El ValenciaCF s’imposa al Girona en Mestalla (2 a 1)
El València CF es va vestir de Rei Mag i li va regalar a la seva afició una important i treballada victòria davant el Girona FC per 2-1, en un partit en què va haver de remuntar el gol inicial d’un ex de la casa, Portu, gràcies a una brillant reacció plena de força, empenta, lluita, solidaritat i centelleigs d’un genial Guedes, tot un perill constant per al conjunt de Montilivi. Els tres punts mantenen els de Mestalla al capdamunt de la classificació i aspirar al màxim en l’actual temporada.
Marcelino García Toral tornava a la banqueta després del greu accident sofert abans de Nadal. I ho feia a Mestalla en un duel en què no podia comptar amb importants absències, la dels sancionats Zaza i Montoya, i els lesionats Carles Soler, Murillo i el de llarga durada Javi Jiménez. Tocava recompondre el puzle i alinear un altre onze de garanties.
Al davant, una de les revelacions del campionat, el Girona FC, que va sortir amb força i Juanpe, de cap, després córner, va tenir el primer gol de la tarda, però no va comptar amb la figura d’Net, sublim a l’hora de detenir per dues vegades la rematada des de prop del central visitant. El València CF va reaccionar i Guedes, en acció personal, busco l’esquadra de Bono i la pilota es va anar fora per poc. Tot anava molt ràpid i en una contra, Portu, un ex de la casa, va estar letal en un cop de cap al qual res va poder fer el porter blanc-. Era el 0-1 en el minut 8.
Després de l’inesperat gerro d’aigua freda, els de Mestalla, recolzats per la seva gent, van canviar el ritme i van ficar més pressió al seu futbol. El rival va ser retrocedint metres, acumulant molts jugadors en pocs metres i als blanquinegres els costava arribar a l’àrea visitant. No havien espais, només cames del Girona. Així una d’elles va ser providencial per al València CF en un xut de Guedes que va pegar a Ramalho, que va voler aclarir, i la pilota va entrar en el marc gironí. El portuguès, desequilibrant, va trencar la cintura a Maffeo i va decidir l’empat al minut 26.
Ja era un altre València CF, més incisiu. Creava perill que es transformaven en córners. En un d’ells Gabriel Paulista la va picar molt bé sota i Bono, molt atent, va evitar el que va poder ser el segon dels locals. Fernández Borbalán, en la línia dels últims arbitratges, no va veure un claríssim enderroc del porter a Rodrigo quan es disposava a llançar a porta. Ho va veure tot Mestalla, els jugadors, menys l’actor principal que no va indicar pena màxima.
Guedes, una constant malson per al rival, es va inventar una jugada que no va acabar en gol per veritable mala sort. Se’n va anar per velocitat i va ficar la pilota sense que trobés rematador. Rodrigo esperava la seva passada, però el portuguès va preferir posar-lo prop del porter. Una autèntica llàstima perquè aquest ‘eslàlom’ mereixia premi. Al final, empat a un després d’una emocionant primera meitat marcada pel descontentament de la grada cap al col·legiat per la seva greu error de no xiular un penal per clar enderrocament de Bono a Rodrigo.
L’arrencada de la segona meitat va ser fulgurant. Una paret entre Parejo i Gayá va acabar amb enderrocament de Maffeo al lateral i en aquesta ocasió l’àrbitre sí que va xiular pena màxima. El capità, com sol ser habitual, va agafar la pilota, la va col·locar, va mirar al porter i gol. 2-1 i remuntada fantàstica del València CF en un moment psicològic del xoc. Cinquè tant del ’10’ blanc-, quart a Laliga. A partir d’aquest instant Rodrigo i Santi Mina es van acostar al tercer de la tarda en una fase de major domini local.
El Girona no es va enfonsar i va tractar d’igualar la contesa. Mentrestant, el València CF, amb les espurnes de genialitat de Guedes, buscava el cop de gràcia. Marcelino va fer debutar al nouvingut Vietto al minut 73. Mestalla el va rebre amb una gran ovació. Té ganes de veure l’argentí i de veure-ho triomfar de blanc-. Però els aplaudiments se’ls va endur Net amb una parada antològica a cop de cap de Stuani. A l’altra àrea Bono també va estar molt bé a rematades de Rodrigo i Maksimovic.
L’emoció s’apoderava dels compassos finals del partit, ja que el atapeït del marcador possibilitava que qualsevol acció fora decisiva. El València CF volia tancar el duel i el Girona es llançava a l’atac per intentar l’empat. Vietto va poder estrenar-se de la millor manera possible, però el seu xut va sortir fregant el pal. Però ja no va canviar res i l’equip de Marcelino va sumar tres punts d’or que li fan seguir somiant amb els màxims objectius en Laliga.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com