El ValenciaCF s’imposa en la seua visita al Girona (0 a 1)
Són 70 punts, sí 70 punts, molts i merescuts per deixar ben clar que aquest València CF ha fet història en Laliga amb el somiat i desitjat retorn a la propera edició de la Champions. Aquest dissabte es va imposar a domicili al Girona per 0-1 gràcies a un golàs de Vietto a l’hora de joc i va trencar una ratxa negativa de cinc jornades sense guanyar en un partit molt competit, seriós i disciplinat dels de Mestalla, que van donar una gran imatge a l’estadi de Montilivi davant un enemic lluitador que va lluitar fins a l’últim segon.
Quan Laliga està a punt de baixar el teló i només queda un capítol més de l’actual temporada, Marcelino va voler premiar la seva plantilla, als que han portat l’equip a classificar-se per la màxima competició europea, amb una alineació molt nova amb jugadors menys habituals, però igual d’importants. Jaume a porteria, qui a més va exercir de capità, Lato en defensa, Maksimovic i Ferran al centre del camp, i Vietto en atac van intercanviar els seus papers pels de protagonistes. El tècnic ha demostrat durant tots aquests mesos el seu compromís i suport a tots els integrants de la plantilla i el d’aquesta tarda és una prova més d’aquesta confiança plena en tots i cada un d’ells.
El València CF, sense Parejo sancionat i Kondogbia a casa per problemes físics, va tenir un eix a la mitjana molt nou amb Carlos Soler i Maksimovic. La sala de màquines blanquinegra era diferent però va començar a funcionar aviat davant un Girona molt defensiu, gairebé sense arriscar i amb un plantejament molt definit, no deixar espais per als futbolistes de talent de Mestalla.
No hi havia res en joc. Tots dos equips havien aconseguit les seves metes amb antelació. Malgrat això, el València CF va donar mostres d’orgull a l’estadi de Montilivi, de voler guanyar i tancar la temporada amb el major nombre de punts possibles. I va poder avançar-se al minut 22 quan Bernat va enderrocar al límit de l’àrea a Ferran Torres, molt participatiu en tot moment, i el col·legiat no va assenyalar cap acció punible. El jove atacant de Foios estava sent un perill per la seva banda amb les seves arrencades i qualitat ofensiva.
Un molt bon València CF dominava la situació davant un rival molt pressionant i arribava amb força facilitat al marc de Bono, però li faltava encertar en l’última passada, finalitzar alguna d’aquestes oportunitats. Al minut 34 Guedes, perseguit pels rivals a faltes, va voler sorprendre a Bono d’un potent xut des de fora l’àrea, però el porter local va evitar el primer de la tarda. Jaume també es va lluir poc després en un llançament de Borja García que el d’Almenara va rebutjar a córner en una gran intervenció.
La primera meitat va acabar amb l’empat inicial després de 45 minuts intensos, disputats de poder a poder malgrat no haver-hi res en joc, però amb un conjunt de Mestalla valent, seriós, lluitador i al qual només li va faltar estar més efectiu en les seves accions d’atac.
Després del descans res va canviar en l’objectiu valencianista. Seguir en la mateixa línia de treball i esforç i tornar amb el botí màxim, el triomf. Un impressionant passada vertical de 30 metres de Carles Soler a Guedes va ser neutralitzat pel ràpid encreuament de Maffeo qui va evitar la rematada del lusità. Però el millor encara havia d’arribar en una acció personal de Vietto quan es portava una hora de joc. L’argentí va robar la pilota en defensa, va córrer i va córrer com un velocista i, quan va veure el moment perfecte, li va pegar amb l’ànima i va fer el 0-1, tot un golàs del ‘8’ blanc-al qual res va poder fer Bono.
En els millors minuts visitants, amb una intervenció màgica de Jaume a rematada a boca de canó de Juanpe que va evitar l’empat, Carlos Soler va desaprofitar el 0-2, després d’una assistència sensacional de Zaza, quan l’avui migcampista, en una immillorable posició, va llançar fora amb tot a favor. Quina pena. El ’18’ es lamentava per aquest error i li pegava 1 manotada a la gespa.
En els compassos finals el partit es va tornar boig i Olunga va enviar de cap al pal, Timor des de 40 metres va buscar sorprendre Jaume que va estar, una altra vegada, molt segur. Pel València CF, Rodrigo li donava un altre ritme al futbol ofensiu i va posar en dificultats a Bono en un parell de rematades. Cap volia perdre i el ritme era endimoniat. La pilota no tenia amo per l’ambició del Girona i València CF, els primers per empatar i els segons per rematar el xoc i sumar tres punts més.
Els valencianistes s’estaven buidant sobre el camp i l’exemple el va donar Lato a l’haver de ser substituït per rampes després de la seva titànic esforç. Montoya, en el descompte, també va patir aquesta entrega total. Però aquest lliurament valia la pena per l’important triomf final d’un bon València CF que va oferir una excel·lent versió davant un competitiu i incòmode Girona, que ha estat una de les sorpreses de la temporada pel seu bon futbol.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com