El ValenciaCF suma un punt davant el Eibar (0 a 0)
El València CF va fer tot per guanyar però no ho va aconseguir davant un Eibar que es va emportar un empat de Mestalla a força de defensar i defensar, per la supèrbia actuació de la seva meta Yoel i per dos errors clars del col·legiat que no va xiular un penal per clar enderrocament a Carlos Soler i que va assenyalar un inexistent fora de joc Zaza quan la seva acció va acabar en gol. Va ser una gran injustícia aquest empat que obliga a esperar una jornada més perquè els blanquinegres assegurin de forma matemàtica la Champions de la propera temporada. Una pena pels molts mereixements dels blanquinegres.
Per aquest motiu l’arrencada dels locals va ser de voler tancar com més aviat la classificació. Va sortir amb molta intensitat i amb ganes d’agradar. Li va posar velocitat, empenta i ambició. Santi Mina, de cap i després d’un servei de córner, va ser el primer a avisar encara que sense molt perill al meta Yoel. I Rodrigo sí que va ficar por al cos amb una acció personal, bicicleta inclosa, i amb una rematada ras i ajustat que es va anar fora per poc. El Eibar, per la seva banda, molt poca creació ofensiva i més control i pressió als locals perquè no poguessin pensar les seves jugades.
El capità Parejo, cap a la mitja hora, no va trobar la rosca perfecta per posar la pilota lluny de l’abast del porter visitant. Només hi havia un color, tot i que faltava precisió per assestar el cop definitiu. Els de Ipurúa basaven la seva estratègia en faltes i pilotes penjades a l’àrea a la recerca de les seves torres. En una d’elles, Pedro León va llançar al marc i Net, molt atent, va evitar el gol visitant amb unes mans antològiques que van salvar al València CF d’encaixar el 0-1. Senzillament impressionant el del porter brasiler. D’aquí al final, més del mateix encara que sense el premi del gol per als de Marcelino García Toral.
La segona meitat havia de ser la definitiva. I el València CF va sortir a per totes, Rodrigo, després d’una sèrie de rebutjos, va poder marcar, però el seu xut va donar en un núvol de cames. Guedes també va buscar trencar la muralla, però va topar amb Yoel. L’afició aplaudia aquesta intensitat. Només es necessitava aquest punt de sort per aconseguir el primer de la tarda. Gairebé amb l’hora de joc Kondogbia no arribava a un gran centre de Carles Soler. El Eibar patia, encara que mantenia amb dificultats l’empat inicial.
Marcel·lí va moure la banqueta i va incloure a Zaza en aquesta bonica batalla per assegurar la Champions. I la va poder assegurar Rodrigo, de nou, però una altra vegada Yoel va ser protagonista i va parar l’imparable. Havia d’arribar el gol pels molts mereixements ofensius que estava realitzant l’equip blanc-.
Llavors va aparèixer el col·legiat Jaume Latre per, primer, no xiular penal per enderrocament a Carlos Soler quan encarava el porter i quan va senyalitzar un inexistent fora de joc a Zaza quan l’italià havia batut a Yoel. Dos errors molt clars que van perjudicar a un gran València CF bolcat totalment en l’àrea visitant. Rodrigo va tornar a intentar-ho i Yoel ho va evitar. Era increïble que l’equip blanc-no fos per davant en el marcador.
L’emoció era indescriptible perquè el València CF mereixia guanyar i passaven els minuts sense celebrar cap gol. I ho va intentar de totes les formes possibles. No obstant això, no es va moure el marcador i va sumar només un punt d’un partit en què va merèixer per joc i ocasions tots tres. Per aquest motiu, al final, l’afició acomiadés l’equip amb molts aplaudiments i amb una gran xiulada al col·legiat
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com