El ValenciaCF suma un punt davant el Getafe a Mestalla (0 a 0)
Tornava una altra batalla a Mestalla entre dos equips que van tenir els seus més i els seus menys en l’eliminatòria de Copa, en la qual el València CF va remuntar i es va classificar per a la gran final. La tangana que es va originar amb el xiulet de l’àrbitre i les declaracions posteriors dels blaus li va donar encara més morbo a aquest partit de Laliga, a més en plenes Falles, i amb la importància dels punts en joc per a l’objectiu blanc-de acostar-se cada vegada més a la zona Champions.
I això va ser el que va succeir. No hi va haver res per a la galeria, tot treball, lluita i baralla per cada pilota com si es aspirés a conquerir un títol. El València CF posava velocitat a les seves accions per les bandes. Calia fer un forat per qualsevol lloc per arribar a la porteria de David Soria, encara que va ser Jaume el qual va haver d’intervenir amb encert a un cop de cap de Cabrera al minut 25. Grans reflexos del meta d’Almenara, aquest diumenge titular per la baixa de net.
La tensió surava sobre la gespa. Es tenien moltes ganes, saltava alguna que una altra espurna i el col·legiat era molt criticat a la grada i pels valencianistes per les seves decisions. Mestalla animava i, a punt, va estar de celebrar el primer dels seus quan acabava la primera meitat en un centre de Parejo al segon pal que Rodrigo va rematar de cap al pal amb David Soria ja batut. Va ser l’oportunitat més clara dels de Marcelino d’un assalt molt igualat i disputat.
La segona meitat va començar amb ensurt per al Getafe en un servei de David Soria que va rebotar en Gameiro però que no va tenir la direcció ni força suficients per entrar a la seva porteria. Llàstima. Rodrigo, instants després, va rematar per dues vegades, la darrera treta per Antunes des de la línia. El gol estava a prop. Com així va passar. Però el VAR va anul·lar el tant de Guedes per entendre que Gameiro estava en fora de joc i interfereix en l’acció. Una altra vegada a començar de zero.