El ValenciaCF aconsegueix un punt de la seua visita al Athletic Club (1 a 1)

El València CF aconsegueix un empat al Nou San Mamés (1-1), en un partit molt disputat en què els de Mestalla retallen un punt per recuperar el més aviat possible la tercera plaça de la classificació. Tot això gràcies a un golàs de Kondogbia a la primera meitat, a la gran intervenció de Net que va aturar una pena màxima a Aduriz i de la mala sort d’encaixar el gol local després d’una falta de Ferran que era al contrari.

Marcelino va fer cinc canvis en l’onze inicial respecte a l’últim partit de Laliga davant la Reial Societat. En defensa Ruben Vezo per Montoya al lateral dret; al centre del camp Kondogbia per Carlos Soler i Ferran Torres, que s’estrenava com a titular en el campionat de la regularitat i en el dia que aconseguia la majoria d’edat, per Guedes, i en la punta d’atac Simone Zaza per Santi Mina i Luciano Vietto per Rodrigo Moreno. Són tres partits molt intensos en una setmana i, lògicament, el tècnic vol tenir al major nombre de jugadors ‘endollats’ a la cursa per l’objectiu.

El partit, com era d’esperar, va ser intens des de l’inici. De poder a poder amb dos equips en dinàmiques diferents però amb les mateixes intencions, guanyar per tots els mitjans. Per aquest motiu es veiessin molts xocs, moltes disputes i nombrosos errors per aquesta pressió per tot el camp. En un d’ells, Sant Josep es va trobar al minut 11 amb una pilota perduda en zona de perill i el seu xut va ser rebutjat amb seguretat per Net a córner. No hi havia continuïtat en el joc sinó un futbol a impulsos, a batzegades.

Però el València CF es mostrava forta, sense amagar-se, davant un Athletic molt directe que insistia en centres a l’àrea a la recerca de la seva fortalesa per alt. Així, al minut 22, una preciosa acció atacant va acabar amb una passada perfecta de Ferran a Kondogbia que, amb el mestratge de sempre i després de recuperar la pilota, va aixecar el cap i va rematar ajustat al pal esquerre de Kepa per l’únic forat que quedava lliure davant d’una muralla de cames. Era el minut 22 i els de Mestalla colpejaven primer i de quina manera. Quart tant del migcampista francès a Laliga, tots ells fora de casa (Santiago Bernabéu, Benito Villamarín i RCDE Stadium) i a quin més espectacular.

El gol va posar més nerviós a l’Athletic que protestava totes les accions, mentre que el València CF volia assegurar la passada i arribar amb cap al marc matalasser. No obstant això, una pilota llarga va provocar un penal que Gil Manzano va assenyalar després d’un forcejament entre Murillo i Susaeta. Aduriz, un ex blanc-, va xutar i Net va intuir la direcció del davanter per evitar l’empat local. El porter brasiler es va agegantar i va endevinar la rematada. Perfecte.

Poc després l’àrbitre no va veure una empenta de Beñat a Vezo a l’altra àrea quan es disposava a rematar. L’emoció augmentava per moments, ja que l’Athletic, entestat a protestar tot, no podia fer mal de cap de les maneres a un València CF seriós, disciplinat i lluitador. Amb el 0-1 va acabar una primera meitat en què els de Mestalla van marxar amb avantatge gràcies al seu gol en el primer xut entre pals i, sobretot, no caure en les provocacions locals i van mantenir el cap fred en tot moment.

En l’arrencada de la segona meitat, l’Athletic va tenir la sort d’aprofitar un rebuig d’una falta que no era per empatar en un xut des de fora de l’àrea de De Marcos. El col·legiat Gil Manzano no va xiular una empenta clar a Ferran que a terra va tocar la pilota. Una pena perquè en aquesta acció va venir el 1-1. Zaza va contraatacar ràpid amb una canonada i es va topar amb Kepa que va fer una gran aturada.

Aquest gol inesperat, unit a les contínues protestes locals al col·legiat per qualsevol decisió, va ficar a l’Athletic en el partit. El València CF, per la seva banda, intentava apaivagar ànims i treure-li la pilota a l’equip de Ciganda. Vietto, cap a l’hora de joc, també va provar les mans del meta que va blocar en dos temps. El joc va començar a equilibrar-se, els de Mestalla van donar un altre pas endavant i Aduriz va voler sorprendre Net però la seva rematada va donar a la part lateral de la xarxa. Era una lluita constant.

Rodrigo va sortir per buscar el gol de la victòria. I poc després Guedes. Marcel·lí volia aprofitar la jerarquia de tots dos per guanyar. El València CF ja no va tenir tantes dificultats en els compassos finals del partit en el qual, curiosament, l’Athletic va baixar la seva intensitat. Tot això amb faltes i més faltes de l’Athletic i protestes i més protestes permeses per Gil Manzano. Cap volia perdre el punt en els últims minuts. I això va succeir, ja no es va moure el marcador i els de Mestalla, amb aquest empat, van retallar un punt al Reial Madrid en la seva lluita per accedir a la tercera plaça de la classificació. Ara, a pel Betis aquest diumenge i a lluitar per la victòria.

 

 

 

Informació i Foto: http://www.valenciacf.com