Els centres biomèdics de la Comunitat Valenciana investiguen sobre pancreatitis aguda, prevenció i complicacions d’infeccions i teràpia de tumors

Els centres de recerca biomèdica de la Comunitat Valenciana desenvolupen assaigs clínics amb repercussió directa en la pràctica clínica i en la vida dels i les pacients.

Precisament perquè es tracta de proves amb persones, els assaigs clínics estan subjectes a una estricta regulació i controls exhaustius. Són investigacions, per exemple, sobre el tractament de la pancreatitis aguda; la prevenció de malalties infeccioses o de les complicacions; teràpies contra la leucèmia mieloide aguda o millora de la supervivència en altres tumors.

Cada 20 de maig es commemora el Dia Internacional de l’Assaig Clínic, en què es recorda l’experiment, considerat el primer assaig clínic controlat, dut a terme per James Lind, que va evidenciar al segle XVIII que els cítrics podien guarir l’escorbut, patologia que feia estralls entre els mariners.

Els departaments de salut vinculats a les fundacions i instituts de recerca dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública van participar el 2022 en 2.264 assajos clínics actius, 531 dels quals es van iniciar aquest mateix any.

En el cas de l’Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial), un estudi multicèntric (18 centres de 4 països), amb finançament públic, ha canviat la pràctica clínica en el maneig de la pancreatitis aguda, que és la tercera causa de hospitalització en gastroenterologia. La investigació ha permès substituir la fluidoteràpia clàssica per una de més restrictiva que augmenta l’eficàcia, la seguretat i el benestar dels i les pacients.

Per la seva banda, la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio) estudia, entre altres coses, l’eficàcia i la seguretat a llarg termini de la vacuna davant l’herpes zòster. En el marc daquest estudi, les persones participants porten en seguiment més de 12 anys.

La investigació també cerca prevenir, mitjançant la vacuna, la neuràlgia posttherpètica, complicació que produeix una important disminució en la qualitat de vida de les persones afectades.

La Fundació de l’Hospital General Universitari de València, per part seua, avalua el tractament amb un nou fàrmac (Temelimab) en pacients que experimenten símptomes neuropsiquiàtrics i deteriorament funcional en post-Covid o síndrome de seqüeles postagudes de la infecció.

D’altra banda, l’Institut de Recerca Sanitària La Fe (IIS La Fe) assaja un nou tractament en pacients amb leucèmia mieloide aguda (una malaltia greu de la medul·la òssia) i una mutació específica en un gen (IDH1) sense tractament previ. En aquests casos, la combinació de dos fàrmacs (Ivosidenib i Azacitidina) pot ser considerada un nou estàndard de tractament en els i les pacients ancians.

El Centre de Recerca Príncep Felip (CIPF), per part seva, participa un assaig clínic que avalua la seguretat i eficàcia d’un fàrmac (Adalimumab) per al tractament de les distròfies hereditàries de la retina en col·laboració amb el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Manises. El CIPF és promotor daquest assaig clínic amb la col·laboració de lInstitut de Salut Carles III.

Finalment, la Fundació de la Comunitat Valenciana de l’Hospital Provincial de Castelló (FHPrCs) avalua nous tractaments (Atezolizumab i Tiragolumab) per millorar la supervivència de pacients amb el càncer de pulmó no microcític localment avançat en estadi III irresecable (inoperable) que no han presentat progressió després d’altres teràpies; mentre que l’Institut de Recerca del Clínic de València (Incliva) explora l’associació d’un virus oncolític, el RP3, amb immunoteràpia (nivolumab, fàrmac antiPD1) en pacients amb tumors sòlids.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana