El ValenciaCF guanya en la seua visita a L’espanyol (0 a 2)
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com
Aquest València CF de Marcelino García Toral s’està comportant com una autèntica piconadora i aquest diumenge al RCDE Stadium va aconseguir la seva vuitena victòria consecutiva en derrotar l’Espanyol per 0-2 en un molt treballat i disputat partit en què el conjunt de Mestalla va haver de patir fins a l’últim sospir per seguir invicte, per mantenir-se en la segona plaça de la classificació de Laliga, per demostrar que està fet a prova de tot i, sobretot, que no perd els senyals d’identitat que el porten a il·lusionar tant a la afició blanc-en aquesta arrencada de temporada.
Un golàs de Kondogbia des de fora de l’àrea i un altre de Santi Mina, amb molta habilitat, van destrossar un Espanyol que no va encertar a la primera meitat i que es va veure superat per un intractable enemic que sap guanyar de totes formes. I ara a pensar en la visita del FC Barcelona de diumenge que a Mestalla en un autèntic partidàs. Primer i segon classificat es veuen les cares en un estadi que estarà ple i amb quatre punts de diferència entre tots dos.
Després de l’aturada per seleccions tornava el campionat de la regularitat, en què el conjunt de Mestalla s’aferrava a ser-ho més que mai. D’aquí que arribés a Barcelona amb el ferm propòsit de sumar de tres en tres. Per això el tècnic va moure l’onze amb quatre novetats: Gabriel per Garay, Lato per Guedes, Andreas per Carlos Soler i Santi Mina per Zaza. El concepte d’equip de Marcelino el porta a peu de la lletra i, per això, ho demostra amb fets. Tots els jugadors de la plantilla són útils i tots van pel mateix camí.
En l’arrencada del xoc un centre de Gerard no va arribar per poc Sergio García a la primera aproximació clara de l’Espanyol, ràpidament contrarestat pel València CF, que, després d’una sèrie de rebutjos després d’un córner, es va acostar amb perill amb un tret d’Andreas que va aturar bé el porter Pau. Instants després Montoya també ho va intentar des de fora de l’àrea i la pilota va sortir desviat per poc. Piatti també va provar amb l’esquerra, un centre de Gayà que no va controlar el porter local.
Era un anar i venir de tots dos equips, sense dominador clar de la situació. Per moments controlava l’Espanyol i per altres el València CF. Un refús de Víctor Sánchez, cap a la mitja hora, no va ser aprofitat per David López per fer el primer quan estava sol, encara que es va trobar amb la manyopla de Net, qui de nou va haver d’intervenir a rematada des de prop de Sergio García. Les ocasions més clares les van tenir Gerard quan va disparar al pal en el minut 36 i Darder, al 41, va repetir pal amb una rematada amb rosca.
Era la fase més irregular d’un imprecís València CF que, a força d’impulsos, rondava l’àrea blanc i blau. Al final, els dos equips van marxar al descans amb l’empat inicial després d’un primer assalt en el qual l’Espanyol va gaudir de les oportunitats més clares amb dues rematades al pal davant un bloc de Mestalla que va alternar el millor i el pitjor amb el pas els minuts.
A la segona meitat, l’Espanyol va sortir pressionant a la recerca del gol i al tall de l’hora de joc una ràpida sortida de Net als peus de Sergio García va impedir el pitjor. Llavors va moure fitxa Marcel·lí en donar entrada a Guedes per Lato i retardar la posició de Gaià al lateral esquerre. Els de Quique no perdien la il·lusió i Gerard, sense buit, va voler donar la sorpresa però va tornar a trobar-se amb un àgil meta blanc-.
Però aquest València CF és màgic i indestructible i en el minut 66 Kondogbia, va veure la porteria de l’Espanyol i va col·locar la pilota lluny del marc de Pau per fer el 0-1. La qualitat del migcampista francès va demostrar que, tot i no fer grans coses, l’equip de Marcelino, per cert expulsat poc abans pel col·legiat per protestar una acció, és una roca que mai es trenca. Tercer tant del ’16’ i tots ells lluny de Mestalla, al Santiago Bernabéu, al Benito Villamarín i aquesta tarda al RCDE Stadium.
El València CF va fer un pas endavant i l’Espanyol es va encongir amb el gol visitant, i Rodrigo, en una jugada personal, va disposar del segon de la tarda, però Pau ho va evitar amb una mà espectacular. El partit no estava definit, ja que l’equip local buscava a la desesperada l’empat. I en el minut 82 arribava el cop de gràcia definitiva amb el 0-2 de Santi Mina que, amb molta intel·ligència, va aprofitar una mala cessió de Víctor Sánchez per batre a Pau. Cinquè tant del gallec que aprofita el seu temps de la millor manera possible.
Al final, tres punts més, vuitena victòria consecutiva, invicte, porteria a zero, efectivitat …, així és aquest València CF 2017-18. Uns registres de rècord que mai havia aconseguit en tota la seva història i que el porten, després de dotze jornades de Laliga, a ser un equip fiable, compacte i senzillament perfecte. Ara, a descansar i a pensar al FC Barcelona.