El ValenciaCF elimina al Deportivo Alaves i accedeix a les semifinals de la copa del rei

El València CF estarà en el sorteig de les semifinals de la Copa del Rei després d’eliminar als penals a l’Esportiu Alabès, actual subcampió del torneig, en un partit molt disputat, barallat i emocionant que es va anar a la pròrroga després que els de Mendizorroza igualessin l’eliminatòria. Però en el moment clau, els de Mestalla van estar més encertats, amb un Jaume superb en detenir dues penes màximes, i estaran per mèrits propis en la següent ronda d’aquesta competició. Felicitats per l’impressionant esforç i entrega durant més de dues hores de lluita sense quarter.

Marcel·lí només va fer dos canvis de l’onze inicial del partit d’anada: Ruben Vezo per Garay en l’eix de la defensa i Maksimovic per Andreas al centre del camp. La resta, els mateixos jugadors que van remuntar i van guanyar la passada setmana per la mínima a Mestalla. I el València CF va sortir a per totes, en pla dominador, amb la idea clara de marcar aviat un gol i rematar una mica més l’eliminatòria. Així, Parejo va estar a punt d’aconseguir un gol olímpic des del córner, però ho va evitar Sivera.

Era un xoc intens. Lògic. El València CF lluitava al màxim davant un rival molt motivat i esperonat per la seva afició que estrenyia de valent i pressionava des de la grada. En aquesta baralla va arribar una mala notícia quan en el minut 20 Gabriel Paulista va haver de ser substituït després d’una acció anterior en què va caure malament després d’una rematada d’esquena de cap. Garay, gairebé sense escalfar, va sortir a la gespa per reemplaçar al brasiler que es va anar plorant en llitera.

Va ser un duríssim cop per als blanquinegres que es van veure van afectar per la lesió del seu company. Però no hi havia més remei que treure forces de dins del cor. Passada la mitja hora els de Mestalla van oferir el seu millor repertori. I una galopada de Gayá no va trobar rematador per poc. Jaume, un espectador més, va estar llest a xut llunyà de Ruben Duarte. El porter, molt segur, va detenir a la perfecció gairebé a tocar del descans, al qual es va arribar amb l’emocionant empat inicial.

Quedaven quaranta-cinc minuts per saber el vencedor. Tot o res. El Deportivo Alavés va la resta i se’n va anar a la recerca del gol. Mentre, el València CF tractava d’espolsar-se la pressió local i buscar el seu moment per sentenciar l’eliminatòria. Al caient de l’hora de joc va entrar Rodrigo, potser el jugador més en forma de la plantilla.

La batalla seguia en Mendizorroza. I en el minut 70 Guedes va provar els reflexos de Sivera amb un xut dur al primer pal, però el meta el va rebutjar a córner. En l’acció posterior Kondogbia va llançar la pilota al travesser després d’una passada de cap de Garay al segon pal. De dues accions que van poder suposar el 0-1 es va passar al 1-0 amb una rematada des de prop de Munir que acabava de sortir a la gespa. Més mala sort impossible.

Però aquest València CF és molt gran a tots els nivells, els seus jugadors són forts mentalment, no perden la cara mai i en una ràpida contra, Zaza lluita per una pilota al centre del camp, la hi dóna a Santi Mina i el davanter gallec empata amb una tranquil·litat espectacular. Va córrer amb la pilota, la va mimar i va marcar amb suavitat amb l’esquerra. Era l’1-1 i els de Mestalla es tornaven a ficar en el partit ia la Copa. Impressionant la temporada de l’ ’22’ blanc-amb un golàs ple de rapidesa i toc en la primera pilota que va tocar.

Amb tot a favor i gairebé amb les semifinals a la butxaca, el València CF va tornar a patir un pal amb el segon gol local obra de Rubén Soriano des de prop després d’un rebuig dins l’àrea. Aquest gol va portar a tots dos equips a disputar la pròrroga que Zaza va estar a punt d’evitar amb un xut que se li va anar excessivament centrat.

Després d’uns minuts de descompte i després de més de noranta minuts d’intensitat màxima, el partit començava de zero. El cansament es notava a les cames, però el València CF es mostrava més ambiciós. Un potent xut de Guedes va ficar la por al cos als locals, però Sivera va estar atent. Amb molta emoció i incertesa va acabar el primer assalt del temps extra.

En l’arrencada de la segona meitat Rodrigo va rebre de Santi Mina i l’internacional va tenir l’empat, però la seva rematada va pegar al travesser en una ocasió claríssima. Quina pena. Segon tir al travesser del València CF. La sort va ser una altra vegada esquiva i mereixia major premi per la seva insistència. Santi Mina també va fregar la igualada amb una rematada de taló que, una altra vegada, Sivera ho va impedir. Montoya es va atrevir des de fora de l’àrea. Dominava la situació. Un gol, només necessitava un gol per seguir endavant i evitar la loteria dels penals. Però no va arribar malgrat ser superior a l’Alabès en els minuts de prolongació.

Tot s’havia de decidir des dels onze metres. Ja no servien tàctiques, esforços, ni res. Era qüestió d’encertar i no fallar. En una altra emocionant tanda, el València CF va ser més efectiu, amb un Jaume espectacular amb dues parades increïbles, i es va classificar per a les semifinals de la Copa. Impressionant.

 

 

Informació i Foto: http://www.valenciacf.com