El València CF va lluitar per conquerir “el paradís” de Celtic Park
Amb el cartell de “Sold out” per a la cita d’aquesta nit, amb 60.000 ànimes deixant-se la veu i 400 valents valencianistes que acompanyaran a l’equip, el conjunt que dirigeix Marcel·lí va a lluitar per sobreposar-se a les baixes (Paulista, Roncaglia, Gayà, Rodrigo i Santi Mina) i plasmar des de la seva primera cita en aquesta competició que l’il·lusiona. No serà un partit fàcil, així es reflecteix amb els resultats del Celtic FC en 2019, a l’acumular 7 victòries consecutives sense haver encaixat cap gol. Podrà debatre la major o menor dificultat de les seves rivals, però la realitat és la que és i al costat de la seva afició, encara són més poderosos. Al vestidor són conscients que necessitaran la seva millor versió per guanyar, però amb el màxim respecte i humilitat, també tenen les seves armes.
La història juga a favor del València CF, que ha eliminat en les seves dues creus previs a la Copa de Fires de 1962, any en què es va conquistar el títol, i el 2001, però mai va aconseguir vèncer a Celtic Park. I aquest dijous tenen una altra oportunitat. Caldrà igualar la seva alta intensitat en cada acció, anul·lar el perill dels seus centres laterals i accions a pilota aturada, en comptar també amb jugadors molt potents físicament, i el seu estat d’ànim, en arribar pletòrics a la cita com va reconèixer el seu tècnic Brendan Rodgers : “No podem arribar al partit en millor moment. La confiança és alta i els futbolistes han demostrat estar al nivell “.
Però com deia Garay, “som el València CF i tenim un grandíssim equip per poder lluitar per tot”. Parejo, Carlos Soler i Kondogbia, si veuen targeta groga, es perdran la tornada a Mestalla. En plena dinàmica ascendent, tot i l’empat davant la Reial Societat a Mestalla on es van fer mèrits per guanyar, l’equip està conscienciat que la UEFA Europa League comença per a ells i encara queden lluny les eliminatòries finals, però seguint els passos recorreguts en la Copa del Rei, en silenci i sense mirar més enllà del proper partit, l’objectiu, la il·lusió i el somni dels futbolistes és anar avançant rondes i somiar. Per què no?