Els joves talents de la província de Castelló segueixen triomfant a la Pedrera Grogueta

Els joves talents de la província segueixen triomfant a la Pedrera Grogueta i això ens fa, de tant en tant, tenir històries tan boniques com aquesta. Joan Ruiz i Pau Cabanes comparteixen localitat, Borriana, i vestidor, el del Vila-real C, tot i que el segon encara pertany al Juvenil A i és a cavall entre els dos equips. Joan i Pau formen la connexió burriana del segon filial groc.

“És un honor representar, en aquest cas, Burriana. Ser dos jugadors del mateix poble al mateix equip ho fa més especial”, confessa Ruiz. Tots dos, gaudeixen de la seva passió a la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza després de viure una trajectòria similar, passant de l’equip de la seva localitat al CD Roda i, per això, al Vila-real CF.

Una connexió especial

Una connexió especial. Del carrer a terrenys de joc professionals. Així defineix Joan Ruiz com se sent amb el seu paisà al camp: “Penso que tenim una connexió especial. Ho conec molt bé perquè hem jugat molts partidets entre col·legues des de petits i conec els seus moviments dins del camp i ell em coneix a mi. Tenim una connexió especial. És espectacular. Pau ja va demostrar en els primers partits que és un oncle que val per jugar al Vila-real C”.

I és que, tal com explica Cabanes, “fins i tot després del confinament quedàvem molts dies per fer patxanges a Borriana i aquí també se n’aprèn. Ell és més defensiu i em marcava a mi i ara ja em coneix”. Així doncs, l’enteniment forjat a les tardes de futbet està donant els seus fruits a Tercera RFEF.

Com a casa enlloc

Estar en una de les millors pedreres del panorama nacional i internacional i poder continuar vivint a casa teva envoltat de la teva gent és un luxe a l’abast de molt pocs futbolistes en formació, però el Joan i el Pau en tenen cada dia. “Jugar al Vila-real és un autèntic privilegi i encara més si estic a 20 minuts de casa meva. La majoria dels companys de la plantilla viuen lluny de les seves famílies i, realment, ho valores. Acabar d’entrenar i anar a dinar a casa teva i aixecar-te allà no té preu”, subratlla el migcampista burrianenc.

Ruiz també afegeix el valor que li dóna “en tenir aquesta doble vida que els meus companys no poden tenir, com ara passar la tarda amb els meus pares”. “Jo he estat un any fora i ara valoro molt més el que és estar a casa meva amb la meva gent. Però el que més valoro és que el Vila-real és casa meva. És com una segona família. La confiança que tinc amb companys, entrenadors o físis a la Ciutat Esportiva suposa estar en un ambient de felicitat i de bones ‘vibres’”, compta amb emoció.

Per la seva banda, el davanter es mostra agraït per formar part de la família grogueta: “Des que em van donar l’oportunitat de jugar aquí no m’ho vaig pensar. És el club on sempre m’he fixat i que estigui al costat de casa meva és un luxe. Donen moltes oportunitats a la gent de la província i tots en tenim l’exemple de Pau Torres”. Els referents de la província que tenen al davant també són un punt de motivació. “Que jugadors com Carlo, Rodri, Marcos o Jordi estiguin al B és un mirall on ens mirem. Altres clubs no solen tenir tanta gent de la casa i aquí veus que et donen bola, encara que no siguis de fora”, relata Cabanes.

El seu moment a Tercera RFEF

Joan, nascut el 2003, és un dels veterans del conjunt dirigit per Jandro Castro, mentre que Pau, del 2005, busca les seves primeres oportunitats al futbol sènior, mentre dóna les seves últimes gambades al capdamunt del futbol base.

“Em sento molt a gust. Hi ha un grup increïble i bon ambient, però quan hem d’estar seriosos ho estem. A nivell individual, m’he sentit molt acollit pel grup. Aquest any sóc segon capità i em toca llençar una mica més de responsabilitat. Sento que tinc un paper important dins de l’equip”, manifesta Ruiz, mentre que Cabanes s’ha adaptat perfectament al vestidor: “Tant l’equip com els entrenadors m’ho van posar molt fàcil. Notes el canvi a la lliga, però no en la manera de jugar. És com si fos el meu equip”

Feliços de groc

Sens dubte, un dels moments que més recordarà Pau del seu pas per la Pedrera Grogueta d’aquí a uns anys és el seu primer gol a tercera RFEF… al seu poble! L’ariet burrianenc va anotar el gol groguet al Planelles davant el CD Burriana. “La meva família òbviament estava molt contenta perquè vaig marcar i alguns amics reien que vaig celebrar el gol per sota perquè no em linxessin”, fa broma.

Joan, en canvi, va tenir la fortuna de viure la UEFA Youth League des de dins, cosa que el va entusiasmar des d’aquell 26 de maig a Gdansk: “Vaig estar a la final de l’Europa League a Polònia i me’n recordo d’emocionar-me un munt pel títol del Vila-real i per saber que la meva generació disputaria la Youth League”. I aquest sentiment de felicitat plena va augmentar amb l’inici de la competició: “Va ser una bogeria. És una experiència que em guardaré tota la meva vida com un record espectacular. Poder viatjar al avió amb el primer equip i visitar altres països va ser espectacular. Els partits eren complicats contra equips amb nom i això fa que un se superi personalment i futbolísticament”.

Així doncs, tots dos viuen el seu particular bon moment al Vila-real CF mentre gaudeixen de la companyia de familiars i amics quan no són a la seva segona casa, la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza.

Informació i Foto: Villarreal CF