El ValenciaCF aconsegueix empatar davant el LeicesterCity en un partit amistos de pretemporada
Ara estem en plena fase de preparació, però els senyals d’identitat del València CF van clarificant poc a poc recollint totes les coses bones del curs anterior per potenciar-lo. I el principi inicial és clar: es jugui on es jugui i davant el rival que sigui, el conjunt dirigit per Marcelino vol manar. No sempre podrà, com va passar a la segona part davant del Leicester, però ho intenta, igual com hi haurà partits que no podrà guanyar, però no perd, com va passar al King Power Stadium.
Amb Parejo i Kondogbia a la sala de màquines, basculant d’acord amb la zona en què estiga la pilota, i l’ajuda de Rodrigo o Zaza, que es despenjaven com suports, es vol tocar ràpid i al primer toc, amb els interiors Ferran i Medrán fent diagonals cap a dins que permetin arribar fins a la línia de fons a Piccini i Toni Lato. Hi havia imprecisions, però és normal a aquestes alçades de la preparació.
Tot semblava sota control, però en la primera arribada del conjunt local no es va saber “sufocar” el perill dins l’àrea i Iheanacho va treure una fuetada que no va poder repel·lir Jaume. Ja es va veure en l’exercici anterior, quan es rep un cop emergeix la força del grup per no enfonsar-se, i només uns minuts després, després d’una gran acció per la banda dreta entre Ferran i Piccini, aquest va cedir enrere a Zaza, que va prolongar perquè Parejo empatés. A partir d’aquí es va succeir un intercanvi de cops, però sense donar-li feina a l’encarregat de moure el marcador.
Després del descans, el Leicester va prémer més buscant tancar al València CF en la seva àrea. I ho va aconseguir d’inici tot i els intents des de la banda perquè la defensa s’allunyés de Net. Des de la banda Marcel·lí no va parar d’ordenar que la saga s’avancés uns metres, però el conjunt local apretava moltíssim i no hi havia manera de aconseguir-ho. Curiosament. els canvis realitzats per Claude Puel van semblar donar un respir, com si d’un temps mort es tractés, però els “Foxes” van tornar a tancar al València CF en la seva àrea i una doble parada d’Net a boca de canó va evitar el segon gol local.
Urgia reaccionar, però costava. Una gran internada d’Gayà li va valer per donar-li la pilota a Santi Mina, amb el gol entre cella i cella, però la seva rematada se’n va anar desviat. Es agafava un altre respir i poc a poc el conjunt dirigit per Marcelino s’estirava més, amb Net sempre atent per evitar ser sorprès. No es va guanyar davant un rival amb més rodatge que el València CF, però com diu el manual de l’entrenador, el dia que no puguis vèncer no perdis, com es va reflectir davant del Leicester City.
Informació i Foto; ValenciaCF