El ValenciaCF suma un punt davant el Young Boys a la fase de grups de la #ChampionsLeague

Marcel·lí va alinear a Ferran Torres com a principal novetat, ocupant el costat esquerre de la línia medul·lar que van deixar òrfena Guedes i Cheryshev. El València CF volia la victòria i això havia de notar-ho el rival des del primer minut. Parejo va aixecar la mà per dirigir el joc, sempre disposat a rebre la pilota des del darrere i optar per la passada ideal amb el qual avançar metres. Aviat Piccini va llançar un avís, amb un xut llunyà des de la frontal, però la rèplica de Sulejmani amb una falta directa que va blocar amb seguretat Net no va restar confiança.

Fins que no van passar uns minuts va costar adaptar-se al gespa sintètica, al pot i la velocitat de la pilota, va haver-hi alguna relliscada, però el control era valencianista. Rodrigo i Batshuayi no van parar de traçar moviments buscant l’espai amb el qual superar la poblada defensa local, buit que va detectar Carlos Soler per regalar-li una llaminadura a Batshuayi que va convertir en gol. ¡Vamossss! Va saltar la banqueta per celebrar-ho amb molta alegria, com es va festejar sobre la gespa, guanyar no seria fàcil, però s’havia fet el primer pas.

Però aquest València CF té molta gana, el gol els va donar més confiança i això va fer que en lloc de retardar uns metres les línies, l’equip seguís igual, mirant amb valentia cap amunt. Parejo, amb un ajustat llançament de falta directa, i Ferran després de deixar enrere al seu rival en una rajola abans de xutar, van poder estirar la diferència en el marcador electrònic. Enrere no patia, i davant la mínima amenaça local … apareixia un omnipresent Gabriel Paulista deixant clar qui és el “cap” enrere.

Encara quedava molt per davant, molt per patir, molta feina per fer. Com es va reflectir en els cinc minuts inicials després de la represa, quan Fassnacht va buscar l’empat amb un cop de cap que va atreure Net, o Mbabu, després d’un xut massa creuat després d’una bona incorporació des del darrere. Com es patia! Es accelerava el cor, els nervis augmentaven, i si en els dos primers avisos no va encertar el Young Boys, qui no va perdonar va ser Hoarau per transformar una pena màxima.

Urgia reaccionar, els locals es van envalentir i Net es va engrandir per treure una mà salvadora uns minuts després i desviar el just un enverinat xut de Fassnacht. No aconseguia tenir la pilota. Quina forma de patir! No s’arribava a trepitjar l’àrea rival, no enllaçava una possessió llarga i així resultava difícil allunyar-se de la porteria defensada de Net. Marcel·lí no era aliè al que veia i va decidir donar entrada a Gameiro després d’un gran contraatac local que no va aconseguir materialitzar en gol Assalé.

Casualitat o no, després del canvi Batshuayi va aconseguir la primera rematada amb perill del segon temps, amb un cop de cap a centre de Gayà. Després va entrar Coquelin per donar-li frescor a l’equip que, a mitjans del segon temps, va aconseguir respirar una mica. Calia anar pas a pas, però semblava que s’acaba el setge local. Només ho va ser per moments, però el València CF cert és també que va tornar a trepitjar l’àrea rival.

Anaven passant els minuts, però no s’aconseguia donar amb precisió l’última passada, i així era molt difícil marcar el segon gol, que sí que va tenir a la corda fluixa a tres minuts per al final el Young Boys, però un cop de cap després d’un servei de córner el va escopir el pal. Mare meva! Ningú va aconseguir moure el marcador, i el València CF va sumar un punt que el manté tercer en el ‘Grup H’ de la UEFA Champions League.