El ValenciaCF aconsegueix imposar-se al Reial Madrid en Mestalla (2 a 1)
El València CF continua amb la seva magnífica velocitat creuer que el porta a ficar-se de ple en la lluita per la zona Champions després de derrotar el Reial Madrid per 2-1, en un partit molt complet dels de Mestalla que van fer fins i tot mèrits per aconseguir un millor resultat. Al final, els golassos de Guedes i Garay van servir per sumar una nova victòria i col·locar-se, a falta del que passi en el xoc Sevilla-Alabès d’aquest dijous, a només un punt del Getafe que delimita la zona d’elit de la classificació.
El xoc va començar molt tàctic. Tots dos equips sabien la seva estratègia. El Reial Madrid mantenir la possessió de la pilota, això sí de costat a costat i sense cap verticalitat, i el València CF esperant el seu moment per atacar. Així van passar els minuts fins que una acció ràpida local va acabar als peus de Rodrigo, que va posar la pilota enrere de taló pensant que hi havia un company en millor posició per marcar. Pels visitants Kroos, al minut 22, va tractar de sorprendre Net, però el porter va aturar la pilota amb la seguretat de sempre.
Ningú arriscava. Els punts, cada vegada més, valen el seu pes en or i aquesta responsabilitat es reflectia sobre la gespa. Cap jugador s’inventava res que no estigués en el guió creat als vestidors. No fallar passades en zona perillosa. Per aquest motiu el futbol es veiés per la parcel·la ampla sense que ambdós porters tinguessin protagonisme.
El València CF va encertar a la primera. Va ser letal. Un córner botat molt tancat per Parejo i refusa Keylor, la recull Carlos Soler i veu el desmarcatge de Guedes. El portuguès, amb molta classe, veu un buit pel pal i la ‘s’endolla’ dins davant el deliri de Mestalla que ho celebrava amb magnificència. No n’hi havia per menys. Era el 1-0 i la confirmació que aquest equip va ‘in crescendo’ jornada a jornada. Igual que el ‘7 blanc-que està recuperant la seva màgia i la seva genialitat.
A partir d’aquí va desaparèixer el rival i el València CF es va animar. Gameiro, de cap, Kondogbia, que va llançar alt, i Rodrigo, que va xutar enganxat a l’escaire, van merèixer molt més premi en un apassionant i vertiginós final del primer temps de clar color blanc-. Els de Zidane es veien desbordats per la velocitat en atac dels jugadors de Marcelino, que van marxar al descans amb una gran sensació al cap i en les seves botes i que sí es pot.
Quedava tota una intensa batalla per davant, però aquest València CF va a la lluita de front, cos a cos i sense amagar-se. Així, en el minut 52 una galopada de Rodrigo i Carlos Soler va acabar en córner per la ràpida sortida de Keylor que va rebutjar a córner. Seguia l’ambició local de rematar amb un segon gol a un Reial Madrid al ralentí que mantenia el ritme lent de passi del primer assalt, sense més perill.
A l’hora de joc, Rodrigo va tornar a provar fortuna amb una rematada de rosca que va sortir a prop del pal dret de Keylor. Només faltava aquesta sort i encert en el moment decisiu. Llavors, el Reial Madrid va moure la banqueta a la recerca de canviar el ritme. També Marcel·lí per mantenir el del seu equip. L’emoció es respirava a Mestalla per l’ajustat del marcador. I això que en una acció fulgurant amb superioritat al València CF li va faltar la passada definitiva per tancar el partit. Una autèntica llàstima.
Amb aquesta incertesa va aparèixer la figura de Garay per certificar al minut 83 el merescut i brillant triomf amb el segon gol de la nit de cap. El central va ser capaç de tancar el duel i demostrar el bon moment d’aquest València CF que va a més, que es mostra super competitiu i que mira al futur amb els ulls ben oberts. El gol de Benzema en l’últim sospir va ser una mera anècdota. L’afició està boja amb els seus com no podia ser d’una altra manera. Tot pot passar encara i tot bo. Per què no confiar en aquesta plantilla i en el seu cos tècnic? S’ho mereixen.
Informació i Foto: ValenciaCF