Elisa Sanchis, María Elena Simón i Margarita Ramón-Borja, guanyadores de la XX edició dels Premis Isabel Ferrer

Elisa Sanchis, María Elena Simón i Margarita Ramón-Borja, han estat les guanyadores dels Premis Isabel Ferrer 2018 que el Consell concedeix a tres persones o entitats que hagin destacat en la lluita per la igualtat efectiva entre dones i homes.

El jurat, presidit per la directora general de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere, Maria Such, ha triat les guardonades entre les candidates proposades per les entitats feministes valencianes, a les quals es va convidar a participar activament en el procés de propostes.

L’acte institucional de lliurament dels premis i la presentació de la campanya institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, aquest any es realitzarà a Elx, el dimarts 6 de març.

El jurat dels premis ha decidit premiar María Elena Simón Rodríguez per «tota la seva trajectòria i compromís treballant pel feminisme i per les seves aportacions a la pràctica docent ensenyant a pensar críticament i des de la perspectiva de gènere».

Pel que fa a Margarita Borja, el jurat ha destacat la seva «activisme i implicació des d’una perspectiva feminista en el món de l’art, del teatre, la música i les arts plàstiques».

En relació a Elisa Sanchis Pérez, el jurat ha ressaltat la seva «trajectòria, compromís i consciència feminista», que la fan creditora d’aquest reconeixement.

Aquests premis tenen la finalitat de reconèixer i premiar públicament aquelles persones que, des d’un àmbit personal, laboral, social, institucional o cultural, han destacat per trencar els prejudicis socials i culturals que impedeixen les dones ser iguals que els homes o que hagin destacat per la seva tasca a favor de la igualtat entre dones i homes.

Els guardons reben el nom d’Isabel Ferrer en honor a aquesta dona castellonenca que va contribuir al segle XVIII a la promoció educativa de les nenes creant la Casa de l’Ensenyament de Castelló, la primera escola d’ensenyament gratuït per a nenes de famílies sense recursos econòmics.

María Elena Simón

Maria Elena Simón neix a Alacant el 1946, estudia Filologia Moderna a la Universitat de València i ha estat durant més de la meitat de la seva vida professora de francès en un institut d’Alacant.

Col·labora amb els moviments antifranquistes i va ser la primera degana del Col·legi de Doctors i Llicenciats d’Alacant.

És una de les fundadores del Feminari d’Alacant en 1980, grup d’estudis i reflexió referent del feminisme d’Alacant. Des 1983 a 1988 dirigeix ​​el Servei de la Dona d’Alacant.

És analista de gènere, formadora versada en coeducació i llenguatges per la igualtat i ha redactat nombrosos materials didàctics amb enfocament de gènere i ha col·laborat com a docent i experta en diferents universitats d’Espanya i en programes acadèmics i formatius de diverses fundacions a Amèrica central i amb l’Agència Espanyola de Col·laboració.

A més, és autora de nombroses publicacions especialitzades i ha col·laborat com a resultat de les seves experiències en diverses intervencions en perspectiva de gènere, amb organismes municipals, autonòmics, en projectes europeus, en universitats, ajuntaments, sindicats, ONG, associacions i empreses.

Actualment està jubilada i milita activament en la divulgació i extensió del feminisme, sent in referent del feminisme valencià.

Elisa Sanchis

És llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. En els seus anys universitaris va participar activament en el moviment estudiantil antifranquista i va ser víctima de la repressió.

Després de treballar uns anys com a professora d’institut i després de ser represaliada, va fundar amb altres dones la llibreria La Traca a Benimaclet.

Des del món dels llibres col·labora en el despertar cívic, difonent la lectura i utilitzant la llibreria com un element dinamitzador i punt de trobada, promocionant especialment la nova literatura infantil i juvenil del moment, amb una orientació no sexista i donant la paraula a les nenes.

A partir de 1993 passa a ser responsable de la Biblioteca de l’Institut Valencià de la Dona, creada a instàncies del moviment feminista, on es manté fins a setembre de 2010 sota diferents denominacions.

Continuant la tasca de les seves antecessores, va impulsar com un dels objectius prioritaris de la biblioteca l’ésser auxiliar imprescindible en els estudis i investigacions sobre dones i gènere.

Va aconseguir establir una relació fluïda amb el professorat de les diferents universitats valències públiques i privades i, especialment, amb l’Institut Interuniversitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València (UV) i amb el Seminari d’Investigació de la Universitat Jaume I (UJI).

Així, va convertir la Biblioteca de l’Institut de la Dona en un centre de referència per oferir informació fàcil i accessible a qualsevol que la sol·licités. Però, sobretot, la va posar al servei de les dones que buscaven un lloc propi.

 

 

Informació i Foto: http://www.gva.es