Stuani i que estavellava al pal. A falta de 5 minuts d’una jugada magistral de la davantera il·licitana era culminada per Juli en el definitiu 2-1. Aquell seria el partit oficial número 750 jugat al Martínez Valero.

El 9 d’octubre de 2010 es va disputaria el dècim quart partit en terres il·licitanes. Després de quatre jornades sense guanyar l’equip cap a un gran partit davant un Albacete Balompié molt innocent que va donar moltes facilitats. El gol de la victòria va ser obra de Xumetra en el principi de la segona part i van ser innombrables les ocasions que van tenir els homes de Bordalás.

Els onzes que van formar aquella tarda van ser Willy Caballero, Basc Fernandes, Etxeita, Pelegrín, Edu Albacar, Palanca, Wakaso, Generelo, Xumetra, Generelo i Miguel Linares per l’Elx C.F. i per la seva banda Antonio Calderón va posar sobre la gespa de l’Martínez Valero l’equip format per Keylor Navas, De la Costa, Fragoso, Kike Tortosa, Verza, Sousa, Núñez, Antonio López, Tato, Asen i l’ex franjiverde Zubiaurre.

L’1 de maig de 2016 el partit va acabar amb empat a un gol. Una setmana més l’equip es quedava fora dels llocs de play off, aquest cop a l’empatar en els últims minuts contra l’Albacete de Cesar Ferrando. El partit va ser un monòleg dels franjiverdes que van tenir la possessió de la pilota davant un rival que arribava pràcticament descendit a Segona Divisió B i que només va inquietar amb alguna contra esporàdica. La sorpresa arribava a l’alineació quan Rubén Baraja deixava fora de l’onze inicial

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: