El vicepresident del COECS reflexiona al Congrés d’Infermeria i Salut a Lleó sobre els problemes que llasten la professió

El vicepresident del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de
Castelló (COECS), Francisco Javier Pareja, ha intervingut el V Congrés Internacional i IX Nacional de
Infermeria i Salut. Aquesta cita -organitzada per l’Associació Espanyola d’Infermeria i Salut (AEES)-
s’ha celebrat a la Reial Col·legiata de Sant Isidor de Lleó entre el 12 i el 13 de juny. Concretament,
Francisco Pareja ha pres part a la taula col·loqui “Salut pública i atenció primària a debat.
de la reforma què, il·lusió o miratge?”.
El posicionament del també vicepresident del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de
la Comunitat Valenciana (CECOVA) ha estat clar: “És evident que el nou Decret d’Atenció
Primària no beneficia la Infermeria pel que fa al seu desenvolupament professional.” El vicepresident del
COECS ha assenyalat alguns dels “problemes de base” que llasten la professió: “La Infermeria està
afeblida per una divisió interna que té arrels històriques. El 1953, es va crear el títol d’ATS que va unificar de manera forçada les figures de practicants, infermeres i comares. Això va generar un malestar
que encara perdura”.
Segons Pareja, tot i que les infermeres i infermers compten amb organismes que diuen
representar-los, la professió continua dividida. “Què hauria de ser la Infermeria? Sabem què pensen els
professionals sobre això?”, s’ha preguntat el vicepresident del Col·legi. “Alguns volen prescriure,
assumir responsabilitats pròpies i guanyar autonomia. Altres es troben còmodes obeint
ordres. Hi hauria d’haver dos tipus de professionals, un perfil més generalista que apliqui les
tècniques i un altre de més especialitzat que assumeixi més responsabilitat?”, ha afegit.
Pel que fa a l’àmbit acadèmic, Francisco Pareja ha afirmat que “la Infermeria no té sostre, ja que
les infermeres poden arribar als càrrecs més alts.” No obstant, no passa el mateix al camp
assistencial: “La professió continua estant al mateix nivell que als anys seixanta. El 2025, seguim sense
autonomia. Això s’observa, per exemple, al tema de la prescripció. El Grau en Infermeria compte
amb 6 crèdits ECTS de Farmacologia Clínica, igual que el d’Odontologia o el de Podologia. Com
és possible que es posi en dubte la prescripció a Infermeria i no s’hagin posat traves en aquest
sentit a podòlegs i odontòlegs?”.
Quatre pilars fonamentals
El vicepresident de l’entitat col·legial ha proposat quatre principis bàsics que, des del punt de
vista, són claus per al desenvolupament de la Infermeria. “En primer lloc, hem de fomentar l’autoestima
professional de les infermeres i infermers. Pel nostre bé i pel bé del pacient, hem de
fer valer els nostres coneixements sense cap mena de complex. També és fonamental la solidaritat,
però no només de portes fora, sinó de cara als companys de professió, entre els que solen
proliferar les crítiques injustificades”, ha argumentat Francisco Pareja.
L’infermer ha assenyalat la importància de comptar amb models professionals en què inspirar-se: “És
urgent que la Infermeria defineixi els seus referents, perquè sense referents, si no coneixem la nostra
història, la nostra professió no pot avançar.” En aquest sentit, Pareja ha reflexionat sobre la figura de
Florence Nightingale: “Crec que és un referent, però no el millor. Fonamentalment, Nightingale va ser
pionera de l’estadística. De fet, va ser la primera dona que va ingressar a la Royal Statistical Society”.
“Per últim, el corporativisme ben entès és necessari, ja que hem de defensar els nostres drets
professionals davant d’agressions injustificades per part d’altres professionals o de polítics.
Infermeria, desperta o mor”, ha conclòs el vicepresident del COECS.

Informació i Foto Comunicació COECS