El ValenciaCF acomiada l’any de la millor manera imposant-se a la SD Huesca (2 a 1)
El València CF va acomiadar 2018 de la millor manera possible amb una importantíssima i valuosa victòria davant la SD Huesca per 2-1, en un emocionant i disputat partit en què els blanquinegres van tornar a disposar de nombroses ocasions, però en el qual, per fi , la sort els va donar la cara quan Piccini, en el descompte, va marcar el gol del triomf. L’alegria dels jugadors era el reflex del que suposava aquest gol del lateral italià.
Va ser una arrencada elèctric dels blanquinegres, amb una pressió asfixiant per tot el camp que va tenir els seus fruits amb la recuperació gairebé constant de la pilota, especialment en la parcel·la ampla. I un cop en el seu poder, accions d’atac per banda i centres a l’àrea. En un d’ells, al minut 11, va estar a punt Musto de marcar en el seu propi marc després centre de Piccini. La ràpida intervenció del meta Santamaría va evitar el primer del matí.
El domini era local davant una SD Osca ordenada enrere i atacant amb comptagotes. No arriscava, mentre el València CF tractava d’obrir el camp per trobar buits en l’espessa saga d’Osca. En un dels múltiples robatoris per anticipació Gayà li roba la cartera al lateral, la hi dóna a Cheryshev, centra i Parejo, al més pur estil de davanter centre, li va pegar mossegada amb l’esquerra i va aconseguir el 1-0 abans d’arribar a la mitja hora de joc. Tercer tant del capità en Laliga i celebració amb magnificència entre els jugadors.
La SD Osca va reaccionar ràpid i Net va impedir l’empat després d’una rematada a boca de canó des de prop de Melero. El porter brasiler es va fer gegant i va aturar el xut del capità. No obstant això, el València CF va tenir el segon en un cop de cap de Mina que Santamaría, en una acció plena de reflexos, va posar la mà i la pilota se’n va anar a córner amb tot Mestalla cantant el 2-0. Rodrigo, a tocar del descans, no va encertar per mil·límetres i Parejo va fregar el gol olímpic després d’un servei de córner. Però ja no es mouria el marcador.
A la segona meitat el València CF va tenir el segon en un potent xut de Parejo des de fora de l’àrea que Extinta, de cap, va enviar a córner amb el seu porter ja batut. I poc després Net va sortir de la seva àrea com si d’un central es tractés per desbaratar un gol gairebé cantat. Parejo, amb un preciós llançament de falta directa, va fregar el travesser. Soler, a l’hora de joc, va topar amb Santamaría que va realitzar un altre gran aturada. Era un vendaval de joc i ocasions blanquinegras.
L’emoció es respirava a Mestalla per l’ajustat del resultat. I més quan Gil Manzano va xiular pena màxima que Cucho va aprofitar per fer el 1-1 al minut 72. Tocava reaccionar per endur-se els tres punts. Va entrar Batshuayi i als segons va rematar de cap fora. Al 78 Carlos Soler va empalmar amb força, però la pilota va anar a les mans del porter.
El València CF estava mereixent guanyar sí o sí, encara Ferreiro va disparar al travesser. Al final, quan tot feia pensar que es produiria un nou empat, una gardela de Piccini amb l’esquerra li va donar un valuós triomf als de Marcelino que li permeten ascendir moltes posicions en la taula i acabar 2018 amb un triomf que sap a glòria . Millor impossible. Ara a ser positius i pensar en un gran 2019. Amunt València.
Informació i Foto: ValenciaCF