Els ajuntaments de Vinaròs i Benicarló eliminaran vestigis de la guerra civil i la dictadura de les seues localitats a instàncies de Compromís
La campanya d’eliminació de simbologia franquista iniciada pel senador de Compromís, Carles Mulet, ha propiciat en aquesta ocasió que tant Vinaròs com Benicarló eliminen diverses plaques i acords -encara no retirats després de 40 anys de democracia- dels carrers i memoria, malgrat la il·legalitat en la qual van incórrer tant amb la normativa estatal en la matèria com l’autonòmica.
Així Benicarló ha retirat ja del grup Santíssim Crist de la Mar les plaques amb la simbologia de Falange i del Sindicat Vertical. El passat 28 de febrer la brigada municipal va procedir a la seua retirada i trasllat al Mucbe. En pocs dies està previst que es retiren les del Grup Sant Bertomeu, amb idèntica simbologia preconstitucional.
A Vinaròs quedarà sense efecte el nomenament el 4 d’abril de 1955 com a alcalde honorari de la localitat al tinent general de l’exèrcit colpista al comandament de la IV Divisió de Navarra, Camilo Alonso Vega, per ser contrari a la memòria democràtica. En l’acord que ha sigut recuperat de l’Arxiu Històric de Vinaròs, “a propuesta del alcalde se le tributó un merecido homenaje de reconocimiento con gran entusiasmo a Alonso Vega y por unanimidad se acuerda nombrarle Alcalde Honorario de la Ciudad de Vinaroz” (sic). Aquest càrrec del franquisme, mà dreta de Franco, va ser una figura especialment autoritària i repressora d’enemics del règim.
Després de la iniciativa del senador, de conformitat amb la Llei 14/2017 de 10 de novembre de la Generalitat de Memòria Democràtica i per a la Convivència, l’Alcaldia ha iniciat el procediment per a la retirada d’aquest vestigi contrari a la memòria democràtica.
Mulet ha celebrat aquests nous avanços que “suposen corregir decisions i propaganda ideològica realitzada per part del bàndol feixista revoltat i guanyador de la guerra, que buscava dotar d’honors als seus propis càrrecs i ocupar l’espai públic”, ja fora en parets d’esglésies com les que encara queden en diferents municipis de les comarques de Castelló, creus o monòlits amb els quals l’Administració ha sigut totalment condescendent, com en el cas de la perillosa construcció de granit en record de la IV Brigada de Navarra i que no sols viola la Llei de Memòria Històrica, sinó que incompleix la normativa de carreteres, “homenatges al feixisme que seria impensable tindre als carrers alemanys en democràcia”, ha afegit.
Compromís ha emprès des del Senat una campanya per a eliminar del nomenclátor dels pobles d’Espanya els carrers dedicats a militars franquistes, al Generalíssim, els colpistes i els seus herois, i que ja ha aconseguit canviar el nom de més de 600 places, avingudes i carrers. La campanya pot veure’s a la web de Compromís al Senat.
Informació i Foto: Compromis