Els flamencs es reprodueixen per primera vegada a les salines de Torrevella i s’estima que la quantitat de pollastres supera els 600
Unes 1000 parelles de flamencs han trobat en la mota central que divideix la llacuna de Torrevella el lloc perfecte reproduir-se i s’estima que la quantitat de pollastres supera els 600 exemplars.
Mai abans, des que es tenen registres, s’havia constatat la reproducció d’aquesta inconfusible au, encara que sí alguns intents frustrats, com el que va tenir lloc a la llacuna de la Mata el 2001. Les xifres assolides també són històriques per al conjunt d’aiguamolls valencians.
La colònia reproductora se situa en una zona molt llunyana, gairebé al centre de la llacuna, el que fa difícil estimar les xifres d’adults i pollastres, que seran confirmades una vegada que els pollastres abandonin el lloc i es puguin comptabilitzar el nombre de nius .
Durant la primera quinzena de maig, personal de la Conselleria de Medi Ambient i de les pròpies Salines va constatar la construcció de nius de flamenc a les motes centrals que divideix l’explotació salinera.
Des d’aquest moment, es va establir un discret pla de vigilància sobre la incipient colònia, amb la finalitat que disposessin de la tranquil·litat necessària perquè tot el procés arribés a bon terme.
Cal recordar que el flamenc és una espècie amb uns requeriments molt precisos per a la seva reproducció, entre els quals destaquen un nombre mínim d’exemplars formant part de la colònia, la necessitat d’una tranquil·litat absoluta i el manteniment dels nivells d’aigua.
A dia d’avui, passades les dates més crítiques de l’procés reproductiu, han conclòs amb un notable èxit la incubació i eclosió de l’ou que, generalment, solen posar per cada niu, podent-se observar les nombroses llars d’infants de joves flamencs, de color grisenc, que romanen en els voltants de la colònia reproductora sent alimentats pels progenitors.
Les recurrents pluges torrencials dels últims mesos han provocat un important increment dels nivells d’aigua, tant a la llacuna de Torrevieja com en la de la Mata, així com el canvi de les condicions hipersalines de la primera, el que es tradueix en una major disponibilitat d’aliment per als ocells aquàtics.
D’altra banda, la impossibilitat d’extracció de sal també ha motivat la reducció de les activitats salineres a el mínim indispensable de manteniment de la infraestructura extractiva.
Finalment, el confinament va afavorir les condicions de tranquil·litat al parc natural, principalment per l’absència de soroll ambiental provocat pel trànsit habitual i el freqüent vol d’avions i avionetes sobre la zona.
Abans d’entrar en l’estat d’alarma, ja es va observar una inusual concentració de flamencs en les dues llacunes de Torrevieja, que va ser incrementant-poc a poc en els mesos de l’confinament. Un cop aixecades les restriccions, també s’ha constatat la persistència de flamencs a la zona.
Encara que es poden observar els flamencs durant tot l’any a les zones humides de el sud d’Alacant, la seva reproducció amb èxit només s’ha constatat en comptades ocasions: a Santa Pola el 1973, 1975 i 2002, ia El Hond el 1997 i 1998.