El ValenciaCF suma un punt a Balaidos davant el Celta (1 a 1)
El València CF va fer tot per guanyar a Balaídos però només va poder aconseguir l’empat davant el Celta (1-1), en un trepidant i emocionant partit en què els de Mestalla van anar de menys a més i van disposar de moltíssimes clares ocasions de gol, especialment en la segona meitat, però en el qual només va encertar Santi Mina d’un potent xut. Va merèixer tornar amb els tres punts i únicament la manca d’encert va evitar el triomf.
Després de dues ensopegades consecutius el València CF necessitava aixecar-se amb força i demostrar que no és casualitat la seva excel·lent temporada i la seva candidatura encara als objectius més importants de Laliga. Marcel·lí, amb la important absència de Parejo per sanció, va apostar per Carlos Soler com a acompanyant de Kondogbia, qui tornava a l’onze després de perdre la visita del Getafe a Mestalla, per a l’eix del centre del camp a Vigo. A la porteria i la defensa només va continuar Garay com a titular, igual que Andreas i Guedes a les bandes, mentre que en atac Rodrigo i Santi Mina van ser les novetats de l’últim onze.
La seva sortida va ser fulgurant amb una acció ràpida i vertical que va acabar amb centre de Guedes però que no va trobar rematador per poc davant l’atenta sortida de Roncaglia. El Celta va contraatacar amb un cop de cap de Wass encara ben defensat per Lato, que li va impedir rematar amb comoditat en el segon pal. Era una arrencada de partit de control tàctic i un València CF ben posicionat, amb la línia de pressió alta.
Passaven els minuts i el Celta dominava la situació encara que sense crear perill. Mentrestant, els de Mestalla tractaven d’assegurar la passada i buscar la velocitat dels puntes. En una d’aquestes arrencades Santi Mina se la va posar a Carlos Soler, qui va xutar a porteria i Sergi Gómez, molt atent, va evitar el pitjor al creuar-se. Al caient de la mitja hora Andreas va disposar de l’ocasió més clara dels blanquinegres, però la seva potent rematada va ser detingut pel meta Sergio Álvarez.
El València CF era ja el dominador de la situació amb un Kondogbia majestuós en la recuperació i en la construcció del joc. Ja s’arribava més a l’àrea celeste i Guedes, amb tot a favor i aprofitant un regal de Pione Sisto, va llançar alt en una altra oportunitat claríssima. El portuguès es lamentava de la seva punteria. Dues accions seguides i cada vegada es veia més a prop el primer gol. Els de Mestalla oferien la seva millor versió en el segon tram de la primera meitat en què va ser més perillós en atac, encara que no es va moure el marcador.
Després del descans i sense temps perquè molts aficionats s’acomodessin en els seus seients, el València CF va poder avançar-se amb un xut des de fora de l’àrea de Carlos Soler que va blocar bé Sergio Álvarez. I poc després el porter cèltic va tornar a ser decisiu a l’aclarir en una gran intervenció una canonada de Guedes des de prop després d’una excel·lent deixada de Rodrigo, qui es va apropar també al marc local amb un xut que ha sortit fora per poc.
Ho estava mereixent el bloc de Marcel·lí. I en el minut 58 una passada estratosfèric per alt de Santi Mina va ser definit de forma excepcional pel gallec per marcar el 0-1. Va demanar perdó a la que va ser la seva afició, però per dins sentia una felicitat enorme per obrir la llauna del partit i aconseguir la seva dotzè tant en Laliga. No obstant això, la felicitat valencianista no va durar res, ja que en un servei de falta llançat per Wass el va picar de Maxi López al primer pal i va sorprendre Net que no ho esperava.
Una altra vegada a començar de zero. El partit va recobrar l’emoció i la intensitat. El València CF volia guanyar, el Celta també. Ningú donava una pilota per perduda, es barallava amb ungles i dents. Ferran Torres va sortir en els compassos finals i va donar verticalitat i regat. El jove internacional va accelerar el futbol ofensiu i va ficar por a la saga celeste. Així, Sergio Álvarez va tornar a impedir la derrota amb una molt bona parada davant Vezo i en el posterior rebuig, el tret de Kondogbia es va estavellar al cos de Pablo Hernández. Quina pena.
Al València CF només li faltava rematar el Celta. Era millor en tot i Ferran Torres, després d’una gran passada de Vietto, no va ser capaç de batre el meta, de nou, providencial en aturar el seu xut amb una actuació felina. Carlos Soler, en una immillorable posició, va rematar també fora. Increïble, però cert. Era un monòleg visitant. Ho estava fent tot per guanyar, encara que lamentablement el partit va acabar en taules. Al final, un punt que sap a poc per l’excel·lent treball realitzat pels jugadors blanquinegres. Només la falta de punteria va impedir un merescut triomf del València CF
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com