El ValenciaCF suma un punt despres d’empatar davant el Espanyol en Mestalla (0 a 0)
El València CF va tornar a fer mèrits per guanyar amb claredat i, de nou, va patir el maleït malefici de l’empat a Mestalla davant el RCD Espanyol (0-0), en un partit en el que va portar sempre la iniciativa en el joc, en el que va buscar i va buscar el gol de totes les formes possibles i en el qual, una altra vegada, va ser penalitzat per la seva falta d’encert cara a porta. Va gaudir de clares ocasions, entre elles un xut al pal, però va ser castigat de nou per la seva poca efectivitat.
Malgrat l’empat l’equip blanc-segueix sense conèixer la derrota en aquest inici de la segona volta de lliga amb dues victòries i tres empats, resultats que l’acosten a la zona alta de la classificació i poder continuar aspirant als objectius més ambiciosos. Una altra nota molt positiva d’aquest diumenge és que cap jugador vol quedar-se fora en aquests moments i està disposat a sacrificar-se per els seus companys, com és el cas del meta Net, que ha jugat tot i tenir una fractura no desplaçada de la falange distal 2 el dit índex de la mà dreta. Implicació, compromís, responsabilitat …
El València CF va sortir molt concentrat i amb un plus d’ambició i, des de l’inici, va dominar el joc davant un rival que es defensava davant aquesta arrencada local. Va crear perill per les dues bandes i Parejo, al minut 11, gairebé marca el 0-1 d’un rematada acrobàtica gairebé d’esperó que es va anar lleugerament desviat del marc de Diego López. I en el 21 un robatori de pilota de Cheryshev va ser culminad per ell mateix d’un xut alt.
L’ocasió més clara va arribar al tall de la mitja hora quan una passada de Ferran al buit el va recollir Gameiro i, sense pensar-s’ho, va xutar dur a pal del marc de Diego López amb el porter ja batut. Una llàstima per la preciosa execució del davanter francès que va merèixer el premi del gol. Mentre l’Espanyol tocava i tocava, sense excessiva profunditat, i sense arribar amb claredat a l’àrea de Net. Passava el temps, els de Mestalla ho intentaven i només els faltava trobar el moment just per fer mal als de Barcelona.
Després del descans, més del mateix, el València CF va començar amb gran ritme i Garay, de cap, va poder avançar l’equip, però la seva espectacular cop de cap va sortir a prop del pal dret de Diego López que va ser una estàtua. Era el camí. I per això va sortir, al minut 57, com a ingredient principal el portuguès Guedes per a ‘revolucionar’ encara més l’atac blanc-. Gairebé surt perfecte, ja que en una acció de Wass, amb centre del danès, va ser rematat per Parejo i el porter ‘periquito’ va fer la parada de la jornada.
A Mestalla ja no hi era l’Espanyol del primer temps, havia desaparegut sobre la gespa i es mostrava sense capacitat de reacció. Tot just superava la parcel·la ampla i es veia sotmès al continu empenta dels locals.
Era una successió d’ocasions com la que va tenir Roncaglia, de cap, després servei de falta que ha sortit fora per poc. Però el marcador no es movia tot i el aclaparament blanc-un Espanyol ultra replegat davant del seu marc. Gameiro, amb l’esquerra, va llançar alt. Era un patiment visitant que només li salvava la sort i la falta d’encert valencianista. Al final, un nou empat a Mestalla, injust pels mèrits realitzats pels de Marcelino. Una altra vegada la falta d’encert va castigar als locals i només va sumar un punt en Laliga.
Informació i Foto: ValenciaCF