El ValenciaCF perd davant el Barcelona en l’anada de les semifinals de la copa del rei (1 a 0)
El València CF va donar una molt bona imatge al Camp Nou en l’anada de les semifinals de Copa del Rei tot i perdre 1-0 davant el FC Barcelona, en una trobada en què els jugadors blanquinegres van realitzar un enorme i fantàstic esforç defensiu, amb un plantejament molt seriós i gran treball solidari davant un rival que només va poder marcar un gol i que deixa l’eliminatòria per decidir a Mestalla. L’afició valencianista, sens dubte, tindrà un paper decisiu.
Marcel·lí afrontava aquest primer assalt amb les importants baixes per lesió de Kondogbia, Guedes i Garay, a la qual s’unia la de Murillo, en l’última fase de recuperació. El València CF va sortir intens com no podia ser d’una altra manera davant d’un FC Barcelona que va sortir amb la idea de tancar als de Mestalla en la seva àrea, amb Messi de protagonista principal en atac. Va insistir en moltes combinacions d’uns a altres banda amb l’objecte d’obrir buits en la concentrada defensa blanc i negra que es multiplicava sobre la gespa. Tot el contrari que els de Marcelino, que buscaven ser directes i verticals amb Vietto que ficava por amb els seus bons moviments i centres que van buscar sense premi a Rodrigo.
La pressió tan avançada del Barça a camp contrari obligava al València CF a estar sempre molt atent i ser molt precís en les passades, ja que qualsevol error era aprofitat pel rival per recuperar aviat la pilota i reiniciar les accions ofensives. No és gens fàcil poder contrarestar aquest estil de futbol, però en la primera mitja hora els d’Ernesto Valverde no van crear tot just perill en el marc de Jaume que es veia molt ben acompanyat pels seus companys, tots molt solidaris.
Passaven els minuts i el València CF aguantava amb raça i orgull l’empenta blaugrana. Sergi Roberto va fer una duríssima entrada a Andreas al centre del camp que va deixar a l’atacant coixejant durant els compassos finals de la primera meitat. El col·legiat li va mostrar targeta groga quan podia ser d’un altre color, ja que va ser una entrada a deshora amb els tacs per davant del lateral que va tenir el càstig menor.
Mentrestant, Jaume va estar molt llest en un centre d’Iniesta que el porter va tocar prou perquè Luis Suárez no arribés a connectar la pilota des de molt a prop. El FC Barcelona no trobava cap buit i els de Mestalla, en l’últim sospir, es van acostar al gol amb un potent xut amb l’esquerra de Montoya al bot des de fora de l’àrea que va sortir fora per molt poc.
Va ser, sens dubte, la millor ocasió visitant que va donar pas al descans amb l’empat inicial després d’un primer assalt en el qual el València CF va defensar molt bé, amb les línies molt juntes, i amb molt d’ordre a un enemic en gran moment i gairebé imparable aquesta temporada.
Maksimovic va haver de reemplaçar al lesionat Andreas en el segon temps. El serbi va ocupar la seva zona i el València CF barallava per no desordenar i tractar de tenir més control de la pilota. Hi havia un altre pla al Camp Nou. Al minut 51 i després d’una fase de major domini visitant Parejo va xutar ras i Cillessen va detenir baix amb seguretat. Poc després una impressionant galopada de Maksimovic no va culminar per una inoportuna relliscada del migcampista al centre. El Barça ja no ho tenia tan clar, fins al punt que Valverde va ficar a Coutinho per canviar aquesta dinàmica.
Passada la hora de joc, una acció personal de Messi se la va posar en safata a Suárez al segon pal per fer el 1-0 de cap. Una pena d’aquest gol blaugrana perquè arribava en els millors moments del València CF. Però hi havia temps per davant i els de Mestalla no perdien la cara al partit ni al seu contrincant. Així Coquelin, des de fora de l’àrea, va llançar alt per poc.
Amb el mínim avantatge local, Marcelino va recórrer al juvenil Ferran Torres per accelerar el futbol. L’internacional estava concentrat amb la selecció Sub 19 a Las Palmas de Gran Canària però el tècnic el va cridar a files per jugar a Barcelona. Volia un revulsiu. Mentrestant, Jaume va estar providencial amb les mans a un xut d’un ex company Paco Alcácer.
El partit estava sent emocionant amb un València CF que no havia dit l’última paraula al Camp Nou. Volia un gol que seria molt important de cara a la tornada a Mestalla la setmana que ve. I ho va tenir Santi Mina, però la ràpida sortida del porter va impedir l’empat, i en el descompte el gallec va rematar de cap alt quan estava en una gran posició per marcar. No es va moure el marcador i Mestalla decidirà el finalista la setmana que ve. Aquest equip al costat de la seva afició pot aconseguir-ho. És clar que sí. Amunt.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com