El ValenciaCF suma tres punts després d’imposar-se a la Reial Societat en Mestalla
Arribats a aquest punt de Laliga, sumar els tres punts està per sobre del camí que es triï per aconseguir-ho. Després d’una primera meitat brillant i aclaparadora, al València CF li va tocar patir moltíssim per emportar-se el botí dels tres punts, amb un final d’infart. El pal i el colze de Net, en una acció de reflexos, no “van invalidar” el doblet de Santi Mina, determinant per sumar una victòria vital, que referma a l’equip a la zona de privilegi.
Sabedor de la importància d’afegir tres punts més a la classificació, amb els quals agafar-se amb força a la zona de privilegi, l’equip dirigit per Marcelino va sortir amb les idees molt clares i disposat a gaudir sobre la gespa. Brillants en el primer temps. L’afició que va poblar la graderia de Mestalla no es treia el somriure de la seva cara, veient el control aclaparador del València CF, donant-li una circulació brillant a la pilota, amb diagonals cap a l’interior des de les dues bandes, trencant Rodrigo pel centre, amb Parejo com a guia, Coquelin subjectant tàcticament l’equip des de la sala de màquines … Només calia esperar que el gol arribés, la sensació de perill era constant.
Primer ho va intentar Parejo amb una rematada de cap, després Santi Mina va deixar enrere la pilota amb el cap buscant la rematada d’un company que no va trobar rematador, el capità ho va intentar també amb un llançament directe de falta … amb el porter Net com un espectador més. El València CF era un corró sobre la gespa, intuïa que el gol acabaria arribant i en el minut 33 de partit, un centre quilomètric i amb una precisió excel·lent de Martín Montoya no ho va voler desaprofitar Santi Mina, que amb un perfecte cop de cap va elevar l’1-0 al marcador. ¡Mestalla va explotar d’alegria! Es feia justícia als mèrits del conjunt blanc-.
Més enllà del resultat, hi ha signes que reflecteixen la mentalitat d’aquest València CF amb l’ADN de Marcel·lí. Tot i anar per davant en el marcador, va mostrar el seu poder seguint portant el comandament del partit. Volia més, amb intel·ligència, però disposat a buscar el segon gol. I no va arribar de miracle; primer en un control de Parejo, que gairebé el deixa sol al punt de penal, després després d’una centrada de Santi Mina que no va deixar sol a Guedes davant del meta Toño per un pam. Llàstima! L’afició es va enfadar quan l’àrbitre va assenyalar el descans, volia més perquè estava gaudint.
Semblava que anava a ser una tarda plàcida a Mestalla, però la realitat va acabar sent ben diferent. La Reial “tancar” al camp al València CF, es va apoderar de la pilota i malgrat els intents del capità Parejo de canviar la dinàmica arengant als seus companys o dels càntics des de la grada, després d’un servei de porta, Oyarzabal va deixar gelat Mestalla amb l’empat a un. Era el seu primer remat entre els tres pals, però va acabar en gol. Calia activar la tecla per tornar la situació al seu ordre natural.
Marcel·lí va introduir a Zaza per Carlos Soler, reubicant Guedes per la banda dreta i a Rodrigo caient a la banda esquerra, i va encertar de ple. Un centre enverinat de l’hispà-brasiler no ho va aconseguir blocar Toño … i aquí va aparèixer Santi Mina, amb la seva puntera, per tornar a posar en avantatge al València CF. “Vamosssss!” Es cridava des de la grada. Feia moltíssima falta aquest gol per tornar a posar “ordre” a un partit que no va haver de complicar-com va passar.
Després treure l’ensurt, calia defensar a mort l’avantatge. Els cors dels aficionats s’acceleraven, sobretot quan la Reial gairebé empata després d’una doble ocasió en uns segons. Una falta directa des del lateral va colpejar al pal, i el rebuig el va treure Net amb el colze en un acte de reflexos amb un valor incalculable. Quin final d’infart! Però aquest València CF sap guanyar atropellant i patint.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com