El ValenciaCF suma un punt davant el Valladolid
El València CF va fer tot per guanyar, però només va poder emportar-se un empat davant el Real Valladolid (1-1), en un treballat i competit partit en què van sobresortir els dos golassos de Dani Parejo i Rubén Alcaraz que van deixar en taules un duel en què els blanquinegres van merèixer un millor resultat, però que una vegada més se li va escapar el triomf per mala sort i per ocasions desaprofitades, algunes molt clares.
Només valia guanyar o guanyar i des de l’inici ho va intentar l’equip de Marcelino. Al minut 5, després d’una deixada de Rodrigo, Carlos Soler va llançar amb potència, encara que lleugerament desviat en la primera arribada clara dels locals. El València CF dominava gairebé totalment el joc davant un rival que ho tenia clar, aguantar el màxim nombre de minuts sense encaixar cap gol i esperar les seves indecisions i errors per la necessitat de vèncer.
El xoc era travat, ja que l’únic equip que volia la pilota era el València CF. Al davant, un enemic que pressionava molt de prop, que estrenyia línies davant del seu porter i que preferia esperar a atacar. Sense acostaments perillosos, sobretot visitants, Cheryshev va tenir el primer de la tarda en un xut amb l’esquerra que va sortir amb tot a favor. Marcel·lí aplaudia al seu jugador que es lamentava després d’aquesta acció.
La unió és la força i això es notava a la gespa. Els jugadors blanquinegres volien oferir-li el triomf al seu entrenador i, especialment, a la seva afició, però no arribava aquest instant tan especial. Tocaven la pilota, la obrien a les bandes, es buscava l’esquena dels defenses val·lisoletans, encara que sense sort. Per aquest motiu el primer assalt acabés com va començar, sense novetats al marcador.
A la segona meitat era necessari un desembussador i llavors va aparèixer Santi Mina per controlar una pilota i ser objecte de penal. Rodrigo va assumir la responsabilitat i Masip va endevinar la seva intenció. En el rebuig Santi Mina també va xutar a porta i, una altra vegada, el porter va evitar el 1-0 del València CF. Mestalla es va quedar mut, però immediatament va reaccionar i va animar encara més als seus, molt necessitats d’ànim.
Coquelin va entrar per Wass en un desig de sacsejar l’arbre de la il·lusió valencianista. El francès, amb molt de caràcter, es va unir a un equip que va tornar a aixecar-se i Santi Mina, al 58, va rematar de cap fora per ben poc. El València CF mereixia anar per davant I Rodrigo, al 68, es va apropar sense aquella mica de fortuna que ara pateix l’equip, la mateixa que no va tenir Santi Mina a una assistència de Cheryshev que, increïblement, no va encertar a colar-se la pilota entre les cames.
Ningú s’ho podia creure. Però l’afició estava amb ganes de donar suport, d’estar molt a prop dels jugadors. Tant que va rebre la gran alegria de la freda tarda amb l’impressionant gol de Parejo que va xutar una gardela amb l’ànima i amb el cor que es va colar com un obús en el marc de Masip. El capità es va tornar boig, igual que la grada, que ho va celebrar amb ràbia i molt sentiment, el mateix que va tenir el ’10’ amb Marcel·lí al qual es va abraçar a la banqueta. Gran gest del golejador.
Però aquest València CF té mala sort i el Valladolid, en el seu primer xut entre pals, va aconseguir l’empat de falta directa per mediació de Rubén Alcaraz que va entrar per l’escaire de Net. Imparable. Un altre cop sense fer res destacat, el rival es portava massa premi. Es necessitava una altra gesta heroica en els compassos finals. Ho va intentar de totes les formes. Li va posar el que cal tenir i més, però no va poder marcar el gol del triomf i tot va acabar amb repartiment de punts. Increïble, però cert.