El ValenciaCF s’imposa al Deportivo Alaves en l’anada dels quarts de final de la copa del rei (2 a 1)
El València CF va demostrar el seu orgull, capacitat de superació i tremend caràcter competitiu en remuntar davant l’Alabès per 2-1, en un emocionant i molt disputat partit d’anada de quarts de final de Copa del Rei, en què els gols de Guedes i Rodrigo li van donar la volta a un xoc complicat després del gol inicial visitant, i en el qual els blanquinegres van tornar a ser aquell equip que mai es rendeix, que lluita fins a l’últim segon i que sempre vol guanyar. La setmana vinent, a Mendizorroza, es decidirà el semifinalista i segur que els de Mestalla lluitaran al màxim per estar en la pròxima eliminatòria del torneig del K.O.
I és que Marcelino García Toral va posar un onze de garanties, no va voler sorpreses. És clar que la Copa il·lusiona en el valencianisme i el tècnic és conscient. Però l’arrencada no va ser l’esperat amb dos ensurts importants de l’Alabès als peus de Sobrino, que va rematar fora després de driblar Jaume, i d’Hernán Pérez que va llançar al pal. Tot just havien transcorregut cinc minuts i el València CF necessitava reaccionar el més aviat possible per evitar mals majors. I ho va fer amb força, li va donar un pas més enllà a la intensitat i, primer Kondogbia, i, després Guedes, es van acostar amb perill a la porteria de Sivera.
El Alabès no va baixar la seva pressió davant un València CF que anava a més amb el pas del temps. Al minut 27, tot Mestalla va reclamar un clar penal a González González en una agafada de Tomàs Pina a Gabriel Paulista quan buscava rematar de cap després d’un servei de córner. El central brasiler va protestar enèrgicament aquesta acció sense la resposta de l’àrbitre que no va veure res. L’emoció es respirava en l’ambient i la concentració dels jugadors, especialment de Jaume, providencial amb dos grans parades a Hernán Pérez i Guidetti.
El partit era molt intens amb el València CF intentant construir davant d’una muralla de rivals visitants. Parejo, des de l’eix, movia el joc ofensiu, però l’amuntegament d’enemics no facilitava que hagués espais sobre la gespa. Així, al descans es va arribar amb l’empat inicial després d’una primera meitat de lluita sense quarter en la qual el conjunt de Mestalla va buscar una vegada i una altra trobar un forat per colar-se a l’àrea de l’Alabès.
La segona meitat va començar trepidant amb el València CF bolcat en atac. Vietto, cap a l’hora, va tenir el primer gol, però el seu xut que ja entrava pegar a Alexis i la pilota va anar a córner. I poc després Rodrigo va empalmar una volea que es va anar alt. Els de Mestalla volien marcar, encara que va ser l’Alabès el que ho va fer en un xut de Sobrino al qual res va poder fer Jaume. No era just, ja que l’1-0 es va passar al 0-1 en segons.
Tocava aixecar-se i lluitar per un millor resultat per a la tornada de la setmana que ve a Vitòria. I Guedes va ser el primer a donar alegries amb un centre xut enverinat que Sivera no va poder aturar. Era el 1-1 i encara quedava temps per davant per guanyar. Amb l’afició bolcada amb el seu equip, el València CF era un huracà. A més, l’àrbitre va expulsar el lateral Diéguez per doble groga, de manera que al final es presentava apassionant.
L’Alabès no sortia de la seva àrea davant el bombardeig blanc-. I el va patir amb el 2-1 gràcies a una assistència de luxe de Santi Mina que va definir de forma fantàstica Rodrigo d’un gran xut amb l’esquerra. Però aquest València CF és ambiciós i va lluitar pel tercer. Ho va intentar amb totes les seves forces, però ja no es mouria el marcador i l’eliminatòria haurà de resoldre la setmana que ve a Vitòria. Els de Marcelino treballaran com sempre amb orgull i responsabilitat per estar en semifinals de la Copa.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com