El ValenciaCF suma un punt al empatar davant el GetafeCF a Mestalla (3 a 3)
El tècnic Albert Celades, davant la marató de partits que ha d’afrontar l’equip en poques setmanes, ha deixat clar que confia plenament en tots els components de la seva plantilla i va fer diversos canvis en l’onze, alguns obligats per molèsties físiques, com apostar per Jaume Doménech a la porteria, per l’últim fitxatge Thierry Correia, que debutava amb els blanquinegres, Diakhaby, Jaume Costa, qui ja va jugar diumenge després de la lesió de Gayà, Kang In, en la seva primera titularitat de la temporada, i per Kevin Gameiro formant parella en atac amb Rodrigo Moreno. Tots són un un i aquest un és el València CF.
Amb el precedent de l’últim partit de Copa, en què els de Mestalla van remuntar l’eliminatòria en uns antològics compassos finals i en el qual van saltar espurnes, el retorn del Getafe es presentava, almenys, emocionant. I ho va ser des de l’inici. Als 49 segons, després del primer servei de córner, Mata va avançar els blaus i va col·locar el 0-1. Sense temps per a res i amb aficionats entrant encara en el camp, els visitants colpejaven primer. I en el minut 10 va aparèixer un altre contratemps amb el canvi obligat de Gameiro per Maxi Gómez. Tot eren dificultats.
Però el València CF va reaccionar amb orgull i coratge i Coquelin es va acostar amb perill a la porteria de David Soria. Llàstima que el seu xut sortís per poc. Però això ja era una altra història. Els blanquinegres dominaven la situació i buscaven el desitjat empat, que va arribar a la mitja hora de una rematada acrobàtica d’esquena obra de Maxi Gómez, qui ho va celebrar amb molta ràbia conscient de la seva importància. Tot un golàs. I la festa va continuar tres minuts després amb un cop de cap de l’uruguaià que va establir el 2-1.
Explosió a les grades. No n’hi havia per menys. En un obrir i tancar d’ulls els de Celades li havien donat la volta al marcador. I el clímax va arribar instants després amb una gran jugada de Rodrigo, qui va trencar a Cabrera en carrera i la seva passada de la mort el va aprofitar Kang In per fer el tercer de la tarda-nit i el seu primer gol oficial com blanc-. Senzillament espectacular. Tres golassos en vuit minuts van trencar un Getafe que no s’ho podia creure. Però així és el futbol i així de fantàstic és aquest València CF que va marxar al descans amb la moral pels núvols.
Amb tot controlat a favor del València CF a la segona meitat va aparèixer Jaume Doménech per aclarir amb els peus un xut gairebé a boca de canó de Maksimovic, encara que el porter no va poder evitar el segon gol visitant d’un cop de taló de Jason en el minut 65. El Getafe es va animar després trobar-se amb aquest 3-2. I en la posterior acció ofensiva Àngel marcava el sorprenent 3-3. Una altra vegada tornar a començar.
Guedes va entrar per un cansat Kang In en el minut 73. El portuguès havia de ser aquest plus que necessitava l’equip per anar a per totes en aquest tram final de partit. El València CF volia li heroica i aconseguir el gol de la victòria i al minut 88 va arribar una acció molt protestada per mans de Cucurella en la mateixa línia que l’àrbitre ni el VAR van considerar punible quan tot semblava indicar que sí ho era pel gest amb el braç del jugador blau. Els valencianistes van seguir donant-ho tot i l’emoció era increïble a Mestalla, però ja no es mouria el 3-3. Una autèntica bogeria de partit.