El Valencia empata a dos davant el Betis al Benito Villamarin en l’anada de semifinals de la copa del rei

Mestalla ha de dictar sentència, però aquest València CF vol la Copa tot i rebre dos colps durs després de dos córners. Quan més s’empinava el camí cap a la final, el conjunt de Marcelino es va aixecar; primer va aparèixer Gameiro traçant un excel·lent desmarcatge abans de regalar-li un gran passada a Cheryshev, que no ho anava a desaprofitar per anotar de cap el 2-1 final. No els va semblar suficient, calia lluitar fins al final i en el temps afegit, va tornar a aparèixer Gameiro, en aquesta ocasió per anotar el 2-2 després d’una excel·lent passada de Rodrigo.

Ningú va dir que seria fàcil arribar a la final de la Copa, sabien que s’anava a patir, però ningú pot donar mai per «mort» a aquest València CF, que es jugarà la classificació per a la gran final a Mestalla, amb tota la seva gent.

Amb la lliçó molt ben apresa abans de sortir a l’escenari, el València CF va esperar enrere veient com el Reial Betis tocava i tocava la pilota, però allunyat de la zona de perill. L’ordre, la concentració i la sincronització de moviments convertien al conjunt dirigit per Marcelino en un bloc sòlid, esperant triar bé el moment per llançar l’ordre i sortir a la velocitat de la llum buscant la porteria rival.

Quan Dani Parejo va avisar amb un llançament després de rebre de taló la pilota de Rodrigo en una sortida al contraatac, el conjunt verd-es va adonar que el València CF anava molt seriosament a pel partit. És clar en quins moments havia de llançar l’atac, en defensa no es volia deixar ni respirar, i quan algun bètic s’atrevia a desafiar la línia defensiva, Garay o Paulista apareixien per apagar qualsevol indici de perill. La situació estava sota control, sent molt superiors del minut 15 al 33 de trobada, amb recuperacions ràpides després de pèrdua i tancant al rival.

Va ser aquí quan el València CF va fer mèrits suficients per avançar-se al marcador, just després que Jaume blocara un llançament llunyà de Canals, obligant a Joel a portar la seva elasticitat a la màxima expressió per desviar a contrapeu una rematada de Rodrigo i un cop de cap de Santi Mina, que va acabar escopint el travesser. Donava gust veure al València CF, valent sobre la gespa.

Però per estar en una final també cal patir, perquè el cor es va posar en un puny quan Guardado va buscar el gol amb una volea amb la seva esquerra que va sortir llevant-li la pols al pal. Uff! Va tornar el Betis a apropiar de la pilota, excepte en una gran acció individual d’Piccini que va acabar amb un centre que anava enverinant al segon pal i que va desviar la defensa local a córner. Al València CF li va sobrar l’últim minut del primer temps. No comptava amb el que anava a ocórrer després d’un servei de córner que va treure Joaquín en curt per a Canales, que centre llarg al segon pal perquè pentinés Sidnei abans que rematés a gol Loren. Quina ràbia! Però calia aixecar-se i seguir.

Cop dur, que es va dur un altre cop en el minut 53 després d’un altre servei de córner. Joaquín va veure que no hi havia ningú cobrint el primer pal i va sorprendre amb un gol olímpic que va necessitar validar el col·legiat amb el VAR. L’acció va arribar uns minuts després que un nou centre de Piccini el desviés Javi García cap a la seva pròpia porteria que no va entrar de miracle. I es va passar de l’hipotètic 1-1 al 2-0, el que va portar a Marcel·lí a moure l’equip, donant entrada a Gameiro i Kondogbia. Quina ràbia!

Calia anar cap amunt, però sense encaixar un altre gol que multiplicaria les dificultats en l’objectiu d’estar a la final. Jugar a l’atac amb cap, la qual va posar Cheryshev per rematar el centre de Gameiro després d’un excel·lent desmarcatge, i portar el 2-1 al marcador electrònic. ¡Vamosssss! El mereixia el València CF. I sobre la gespa es demanava cap, però sense renunciar a anotar un altre gol que igualés l’eliminatòria.

La seguretat en cadascun dels moviments que van buscar els dos equips en el primer temps es va ficar al calaix, el partit es va convertir en un duel elèctric, amb molts espais. Ningú podia garantir que es mantingués el 2-1 al mercador! Quina emoció! Aquest València CF mai es rendeix tot i rebre dos colps durs. A dos minuts per al final, de nou Gameiro es va associar amb Cheryshev, que va enviar la pilota al travesser amb una gran rematada de cap. Quina llàstima! Però el millor encara havia d’arribar. Fins a la fi cal lluitar, i en el temps de descompte, Rodrigo va traçar un mil·limètric passi perquè Gameiro anotés el 2-2 i li dóna un lleuger avantatge al València CF per ser a la final. Aquest València CF vol la Copa!

 

 

 

Informació i Foto: ValenciaCF