El ValenciaCF s’imposa al Mallorca en Mestalla (2 a 0)

Calia guanyar i es va aconseguir la victòria amb dos gols de penal de Dani Parejo. Ningú pot discutir que el València CF és un gran de Laliga i això, de vegades, t’empeny a guanyar partits. No és una incògnita que puguis aclarir amb un experiment científic, però així ho reflecteix l’experiència: el RCD Mallorca va enviar dues pilotes al pal, Parejo va treure el seu mestratge per segellar la victòria amb dos penals provocats per Coquelin. I així es va segellar la primera victòria del conjunt dirigit per Marcelino a Laliga.

Ràpidament es va detectar que el RCD Mallorca t’anava a cedir inicialment la pilota. Amagat darrere, però disposat a intentar aprofitar les seves fuetades, Cillessen, el travesser i la coroneta de Garay van impedir que el conjunt balear s’avancés en el marcador als set minuts. Uff! Qui sentia la necessitat de fer una becaina per la calor, tot d’una es va activar després d’aquesta acció, com el València CF.

L’equip no va mirar a un altre costat i va estirar línies. La grada va reclamar un possible penal sobre Diakhaby, un minut després Gameiro va llançar massa creuat des de la frontal. Potser a l’equip li faltava precisió, però transmetia senyals de voler guanyar el partit i va tancar al seu rival en l’àrea … fins que, de sobte, Lago Junior li va treure la pols al pal esquerre de la porteria defensada per Cillessen. Sort!

Després d’un repartiment de ‘cops’ de Parejo, el llançament va marxar a prop de l’escaire, i de Baba, amb un xut llunyà, semblava que s’anava a arribar al descans sense que el marcador patís alteracions. Però Coquelin no estava disposat a fer-ho. El francès, al qual un sempre voldria tenir en el seu equip perquè sempre es buida pel bé del col·lectiu, va agafar la pilota i es va ficar a l’àrea fins que va ser caçat. Penal i gol de Parejo. Som-hi! Els cops de sort es barallen, es busquen, i és el que va voler el València CF per encarrilar un partit complicat.

Després d’agafar oxigen durant el descans, l’equip dirigit per Marcelino va sortir imparable. Ja només hi va haver un equip sobre la gespa. I en dos minuts va poder augmentar l’avantatge, però el porter Manolo Reina es va engrandir per rebutjar el diabòlic xut de Ferran, i després va aconseguir blocar un centre enverinat de Gayà que no va arribar a rematar Rodrigo per un pam.

Però l’únic que no podia parar el porter del RCD Mallorca eren els penals executats pel ‘mestre’ Parejo. Ja havia avançat al València CF, al minut 56 va repetir llançament des dels 11 metres i va tornar a marcar. Ningú va discutir la pena màxima en una pilota aèria que va barallar Coquelin, el remat va colpejar a la mà de Lago Junior. 2-0 i tranquil·litat.

Encara quedava molt camí fins a creuar la línia de meta amb el primer triomf a Laliga, però l’equip es va treure l’ansietat que pogués tenir per sumar la victòria i va començar a gaudir, com la grada. Corejar el nom del capità Dani Parejo, el de Rodrigo, el de Francis Coquelin que va provocar els dos penals, el de Gameiro i el de Kang In, entre d’altres. I l’afició, un somriure a la cara.

Fins va donar temps a treballar alternatives en un partit real, com va fer Marcel·lí col·locant a Guedes per la banda dreta quan Cheryshev va reemplaçar a Ferran Torres. O ajuntar en atac a Guedes amb Maxi Gómez, que va estar molt a prop de marcar al minut 75, però de nou va aparèixer Reina sobre la línia de gol. Llàstima! I ara, després de la victòria a Mestalla, va arribar l’aturada de Laliga pels compromisos de les seleccions.

Informació i Foto: ValenciaCF

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: