El ValenciaCF rebrà hui al Betis en Mestalla per a disputar el partit de tornada de semifinals de copa del rei

Ha estat una nit diferent, vaig obrir els ulls en diverses ocasions sense que sonés el despertador i encara no era l’hora de llevar-se, el cor em impulsava per les ganes de viure un dia com avui, però el cervell em aportava la pausa per no ser víctima de les meves emocions. Quines ganes! Casualitat o no, just el missatge que els ha transmès Marcel·lí als seus nois: «Aquest partit es juga amb el cap i el cor, però per aquest ordre».

Obrir l’armari i tornar a adonar-me del bonic que és l’escut, veure-ho brillar amb força, somriure i emocionar-me. És difícil trobar-li una explicació al que un sent pel València CF, notar com els batecs del cor s’acceleren il·lusionat davant d’una nit com la d’avui. Somiar. Anar descomptant les hores fins que arribi el moment, aquest amb què somiem que ens porti a una final. ¡Vamosss!

No tots els dies el València CF es juga la classificació per a una final de la Copa del Rei com aquesta nit contra el Reial Betis, a les 21 hores a Mestalla, després del 2-2 del partit d’anada. Es té un lleuger avantatge, però l’equip sortirà a per la victòria. Ha passat tant de temps des aquell 16 de abril de 2008, dia en què el València CF va conquistar el seu últim títol, que veure tan a prop emociona, però encara hi ha molt per patir perquè aquesta oportunitat no pot escapar-se i classificar-se per la 17a final de la Copa del Rei.

Emociona imaginar-se el coliseu de Mestalla a rebentar, rugir, animar com mai, empènyer … tots units a la grada per transmetre-li la força i energia als futbolistes, convençuts però conscients que patiran, i ajudar-lo a aixecar-se quan calgui, tots amb un mateix crit: «Volem la Copa». A un se li posen els pèls de punta només amb pensar-ho. Mestalla vol viure una nit màgica.

Avui juguem tots, siguin qui siguin els 11 elegits per patir sobre la gespa. A la grada ia la gespa. Marcel·lí ha convocat tota la plantilla a excepció de Garay, absent per lesió, tot i que també empenyerà amb força des de la grada. El que va començar sent un somni i conforme s’anaven passant eliminatòries va passar a ser una il·lusió, després de la remuntada a l’heroica davant el Getafe CF … és un objectiu. No ha estat fàcil arribar fins aquí, només cal donar l’últim pas, 90 minuts de patiment. Tots junts, animant com mai, a per la final!