Els primers treballs d’exhumació al cementiri de Segorb permeten trobar les restes de cinc víctimes de la repressió franquista

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada de la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna, i de el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha realitzat una visita a l’inici dels treballs d’exhumació de víctimes de la repressió franquista a cementiri municipal de Segorbe. També ha assistit l’alcaldessa de la localitat, Mari Carmen Climent, i el cocnejal de Cementiris, Pepe Muñoz.

Rosa Pérez Garijo ha destacat que en aquests primers dies de treball «s’han localitzat ia les restes de cinc víctimes de les 15 que està previst trobar en aquesta fossa, el que deixa clar que la fossa és aquí i que es van a recuperar els cossos «.

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que amb aquestes actuacions «tornem la dignitat al nostre país, no a les víctimes que mai la van perdre i que van ser els que van lluitar pels nostres drets i llibertats, però sí la dignitat a un país democràtic que no pot seguir tenint els cementiris i les cunetes plenes de fosses comunes «.

La consellera ha explicat que «encara tenim molta feina per fer però seguim avançant en les exhumacions en diferents punts de la nostra geografia per aconseguir l’objectiu que ens vam marcar a l’inici de legislatura, un territori lliure de fosses».

Inici de treballs a Segorbe

Els treballs, que acaben d’iniciar-després d’obtenir els permisos corresponents, es desenvoluparan durant un termini de tres setmanes al cementiri municipal de Segorbe. Està previst recuperar les restes de 15 víctimes de l’franquisme afusellades el 28 de juny de 1939 i que podrien trobar-se en aquesta fossa comuna.

A través d’aquesta intervenció, es pretén localitzar i delimitar científicament, mitjançant metodologia arqueològica, l’existència de fosses comunes corresponents a la repressió franquista de postguerra a Castelló, a més d’exhumar i identificar amb criteris forenses les restes òssies que es puguin trobar en aquestes inhumacions , amb traumatismes compatibles amb una mort violenta produïda per una execució.

Els afusellaments de Segorbe es realitzen després de la celebració dels consells de guerra realitzats al Casino de l’municipi. L’afusellament més nombrós va ser el realitzat el 28 de juny de 1939, amb un total de 15 víctimes, assassinats que el comandament militar responsable celebrar amb un ball amb orquestra.

Les víctimes eren veïns de Sogorb i de localitats pròximes, municipis fortament castigats per la repressió franquista. Entre els represaliats es troba un gran nombre d’activistes polítics o sindicals de diferents organitzacions que van conformar els governs democràtics o revolucionaris de la Segona República i de el període de la Guerra Civil.

L’objectiu és exhumar de forma científica les restes de les persones assassinades a la dictadura franquista per a, en una fase posterior, poder identificar i lliurar-los als familiars.

Aquest projecte, ha estat adjudicat per la Conselleria de Qualitat Democràtica a l’empresa especialitzada en treballs d’excavació arqueològica ArqueoAntro amb un pressupost de 17.242,50 euros per a la indagació i investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic de víctimes de la repressió franquista al cementiri municipal de Segorbe.

Les exhumacions de Sogorb formen part d’un lot de quatre contractes adjudicats per la Conselleria de Qualitat Democràtica que ascendeixen a 74.653,37 euros per localitzar les restes de persones represaliades pel franquisme en fosses situades a Alacant, Oriola i Castelló.

Els treballs al cementiri municipal de Segorbe se sumen als que ja s’han realitzat a Alacant, Monòver, Oriola, Benissa i Castelló. Així mateix, la Conselleria de Qualitat Democràtica ha dut a terme una prospecció al terme de Sant Isidre per concretar els límits del camp de concentració documentat entre aquest municipi i el d’Albatera.

properes actuacions

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica realitzarà exhumacions directament en 2021, en concret en el cementiri municipal de Paterna, on està previst actuar a les fosses 21 i 126.

Aquesta última és la fossa més nombrosa de les que s’han documentat en el territori valencià. Allà està previst recuperar les restes de 238 persones procedents de 5 treus de víctimes d’afusellaments entre el 27 d’agost i el 14 de setembre de 1940. Mentrestant, a la fossa 21 es buscarà a 78 víctimes.

Així mateix, la Conselleria de Qualitat Democràtica va publicar el passat mes de desembre la convocatòria de subvencions per a l’exhumació de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura el 2021 i 2022 per un import de 700.000 euros, el termini de presentació de sol·licituds va finalitzar el passat 15 de març ia la qual poden optar associacions, ajuntaments i mancomunitats sense limitació en la quantia dels projectes presentats.

Informació i Foto: Generaltiat Valenciana